Debat d'investidura

Aragonès aspira a liderar la «nova Generalitat republicana» i situa el referèndum com a prioritat

El candidat d'ERC proposa fer "inevitable" l'autodeterminació i l'amnistia, i fa bandera del lema "Catalunya, un sol poble" per encaminar la nova legislatura

per Joan Serra Carné / Bernat Surroca / Oriol March , Parlament de Catalunya, 26 de març de 2021 a les 11:00 |

La primera sessió del debat d'investidura de Pere Aragonès ha conservat alguns vestigis de l'anterior legislatura. Ha arrencat amb retard a causa d'una reunió de la mesa del Parlament necessària per validar el vot de Lluís Puig, diputat de Junts des de Brussel·les, que havia provocat les queixes del PSC, PP i també Vox. Un cop resolta la qüestió, que ha continuat portant cua en l'arrencada del ple -topada entre Laura Borràs i Nacho Martín Blanco, diputat de Ciutadans, inclosa-, Aragonès s'ha pogut dirigir a les 10.50 cap al faristol instal·lat a l'Auditori del Parlament per desgranar el discurs d'investidura. Des del primer moment ha mirat de fixar la "nova Generalitat republicana" com a leitomotiv de la nova legislatura amb el referèndum com a via de resolució del conflicte amb l'Estat i la llibertat dels presos i exiliats com a prioritats. El mínim comú denominador, ha indicat, passa pel lema "Catalunya, un sol poble".


"Sense més dilació: el Govern que vull encapçalar tindrà tres objectius: afrontar amb total determinació les urgències socials que la pandèmia ha agreujat; impulsar la reconstrucció econòmica; i encaminar la resolució del conflicte polític fent inevitable l'amnistia i l'autodeterminació", ha apuntat com a "compromisos" de legislatura. Aquests "objectius", ha indicat, es poden "resoldre" si s'aparquen les "diferències" i s'aposta per "majories compartides". "Hem de treballar des de la política per arribar a acords amb aquells de qui es discrepa. Aquesta és la nostra responsabilitat", ha indicat, al mateix temps que defensava un Govern "orientat a l'esquerra" i dirigit cap al "bé comú". El referèndum i la llibertat dels presos i exiliats l'ha situat al centre de les prioritats.

El candidat d'ERC a les eleccions del 14-F ha arrencat assenyalant que està "preparat" i té "tota l'energia" per afrontar les "urgències" del futur Govern després de "massa mesos d'interinitat forçades". "Vull encapçalar la nova Generalitat republicana al costat de la gent. Serà un Govern amb creativitat per construir una Catalunya justa, feminista, verda i plenament lliure", ha ressaltat Aragonès, que ha defensat un "acord estable" per "transformar el país" i fer-lo "plenament lliure". El vicepresident en funcions ha indicat que, com més "amplis" siguin els punts d'entesa, "millor resposta" es donarà a la ciutadania "sense cap mena d'exclusió". "Som aquí per arribar a acords i començar a donar forma a la nova Generalitat republicana", ha remarcat Aragonès. Si es volen pactes, ha indicat, "tothom s'ha d'explicar amb honestedat i absoluta transparència".



El vicepresident en funcions ha ressaltat que la llibertat individual no és "plena" si no està garantida la llibertat "col·lectiva". "La fraternitat és indissociable de la llibertat econòmica. No n'hi ha si els oligopolis exerceixen una posició de domini", ha ressaltat Aragonès, que ha fet servir aquest argument per defensar la intervenció de l'administració per limitar els mercats. En clau d'igualtat, ha demanat "eradicar" totes les "violències i silencis còmplices que les acompanyen". "Hem d'acabar amb el patriarcat", ha apuntat el candidat d'ERC, que ha defensat "totes les maneres d'estimar". La lluita contra el canvi climàtic i la "lluita internacional pròpia" també han aparegut en el discurs, així com també la demanda de superar el "victimisme en cercle" del país.


Aragonès ja sap que no serà investit en primera volta, perquè només compta amb els 33 escons d'ERC i els 9 de la CUP. El candidat republicà, actual vicepresident amb funcions de president després de la inhabilitació de Quim Torra -present al Parlament-, necessita els 32 escons de Junts per ser investit. De moment, el partit de Carles Puigdemont continua ancorat en l'abstenció, i existeix la possibilitat que aquest posicionament es mantingui de cara a la segona votació de dimarts. Si fracassa també en aquest intent, s'activaran els dos mesos previs a la convocatòria automàtica de noves eleccions, un escenari que cap dels implicats desitja. Jordi Sànchez, secretari general de Junts, va indicar dimarts que l'acord era qüestió de "dies o setmanes".
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació