El ple de l'Ajuntament de Vic d'aquest dilluns, 1 de març, va aprovar una modificació de crèdit per utilitzar una part del romanent durant aquest 2021. És a dir, fer servir una part dels estalvis que té l'Ajuntament per pal·liar els efectes derivats de la pandèmia de la Covid-19. El dictamen del plenari, però, només va prosperar amb els vots de l'equip de govern (11). Tota l'oposició va votar-hi en contra.
La regidora d'Economia, Núria Homs, explicava que es rescatarien 4,5 milions per "poder seguir reactivant l'economia" i alhora desenvolupar projectes per a la ciutat. Aquesta aportació, tal com relatava la regidora, s'ha repartit en vuit grans blocs: polítiques d'habitatge (400.000 euros) per la compra de pisos o arranjaments per millorar-ne l'accessibilitat; educació, joves i dinamització de l'espai públic (330.000), per un projecte de robòtica o condicionament de la pista del Sagrat Cor; benestar social (160.000 euros), per ampliar i formalitzar nous convenis amb entitats de joves, dones o persones grans; promoció econòmica (1 milió), per subvencions adreçades al comerç, xecs de consum o plans d'ocupació municipals; millores a la ciutat (1 milió), per asfalt o la
nova subcomissaria del Remei; inversions a la nova biblioteca i l'ETC (600.000); indemnitzacions per la Covid (450.000); i projectes d'SmartCity (350.000).
"Pedaços" per l'oposició
Des d'ERC, el regidor Josep-Lluís García apuntava que, malgrat que l'equip de govern recull algunes de les seves propostes parcialment, no se sentien "identificats" amb la seva iniciativa. Els republicans consideren que no "recull l'esperit pel qual es permeten usar els romanents". D'altra banda, apuntava que falten projectes "que vinguin per quedar-se a la ciutat". "Fa la sensació que serà per tapar pedaços i no projectar la ciutat en un futur", concloïa.
Per la seva banda, des de Capgrem Vic, Pere Freixa, destacava que aquest import era "una oportunitat" per invertir en un "pla de xoc social" i de canviar el model econòmic. Els anticapitalistes no veuen com les iniciatives del govern poden ajudar a pal·liar la situació actual. Freixa remarcava que la meitat es destina al projecte de ciutat de l'equip de govern o a diversos "pedaços".
Finalment, des del PSC, Carme Tena, remarcava que amb el romanent es van tapant "forats". La socialista hagués volgut "més recursos" per a la promoció de l'habitatge, o una aposta pel turisme, "que s'ha vist totalment agreujat".
L'alcaldessa Anna Erra va tancar les intervencions de l'oposició agraint la predisposició dels altres membres del ple i va alertar que només era "una primera modificació". Es mostrava satisfeta amb el document elaborat per "reactivar i reconstruir la ciutat". "Creiem que és una bona injecció per pal·liar la greu situació", concloïa.
Dels dotze dictàmens presentats, vuit van prosperar per unanimitat. Entre aquests destaca el compromís de l'Ajuntament de Vic de per pagar als proveïdors en un termini de 20 dies (legalment són 60); i l'aprovació inicial d'urbanitzar el carrer d'Andreu Febrer entre el Passeig de la Generalitat i el carrer del Mestre García, per pacificar el trànsit al costat de la nova biblioteca Pilarín Bayés, així com donar continuïtat a la plaça que tindrà.
Dues mocions diferents del suport a Hasél
El que no va portar unanimitat va ser el suport al raper Pablo Hasél. I ja es veia a venir. Es van presentar dues mocions diferents de suport a raper lleidatà. D'una banda, el govern de JxCat va presentar una moció en nom de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), en què es reiterava el compromís del món local amb la llibertat d'opinió i d'expressió, i alhora es condemnava la pena imposada a Hasél.
D'altra banda, al text, presentat per Capgirem Vic, a més de donar suport al raper i la derogació de la llei mordassa, es demanava a la Generalitat i el departament d'Interior l'aturada de la repressió i persecució de manifestants; canvis profunds en les polítiques com la dissolució "immediata" de la BRIMO i la prohibició de projectils de FOAM; o que l'Ajuntament de Vic no es personés com a acusació particular contra les
destrosses del mobiliari urbà durant l'atac a la comissaria de la ciutat,
que va tenir un cost de 25.000 euros.
