Vull ser conseller

Vull ser conseller. M’he estat preparant a fons i ara que s’ha de constituir un nou Govern és la meva oportunitat. Tant me fa que em posin al capdavant de Finances com d’Agricultura, Ramaderia i Pesca perquè, com no pot ser d’una altra manera, sé què cal dir en cada moment.  

El meu posicionament és transversal i proactiu. Estic preparat per moure fitxa i posar en valor totes les sinergies per implementar un full de ruta que contempli tots els escenaris i tingui clares les línies vermelles. Per implementar  que no quedi, sobretot a l’hora d’interlocutar i d’interaccionar en base a ràtios, paràmetres i ítems multifactorials encara que tinguin un background quelcom complexe, com el mig ambient, els big data o les startups emergents. Tot és qüestió de feedback i feeling. 

Desafortunadament vivim temps disruptius, però en tota mena d’events mantindré una tolerància zero. Com no pot ser d’una altra manera, recepcionaré tots els inputs, visibilitzaré la resiliència i monitoritzaré els brots verds amb la voluntat política de no involucionar, perquè no hi ha res pitjor que blanquejar les disfuncions sistèmiques. L’empoderament ha vingut per quedar-se sí o sí. Concretitzant, soc dels que penso que no s’ha de fer ni un pas enrere. Valoro positivament el pas endavant, però no em tremolarà el pols si he de fer un pas al costat.  

M’he preparat per ser el millor conseller portaveu de tots els temps. Si he de parlar en seu parlamentària, el mateix dia després del meu nomenament em passaré el dia implementant i valorant positivament amb un llenguatge igualitari. Com no pot ser d’una altra manera, faré servir tantes paraules com mots per empatitzar amb tots i totes, individus i persones, moros i mores, negres i negresses. I parlaré amb equanimitat de gossos i gosses, gats i gates, lloros i llores. Ara bé, com que conec les subtileses de la correcció política, només esmentaré els Mossos si he de qüestionar la seva actuació, perquè, de Mosses que atonyinin, no n’hi ha. Tampoc hi ha assetjadores, explotadores ni especuladores. Cal filar prim amb les paraules. 

Si finalment tinc zero perspectives de ser conseller, no em donarà por ni vergonya sortir de la zona de confort i anar no res menys que a Madrid perquè em facin ministre de qualsevol cosa. Quan domines el llenguatge, pots aspirar a tot.