Una via de defensa per a l’anterior mesa del Parlament

La Fiscalia va interposar una querella contra els membres independentistes de l’anterior mesa del Parlament per admetre a tràmit una resolució de resposta a la sentència de l’1 d’octubre -que també parlava de la monarquia- i una moció sobre l’autodeterminació impulsada per la CUP. Acusa de desobediència Roger Torrent (ERC), Josep Costa (JxCat), Eusebi Campdepadrós (JxCat) i Adriana Delgado (ERC) per no fer cas dels advertiments del Tribunal Constitucional (TC), que els atribueix el deure de no tramitar resolucions relacionades amb el Procés. Ara bé, en els dos casos que han motivat la querella, la mesa va evitar contradir de forma explícita els requeriments del Constitucional: va suspendre el tràmit de la resolució de l’1-O quan l’hi va indicar el tribunal i es va acabar aprovant un text diferent de l’original; i en el cas de la moció de la CUP es va accelerar el ple del Parlament per aprovar el text abans que arribés l’avís del TC. L’astúcia no ha servit per estalviar-se l’acció de la Fiscalia, però obre una estratègia de defensa davant del TSJC. Dubtes dels lletrats En l’expedient de 275 pàgines sobre la resolució de l’1-O que el Parlament va enviar a la Fiscalia, al qual ha tingut accés l’ARA, consta que la mesa va admetre a tràmit el text de JxCat, ERC i la CUP, en què es “reiterava” la reprovació de la monarquia i la defensa de l’autodeterminació. Ara bé, també hi consta la suspensió d’aquest tràmit quan el Parlament va rebre el requeriment del TC, un fet que la Fiscalia ignora en la seva querella. Per esquivar el veto, els partits independentistes van presentar noves esmenes que denunciaven la “censura” del TC al text prohibit i el reproduïen de forma literal. La virtut del moviment era que això obria un tràmit nou sobre el qual no requeien avisos i que, fins i tot el secretari general de la cambra, Xavier Muro, va dubtar que s’hagués de frenar pel seu contingut. En l’acta de reunió de la mesa que consta en l’expedient es reprodueix que Muro va opinar que les esmenes canviaven el sentit del text i no veia amb mals ulls la seva tramitació. Va dir: “[Amb la resolució] No es vol evidenciar cap declaració de voluntat de la cambra [sobre l’autodeterminació], sinó merament criticar una decisió del Tribunal Constitucional. En aquest sentit, hi ha diversos precedents de resolucions crítiques amb el TC aprovades, sense que se n’hagin derivat conseqüències”. Tot i això, no descartava futurs advertiments. JxCat i ERC van admetre a tràmit les esmenes i s’hi van oposar Cs i el PSC. Així doncs, el text que es va votar a la cambra catalana va ser diferent del que havia suspès el TC uns dies abans. La cursa contra el TC En la moció sobre l’autodeterminació de la CUP també es va esquivar el veto del Constitucional. El govern espanyol va impugnar-ne l’admissió a tràmit, però el president del Parlament, Roger Torrent, va accelerar el ple per poder votar el text abans que arribés el requeriment explícit del tribunal. Ho va aconseguir només per tres minuts de diferència: la votació al ple es va produir abans que arribés el correu del TC. Fonts jurídiques del Parlament assenyalen a l’ARA que això evidencia la “manca de sentit” de fer actuar la mesa d’òrgan “censor” de la cambra i que intentaran demostrar-ho en seu judicial. No tant amb l’objectiu de guanyar davant la justícia espanyola, sinó pensant en un futur recurs a Estrasburg.