Rep el butlletí cada matí al teu correu
Aquesta setmana escrivia, arran de l'avançament electoral a Madrid, que
ens estàvem resignant a expressions de la política que s'allunyaven de l'elector, una política que lesionava el joc democràtic perquè només atenia els interessos partidistes i convertia el ciutadà en un peó del qual se'n pot fer ús en lloc de servir-lo.
La llei de l'eutanàsia aprovada de forma definitiva aquest dijous al Congrés, després de superar nombrosos esculls, és l'antítesi de la política tòxica. Després de dies d'empatx d'estratègia -
començant per la moció de censura fallida a Múrcia i acabant amb
el serial de descomposició de Ciutadans-, la gestació de la norma que regula la mort assistida és una alenada d'aire fresc que reconforta.
L'oposició que ha tingut la llei aporta dimensió sobre l'avenç legislatiu validat per una àmplia majoria de la cambra baixa, després d'anys de tasca reivindicativa i propostes normatives que mai van veure la llum. El PP, esperonat pels sectors més conservadors de la societat espanyola, considera la norma com un "atemptat" a la vida mentre que Vox farà camí a la justícia per posar obstacles a la seva entrada en vigor, prevista per d'aquí a tres mesos. Morir d'una manera digna o, més ben dit, tenir una vida digna fins al final serà possible aquest mateix estiu. L'estat espanyol és el quart d'Europa i el setè del planeta que regula l'eutanàsia, més enllà dels territoris en què hi ha base legal per al suïcidi assistit o l'eutanàsia passiva.
L'articulat de la llei, revisada al Senat i retornada després al Congrés per a la validació definitiva, estableix els filtres necessaris per fer que es protegeixi tant la voluntat del pacient que vol ser assistit com que hi hagi garanties en la decisió mèdica que ha de validar la petició. L'eutanàsia no serà una solució a la carta per atendre tots els patiments, però sí que serà una sortida al túnel per aquells malalts amb "patologies greus i cròniques o incurables" que visquin un calvari físic o psíquic "constant i intolerable". La llei amplia el catàleg de drets, i empelta la legislació estatal d'una capa de justícia i humanitat que cobreix llacunes històriques.
I aquesta és la clau, el progrés indubtable de la llei, perquè cobreix mancances evidents -la dels que no tenen alternativa de salut- que desfà com un terròs de sucre l'argumentari dels posicionaments més immobilistes. La gran debilitat de les tesis conservadores en qüestions com les de l'eutanàsia és que es presenta com un perill per al conjunt dels ciutadans el que és només una alternativa voluntària. La tria de la mort digna és precisament això, una tria, que només és possible si està emparada per la llei. La dreta més retrògrada no en té prou demanant respecte per la seva mirada sobre la societat sinó que la vol imposar. Oblida, però, que l'eutanàsia té un ampli suport social. El segon baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) del 2020 exposava que fins un 87% dels catalans eren partidaris d'assistir una mort digna. El Congrés, doncs, va fer ahir un acte de sentit comú.
Avui no et perdis
» L'eutanàsia serà legal a l'Estat d'aquí a tres mesos.
» Espanya reprendrà la vacunació amb AstraZeneca dimecres vinent; per Jordi Velert Irles.
» Mapes |
La població de sis comarques varia un 10% entre caps de setmana malgrat el confinament; per Roger Tugas Vilardell.
» Salut demana «màxima prudència» aquest cap de setmana perquè una quarta onada portaria les UCI al límit; per Bernat Surroca.
» Vall d'Hebron demostra l'efectivitat d'un tractament revolucionari contra la fibromiàlgia.
» El Suprem confirma tres multes de la Junta Electoral contra Torra; per Bernat Surroca.
» Opinió: «
Volíem viure el fet»; per Francesc-Marc Álvaro.
» Mor el dibuixant Picanyol, creador d'«Ot el Bruixot».
» L'hivern s'acomiada amb una baixada de temperatures i ruixats de neu a cotes mitjanes.
El passadís
Ignacio Garriga ja té substitut al Congrés. L'elecció del dirigent de Vox com a diputat al Parlament ha fet córrer la llista del seu partit al Congrés i el seu escó serà ocupat per
Juan Carlos Segura Just.
