La tendència de millora de la pandèmia ha Catalunya ha virat, això és evident, però ja ha arribat la quarta onada? El Departament de Salut no ha aplicat restriccions per Setmana Santa com sí que han aprovat altres territoris, però no amaga la inquietud per les dades d'aquests dies. Hi ha diversos elements que dibuixen un escenari que, lluny de ser bo, per ara reflecteix sobretot incertesa i riscos.
1 - Contagis en alça (moderada): Les dades dels darrers dies evidencien que, després d'un estancament en el lent descens previ, els positius detectats ja han començat a créixer, per ara també a poc a poc. La setmana amb menys casos va ser la del 7 al 13 de març, amb 7.401 a tot Catalunya, però l'última amb dades consolidades, dels dies 16 a 22, en van aflorar 7.908. I amb la positivitat també lleugerament a l'alça (del 4,69% al 5,21%), cosa que evidencia que això no es deu al fet que es facin més proves, sinó que segurament es deuen escapar més contagis i tot.
En tot cas, les dades provisionals dels positius per tests d'antígens a persones simptomàtiques
permeten avançar les properes dades uns tres dies amb força fiabilitat (a raó de multiplicar la xifra per 3), tal com s'observa al gràfic inicial. Segons això -i amb correccions per al retard de les notificacions-, els contagis setmanals els darrers set dies ja haurien assolit els 9.288, un increment proper als 2.000 positius setmanals des del punt mínim.
Es tracta d'un ascens més notori, però normalment els inicis d'una onada són més accelerats, motiu pel qual no està clar que ara l'ascens sigui de les mateixes característiques que els anteriors i esdevingui una onada. "Que hem començat a créixer és un fet, si ens trobem ja una quarta onada ho veurem aviat", assenyala Martí Català, investigador de Biocom-SC i del Centre Medicina Comparativa i Bioimatge de Catalunya (CMCiB).
2 - Riscos de la mobilitat de Setmana Santa: Els riscos del moment s'incrementen precisament perquè se situa a les portes d'una festivitat com la Setmana Santa en què els desplaçaments es multipliquen, just després que s'hagi aixecat el confinament comarcal per a les bombolles de convivència. "El que suposa un risc és si ens veiem amb gent de fora de la comarca, no si simplement ens movem", apunta Martí Català, que subratlla la importància de mantenir les bombolles.
Els departaments de Salut i d'Interior, de fet, han insistit els darrers dies en què el confinament comarcal es manté, però que se li afegeix una excepció tan sols per a aquestes bombolles. Tot i això, l'experiència recent confirma els riscos, ja que la Cerdanya va empitjorar el desembre sobretot després dels desplaçaments del pont de la Puríssima i l'Aran deu la pèssima situació posterior a Nadal precisament al turisme massiu viscut aquells dies,
segons un estudi de Biocom-SC. I el cap de setmana passat, el primer amb excepcions als límits comarcals, el nombre de desplaçaments ja
es va disparar més d'un 15%, sobretot a Lleida.
3 - Diferències territorials clares: Aquesta possibilitat de desplaçaments s'obre precisament en un moment de grans diferències en incidències entre territoris, cosa que pot comportar major risc d'una homogeneïtzació a l'alça o aparició de brots si no es respecten les limitacions de la bombolla. Martí Català constata que hi ha "molta heterogeneïtat al territori, amb zones on la incidència és més alta i d'altres on està més controlat", motiu pel qual "és un risc tenir-ho obert, sobretot si hi ha reunions en espais tancats". Al següent mapa, es poden constatar les divergències comarcals.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca, es desplega el seu nom i tota la informació sobre el risc de rebrot, la velocitat de propagació, el nombre de contagis setmanals, vacunes subministrades i altres dades sobre la situació de la pandèmia, entre el 16 i el 22 de març. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor els municipis.
L'evolució a les diverses regions sanitàries, de fet, és també força divergent. Mentre el nombre de contagis es manté estable a les metropolitanes sud i nord i a les Terres de l'Ebre -amb una incidència molt baixa en aquesta última-, creix a quasi tota la resta, especialment a la de Lleida, i l'Alt Pirineu-Aran i la Catalunya Central es mantenen des de fa setmanes com les zones més problemàtiques. La de Lleida, de fet, és
una de les províncies amb la incidència més alta de tot l'Estat.
