22 i 23 de gener. Són els dies més intensos (i devastadors) del Glòria, el temporal de pluja, vent i onades que va assetjar el país. Els seus danys, inquantificables: platges esborrades del mapa, carreteres engolides (literalment) per forats a la terra o milers d'hectàrees de camps del Delta sepultats per l'aigua salada. | Francisco José Moya Moras
11 de març. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) declara oficialment el coronavirus com a pandèmia mundial. En aquell moment -a Espanya quedaven 48 hores per decretar-se l'estat d'alarma i el confinament domiciliari-, s'havien notificat només 118.000 contagis a tot el món. | Europa Press
13 de març. Pedro Sánchez compareix per decretar l'estat d'alarma i, amb ell, el confinament domiciliari de la població -una mesura que s'endurirà 15 dies després, quan els treballadors dels sectors no essencials també deixaran d'anar a la feina-. Aquells dies apareixen als mitjans imatges històriques de carrers desèrtics, com aquesta. | Martí Urgell
18 de maig. Catalunya, en desescalada. El govern espanyol anuncia que la mascareta és obligatòria al carrer si no es pot mantenir la distància de seguretat. Aquest element de protecció passa a formar part del nostre dia a dia. Ja a l'estiu, a principis de juliol, el Govern la fa obligatòria sempre per als majors de 6 anys. | Adrià Costa
25 de maig. George Floyd, un ciutadà afroamericà dels Estats Units, és assassinat per la policia a Minneapolis. Abans de perdre la vida va dir en més d'una vintena d'ocasions, mentre un agent li trepitjava el coll amb el genoll, que no podia respirar. La seva mort impulsa un moviment ciutadà històric sota el lema Black Lives Matter (BLM, les vides negres importen), contra el racisme sistèmic al país nord-americà. | Europa Press
3 d'agost. La Casa Reial espanyola fa públic que Joan Carles I ha fugit, acorralat pels escàndols de corrupció. Ni deixar la Zarzuela ni assumir responsabilitats penals. El rei emèrit decideix apartar-se posant terra per mig per intentar deixar de crear problemes al seu fill. Algunes veus ja diuen que no tornarà, que morirà a l'exili. | Europa Press
28 de setembre. El 131è president de la Generalitat de Catalunya pronuncia el seu darrer discurs en actiu. Quim Torra, inhabilitat un any i mig per la pancarta a favor dels presos polítics del balcó del Palau, s'acomiadava de la presidència amb una crida a la 'ruptura democràtica' i emplaçant la ciutadania a ratificat el mandat de l'1-O en les eleccions del 14-F. | Adrià Costa
7 de novembre. Joe Biden supera la barrera dels 270 delegats en un recompte que semblava inacabable i es proclama guanyador de les eleccions a la presidència dels Estats Units. Una setmana després, el Col·legi Electoral ratifica definitivament la seva victòria i el fracàs de les maniobres conspiratives de Donald Trump. Arriba el canvi. | Kevin Lamarque/Reuters/ACN
24 de desembre. Acord històric. Després d'una negociació agònica que havia dut les dues administracions al límit, Europa i el Regne Unit anuncien un pacte pel Brexit que estableix les relacions entre Brussel·les i Londres sobre el control fronterer i de duanes, la immigració i la pesca, que ha estat l'últim escull a superar per tancar el pacte. | ACN
27 de desembre. Catalunya posa les primeres vacunes contra el coronavirus en una primera jornada simbòlica. Comença així una carrera de fons per aconseguir, per fi, la immunitat de grup. | Juanma Peláez