En la trajectòria d'aquest advocat destaca l'etapa com a membre del Frente de Juventudes, organització ultra molt activa durant la Transició i considerada una de les més perilloses de l'extrema dreta.
Segura Just va ser detingut en dues ocasions, una de les quals el 1980, acusat d'implicació en l'assalt a la seu del partit UCD a Barcelona.
L'avui advocat va ser condemnat a un any de presó per tinença il·legal d'armes. Ara formarà part del grup de Vox, segurament el partit més explícitament monàrquic de l'Estat. Paradoxes de la vida. El maig del 1982, va ser detingut per la seva suposada implicació en la crema de l'estàtua de Joan Carles I al Museu de Cera de Barcelona. Per aquest fet, però, no va ser finalment acusat. Segura Just va aspirar al deganat del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona el 2013, però no va ser elegit.
Vist i llegit
Sobre la presa de possessió de
Joan Laporta se n'han repassat tots els detalls, des de la manera de projectar de manera natural el seu optimisme sobre el futur del club fins a l'habilitat per transmetre a Messi que farà tot el possible per retenir-lo al Barça. Val la pena aturar-se, però, en
l'article de Joan Josep Pallàs a La Vanguardia sobre la ressaca de l'acte al Camp Nou, perquè capta l'ambient de canvi de cicle que es respirava a la llotja, però també projecta els interrogants que deixa l'episodi dels avals sobre la nova cúpula del club. "Laporta sembla haver nascut per ser president del Barça", escriu el periodista, que s'atura en els noms de Cruyff, Gamper i Llach -protagonistes indirectes del retorn del president-, però també en els de José Elías i Jaume Roures. "Un no arrisca el seu patrimoni a canvi de res", recorda Pallàs sobre el paper d'avaladors dels empresaris, que no seran directius -ja no formaven part de la candidatura de Laporta-, tot i que tindran ascendent sobre la junta directiva.
El nom propi
El protagonisme polític de
Manuel Valls a l'Ajuntament de Barcelona va tenir com a moment àlgid el primer dia de mandat, quan els seus vots van ser decisius per fer alcaldessa Ada Colau. Valls,
que va rebre l'impuls financer d'una part de l'elit empresarial de la ciutat per projectar-se com a candidat, va prometre que evitaria una alcaldia independentista i ho va complir. Els recursos econòmics de què va disposar en campanya per ser decisiu en aquella votació avui estan sota sospita.
El Tribunal de Comptes ha detectat irregularitats en les despeses electorals, perquè n'hi ha de no declarades per valor de gairebé 200.000 euros. D'aquesta quantitat, gairebé la totalitat es va facturar per l'associació Barcelona Capital Europea, creada per Valls abans de fer oficial la coalició amb Ciutadans. Segons el tribunal, la coalició va incomplir la llei de partits, un fet sancionable. Valls, altre cop al punt de mira, pels recursos que va mobilitzar per fer-se forat a l'Ajuntament de Barcelona.
Els imperdibles
La jornada convida a fer un reconeixement a
Josep Lluís Martínez, més conegut com a Picanyol -dibuixant del mític Ot el Bruixot-, que va morir ahir a 73 anys. La seva obra, divulgada a la revista
Cavall Fort, ha enllaçat diverses generacions. Forma part del nostre patrimoni artístic, una recomanació que val la pena no deixar escapar. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) s'hi exhibeix
La guerra infinita. Antoni Campañà. La tensió de la mirada. 1906-1989, una mostra amb material inèdit d'un fotògraf que podria haver assumit el rol d'Agustí Centelles en el retrat del conflicte, però que va renunciar-hi quan va optar per guardar tot el seu treball. Les imatges d'
Antoni Campañà se sumen al patrimoni fotogràfic del país, perquè radiografien un passat bèl·lic que forma part de la memòria col·lectiva. Al MNAC s'hi poden veure per primera vegada fins a 367 imatges que radiografien l'activitat dels dos bàndols, però també la vida de postguerra. La recuperació dels documents ha estat possible perquè un dels nets del fotògraf va trobar casualment dues caixes vermelles ubicades al garatge familiar. Passeu per l'exposició, no us en penedireu. Bon cap de setmana!
Joan Serra Carné
redactor en cap de
NacióDigital
Vols rebre els butlletins de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic?
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per