Les dades actuals de la Covid-19 són d'esperança prudent, amb la vacunació arribant al 10% de la població i la mortalitat en descens, tot i que la transmissió és alta, predominantment per la soca britànica. Les dades socioeconòmiques, al contrari, ens indiquen que més de 540.000 persones estan a l'atur i hi ha més de 190.000 en expedients de regulació d'ocupació. Encara estem en alerta sanitària i en crisi social.
Catalunya necessita amb urgència un Govern que lideri el país des de tots els àmbits. L'esclat de la desigualtat, de la desconfiança i de la desesperança ha de ser revertit amb propostes solvents a curt a mitjà termini. La resposta sanitària ha sigut extraordinària, i en canvi, hi ha molta feblesa en la protecció social. Cal construir col·lectivament una vacuna per prevenir la pobresa i l'exclusió.
Arreu del món hi ha 107 milions de persones amb SARS-CoV2, 2,37 milions de persones han mort per la Covid-19 a març del 2021, quinze mesos després de l'inici de la pandèmia. Hi ha més de 40 milions de persones vacunades mundialment i estem immersos en un fracàs moral d'iniquitat en la detecció de la infecció i a l'accés als tractaments i vacunes.
A Catalunya un 8% de persones ha presentat una infecció comprovada (molt superior probablement, si recordem la falta de tests a la primera onada, que va generar gairebé el triple d'ingressos hospitalaris i a les UCI que en la segona i tercera onada). Hi ha gairebé 770.000 persones vacunades amb una dosi o dues dosis, i un 3% amb dues dosis. La mortalitat, la gravetat i les infeccions entre les persones vacunades a Catalunya han disminuït dràsticament, malgrat la circulació majoritària de la soca britànica i la presència d'altres variants importades.
La transmissió continua alta, amb una taxa de reproducció entorn de l'1% i una taxa de positius, entorn del 5%; el risc de rebrot és de 221 i hi ha hospitalitzades 1600 persones i 522 a les UCI. Des del març de l'any passat 20.810 persones han mort de la Covid-19. L'any 2020 la pandèmia va augmentar la mortalitat un 22% i en els primers dos mesos de l'any continua explicant un increment, comparat amb mitjanes d'anys anteriors, d'un 19%. La mortalitat a Catalunya per la Covid està en descens progressiu però encara més de 20 persones mortes i 1200 contagis diàriament de mitjana. Ara les prioritats per la Covid han de centrar-se en la vacunació i en la recuperació de l'ocupació i en la minimització dels efectes secundaris de l'any de pandèmia.
1. Incrementar la vacunació poblacional per aconseguir la immunitat de grup continuant el rastreig i testatge massius i la contínua millora dels tractaments.
Desconeixem el percentatge real d'immunitat natural sumant les tres onades per la falta de proves en la primera onada. Tampoc coneixem el temps de durada de la immunitat de grup. Estudis publicats indiquen almenys un any, que comença a complir-se en poques setmanes en el cas del gran nombre de contagis en la primera onada, tot i que s'ha vacunat a persones que ja havien estat en contacte amb el virus, al sistema de salut i residencial.
L'anàlisi de la població de Manaus, capital d'Amazònia, que semblava haver adquirit la immunitat de grup (més de 72% en testatge serològic massiu) la primera onada del març del 2020, però que actualment presenta un rebrot d'alta transmissió de la nova soca brasilera. Dues hipòtesis: hi ha esgotament (
waning) de la immunitat natural a l'any o no hi ha total immunitat creuada total per la nova soca.
Israel ha vacunat més del 98% de la població de més de setze anys; Emirats Àrabs, el 63%, Regne Unit, el 32%; EUA, el 25%; Xile, el 22%; Turquia, el 12%; Marroc, l'11% i Dinamarca, el 12%. Les vacunes de Pfizer, Moderna i AstraZeneca disponibles tenen una eficàcia de més del 95% per prevenir la gravetat de la infecció i la mortalitat. També semblen eficaces per a les noves variants circulants. La transmissió, a mesura que augmenta la vacunació poblacional, baixa exponencialment.
El comportament de la pandèmia és molt desigual. A Europa la vacunació està entorn del 9% de mitjana, amb mesures de restricció de la mobilitat. A Austràlia estan, des de fa mesos, en fase de control, després de dues onades, el març i l'agost del 2020. Austràlia amb 25 milions d'habitants ha declarat 30.000 contagis i encara que la vacunació és del 0,24% han tornat a l'activitat ordinària. La clau australiana de la Covid zero ha sigut el rastreig i el testatge massiu, a més dels confinaments totals molt selectius i una altra protecció social.
Recordem que a Espanya amb 46,6 milions de persones més de 2,7 milions de contagis declarats. La Xina està en fase de control amb vacunació declarada entorn del 4%. Al continent africà tenim poca informació per saber la magnitud de la pandèmia igual que en molts estats sense sistemes de salut solvents.
La Unió Europa va adquirir conjuntament vacunes de Pfizer, Moderna i AstraZeneca, però la disponibilitat ha sigut menor de l'acordada. En aquests moments pendents de milions de vacunes de les tres citades i en espera de la vacuna de Johnson & Johnson (USA) d'una dosi, la de Sanofi i la Curevax (Alemanya). La prioritat hauria de ser vacunar amb el menor temps possible a les persones majors de 60 anys. Una dosi aconsegueix, almenys, reduir la gravetat, en dades científiques disponibles. La velocitat de la vacunació poblacional condicionarà la recuperació de l'activitat econòmica i social.
2. El Govern de la Generalitat, amb els ajuntaments i la societat civil organitzada, han de liderar el projecte social. Els efectes derivats de la necessitat de confinaments, de tancament d'activitat i de reducció de la mobilitat per la pandèmia són molt importants en termes de desocupació, pobresa, tancament d'empreses i incerteses de present i futur. Més de 540.000 aturats, un 13% d'atur, un 12,8% en homes i un 14,9% en dones. L'atur entre 16 i 25 anys arriba al 38%, a l'11% entre 25 i 54 anys i al 8,43% entre majors de 55 anys. Unes 100.000 persones busquen feina des de fa un any i més de 80.000 des de més de dos anys. 20.000 empreses han tancat durant la pandèmia i tres de cada deu negocis estan tancats. Un 20% dels catalans està en situació o risc de pobresa.
Catalunya necessita tenir els lideratges, recursos (propis, estatals i europeus) i instruments per un pla de xoc 2021-2022, i un pla de reconstrucció i reconversió del model de desenvolupament econòmic, energètic i social 2021-2025. Cal parar especial atenció als joves i a les dones que ja tenien una situació més difícil, en termes de desocupació i precarietat. Ara la crisi agreuja la seva situació i la seva perspectiva vital.
El confinament ha afectat les relacions i la salut emocional de les persones, i ha reduït la socialització educativa i social, que caldrà recuperar. També caldrà acompanyar les persones amb més fragilitat personal, familiar i comunitària. A més, caldrà recuperar l'activitat sanitària de l'any 2020, i seguir intensivament el retard diagnòstic -un 20% menys de càncers diagnosticats segons dades del Ministeri de Sanitat a Espanya- i l'empitjorament de la salut de les persones.
Catalunya, igual que la major part d'estats europeus, ha optat per la reducció dràstica de l'activitat econòmica i social per prevenir l'alta mortalitat d'una malaltia sense tractament curatiu. Ara, en una fase d'inici de control sanitari, cal intensificar i agafar el timó social.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per Marina Geli
,