'Sitcoms', una comèdia obsoleta
La comèdia de situació no té cap títol hegemònic en antena per primera vegada en dècades. El futur passa per altres formats menys rígids
No és la primera, però si la més remarcable. Amb El show de Dick Van Dyke (1961-66) es va inaugurar una de les gallines dels ous d'or de la ficció televisiva: la comèdia de situació. A partir dels anys seixanta l'èxit de les sitcoms es van anar multiplicant fins arribar als nostres dies seguint cànons quasi inamovibles –comèdies d'uns vint-i-cinc minuts de durada, gravades amb espectadors al plató i orientades a un públic intergeneracional–, però avui sembla un format esgotat. La línia que van traçar Cheers, Seinfeld, El Príncep de Bel Air, Friends, Como conocí a vuestra madre i The Big Bang theory, entre moltes altres, va mantenir el lideratge del gènere de manera continuada durant quaranta anys. Un grapat de comèdies amb audiències descomunals que convivien entre elles i se succeïen amb naturalitat.