4 - Variant britànica i tendència prèvia: La quarta onada, en cas que arribés, ho faria amb una ràtio de contagis encara força elevada (només 6 de les 42 comarques no tenen risc de rebrot alt i 24 més que dupliquen aquest llindar). Catalunya va patir un pic de la tercera onada força per sota de la mitjana estatal, però el descens posterior ha estat molt lent, fins al punt que territoris que com el País Valencià o Extremadura, que van tenir incidències molt més elevades el gener, van millorar molt més ràpid. Des de mitjans de febrer, Catalunya ja se situa per sobre de la mitjana estatal, com es pot veure al següent gràfic.
Un dels motius d'aquesta dificultat podria respondre a l'expansió de la variant britànica a Catalunya, prèvia a la resta de l'Estat. Segons les darreres dades del Ministeri de Sanitat, prop del 89,7% de contagis ja es deuen a aquesta variant, a Catalunya, només per darrere d'Astúries, Galícia i Navarra i per damunt de la resta de territoris. Martí Català apunta que el lent descens sí que podria causar-se, en part, a aquest fet, però també recorda que altres territoris com el País Valencià van implementar restriccions encara més severes per millorar la situació que es van demostrar reeixides.
5 - Els hospitals, massa plens: A més de la incidència elevada del moment, el risc d'un empitjorament de la situació en aquest moment és encara major si es té en compte que els hospitals i, en especial, els llits de crítics encara estan molt plens. En el pitjor moment de la tercera onada, hi havia 3.158 ingressats totals i 731 a les UCI i, mentre que pel que fa als primers ja s'ha assolit una xifra lleugerament inferior a la situació d'inici de la tercera onada (1.386 ara), això encara no ha passat a les UCI (
400 ara, 317 el 23 de desembre).
Martí Català explica que això es deu sobretot al fet que les estades a crítics són més llargues i, per tant, es triguen més a buidar, però admet que, tal com s'observa al gràfic anterior, la reducció de la pressió hospitalària ha estat ara més lenta que al final de la segona onada. Les UCI, de fet, fa quasi una setmana que no es buiden. Com ja s'ha assenyalat a altres països, "tot sembla indicar que la variant britànica comporta més hospitalitzacions", apunta, per bé que encara s'està analitzant.
D'aquesta manera, fins a principis de febrer, calia entre 11 i 12 contagis perquè es produís una hospitalització, mentre que ara n'hi ha prou amb prop de 8 contagis -fent la ràtio amb 10 dies de decalatge entre que es detecta el positiu i fins que cal ingressar-. Unes comparatives que s'han fet totes a partir que les dades de positivitat eren inferiors al 8%, per evitar que l'excés de contagis no detectats distorsionés en excés la ràtio.
6 - Incògnita amb les vacunes: La protecció de part de la població vulnerable i dels espais més delicats pot ajudar a contenir les amenaces i segurament sense les vacunes la situació ja seria pitjor. Pràcticament tots els usuaris de residències ja han rebut la pauta completa, com tres de cada quatre treballadors de residències i personal d'atenció primària i hospitalària, així com un 71,3% de grans dependents, un 59,6% de treballadors essencials i un 34% de persones de 80 anys o més (a banda dels residents) han rebut la primera dosi.
Accelerar aquest procés d'immunització és essencial i
el Departament de Salut ha presentat un pla de vacunació massiva que, per ara, necessita el que és essencial, les vacunes. Dimecres va ser el dia de més dosis administrades a Catalunya des que se'n van començar a posar, amb 46.479 en un sol dia després de xifres baixes durant la suspensió de la vacuna d'Astrazeneca. Tot i això, el Ministeri de Sanitat ha alertat ja que
no arribaran 148.000 dosis previstes a setmana vinent en el que suposa un nou retard en els subministraments.
Altres notícies que et poden interessar
per 
.jpg)
.jpg)