La regidora Carla Dinarès, de Capgirem, deia que el seu text "defensa el dret a defensar la llibertat d'expressió" i era de "suport a tot el moviment antirepressiu". En aquest sentit, remarcava que "violència no és contenidor cremat, sinó una persona buscant-hi menjar". Per tot això, parlava de la "violència estructural" i que calia anar "més enllà del postureig polític". "No volen refondre els textos perquè la nostra moció demana la dissolució de la BRIMO i vostès hi tanquen files", afegia.
La segona tinent d'alcaldia, Susagna Roura, va respondre-li que hi havia extrems en què no es van posar d'acord. En aquest sentit, apuntava que no es podien justificar "els actes de violència o vandalisme" creixents. "Demanar exigències al govern [com la dissolució de la BRIMO] sí que és postureig polític", contraatacava Roura. A més, tampoc descartaven presentar-se com a acusació particular contra aquells que havien cremat contenidors o destrossat papereres a la ciutat. "Si no ho fem, estem legitimant actes vandàlics i que el ciutadà hagi d'anar pagant", apuntava.
Per la seva banda, l'alcaldessa de Vic, Anna Erra, va explicar que l'atac a la comissaria de Vic era la primera vegada en democràcia que passava i va remarcar que això no era llibertat d'expressió. "El que va passar, deslegitima totes les reivindicacions que hi havia", remarcava. Per tot això, va donar "suport" als agents dels Mossos d'Esquadra i a la Guàrdia Urbana, perquè els fets van ser "totalment injustificables".
Des d'ERC, es van abstenir en les dues mocions. En la del govern de Vic, Maria Balasch apuntava que era una "moció generalista", en la qual trobaven a faltar demanar "una revisió de la política de seguretat". Pel que fa a la presentada per Capgirem, la regidora Viqui Terricabras exposava que estaven d'acord amb el contingut de la moció de "rebuig a l'abús policial i a la sentència". Tot i això, van justificar la seva abstenció perquè "les qüestions centrals estan sent objecte de debat en l'òrgan competent". "Els hem de deixar treballar per revisar el model policial perquè gran part de les qüestions s'escapen de l'àmbit competencial", concloïa.
La regidora socialista va votar "no" en els dos textos. D'una banda, va destacar que el govern espanyol havia engegat una reforma del codi penal perquè alguns delictes contra la llibertat d'expressió deixessin d'estar penats, però també va recordar que el raper va entrar a presó per altres delictes. "Res i molt menys la llibertat d'expressió justifica l'atac a la comissaria de Vic. És inadmissible i cal condemnar-ho sense contemplacions", concloïa.
Dinarès va acabant responent que "si la societat ha arribat a aquests nivells, solucionin les coses abans d'arribar-hi, escoltant als estudiants, educadores o sanitàries". "Facin com els Bombers, intentin descobrir què ha generat aquest foc i només així el podran apagar", finalitzava.
Per tant, finalment, només va prosperar la moció presentada pel govern, amb l'abstenció d'ERC. L'altre no va aconseguir prou suport.
La prova pilot de Sentfores: mediació i més busos
Durant el torn de precs i preguntes, va sortir la problemàtica que s'ha generat a Sentfores amb la posada en marxa de la
prova pilot per pacificar el carrer Major amb semàfors. Des d'ERC, Maria Balasch demanava mediació amb els ajuntaments de Santa Eulàlia de Riuprimer i Muntanyola, per resoldre la tensió que s'estava generant. L'alcaldessa va respondre-li que la iniciativa tot just acabava de començar i que, un cop tinguessin les dades, reprendrien les converses. També va titllar algunes actituds de "poc tolerants", ja que la situació del carrer Major de Sentfores és "complicada", i els "veïns tenen dret a veure si la seva situació pot millorar o no".
D'altra banda, des de Capgirem, Roger Cumeras, feia un prec a l'Ajuntament i demanava més freqüència de busos entre Vic, Sentfores, Santa Eulàlia i Muntanyola, i així es reduiria el trànsit i aquesta problemàtica. A més, demanava prioritat semafòrica, és a dir, que la línia que uneix les poblacions (470) tingués prioritat. La regidora de Mobilitat, Fabiana Palmero, va demanar-li que el semàfor tot just acaba de posar-se en marxa i li "sobtava" aquesta petició. Pel que fa a l'increment de freqüència, va comprometre's a traslladar la petició a la Generalitat, ja que es tracta d'un bus interurbà.
Altres notícies que et poden interessar
Osona.com estrena butlletí setmanal
Vols rebre els apunts imprescindibles de la setmana a Osona?
Subscriu-te aquí gratuïtament
per 
.jpg)
.jpg)
