Esplugues, ciutat històrica

Esplugues ha estat tradicionalment un punt d’enllaç de camins i carreteres entre la capital catalana i la resta de la comarca i el país.

A la vora d’aquestes vies, naixerien  els primers nuclis de població: l’un, a la Sagrera, a l’entorn de l’actual Església Parroquial de Santa Magdalena, i l’altre, al desaparegut Raval, on hi ha la Torre dels Lleons, alçada sobre els vestigis del Castell de Picalqués. En una de les seves velles parets, encara hi trobem unes pedres disposades amb la tècnica de l'opus spicatum; que podrien ser testimoni de l’existència originària d’una vil·la romana, emplaçada a la vora de la Via Augusta, camí principal de comunicació d’Esplugues fins a la construcció de la carretera Reial al segle XVIII.

Fins ben entrat el segle XX, Esplugues tingué com a base econòmica fonamental l’agricultura i uns antecedents industrials lligats a la  producció ceràmica. A partir dels anys 50 i 60 del s. XX, Esplugues entra en un procés accelerat de canvi que precipita el seu pas de vila a ciutat.

En l’actualitat, Esplugues és una ciutat de serveis, propera a la gran ciutat que ha sabut conservar la seva identitat. Destaca especialment, el seu casc històric, amb indrets tan pintorescs i singulars com el carrer Montserrat i les masies històriques del voltant: Can Ramoneda, Can Cortada –on va viure el Baró de Maldà, autor del cèlebre El Calaix de Sastre- Can Pi i Can Bialet.

Molt a la vora, hi ha emplaçat el monestir de Montsió amb un bell claustre gòtic (s. XIV) –traslladat per segon cop des de Barcelona el 1948- i el seu edifici modernista –Can Casanovas- reformat per Antoni M. Gallissà a principis del s.XX.

Esplugues acull dos museus relacionats amb la producció ceràmica aplicada a l’arquitectura, reafirmant la vocació ceramista de la ciutat. L’edifici històric del Museu Can Tinturé acull la col·lecció de rajola de mostra de Salvador Miquel mentre que el Museu de Ceràmica “La Rajoleta”, a l’espera de la seva museïtzació definitiva, constitueix un interessant centre d’interpretació de la fàbrica de ceràmica Pujol i Bausis, punt de referència de la ceràmica industrial de Catalunya, especialment, durant el Modernisme.