A mitja setmana, quan començava a solidificar-se l'opció que Junts
s'abstingués en la primera volta de la investidura de Pere Aragonès, un dirigent de la formació de Carles Puigdemont feia aquest vaticini: "Encara serem capaços d'activar els dos mesos de compte enrere cap a les noves eleccions". En aquests moments, i si les negociacions d'última hora no serveixen per redreçar la situació, aquest és l'escenari més viable de cara a la segona volta prevista per dimarts a les deu del matí. La tria del nou president, a l'estil dels últims anys, amenaça de submergir-se en la incertesa. Junts insisteix que cal un acord "estable" que
estableixi la "bifurcació" entre el Govern i el Consell per la República, i ERC malda per
posar ja en marxa l'executiu -i atendre les urgències de la pandèmia amb un pla de rescat social de 700 milions-, pressionar el PSOE per reunir la taula de diàleg i crear la nova "direcció col·legiada" del procés per curar malfiances.
El malestar dels republicans era palpable divendres al vespre, quan tot s'encaminava cap al fracàs de la primera votació i Junts havia posat damunt la taula que Aragonès renunciés a la segona votació -el reglament no l'estableix com a obligatòria- per donar més temps a la negociació. Però potser qui va definir millor el sentiment de la cúpula d'ERC va ser la presidenta del grup parlamentari dels comuns, Jéssica Albiach: "És una humiliació", va dir Albiach a Aragonès des del faristol, per descriure l'abstenció de Junts en la investidura del candidat republicà.
La líder d'En Comú Podem, que pretenia sintetitzar la mirada a una relació que considera tòxica, va verbalitzar el que pensaven els diputats d'ERC. Albert Batet ja havia plantejat separar el rol del Consell per la República -que lideraria el procés- i la Generalitat, encarregada de la gestió de la reconstrucció. Una proposta inadmissible, segons Aragonès, perquè qüestionaria la seva legitimitat i cediria el control de l'estratègia independentista a Puigdemont sense haver guanyat les eleccions. El president té el deure de manar i ha de poder manar, recorden a ERC.
I
el Consell per la República -que
l'ANC que ja s'obre a reformular- continua sent l'escull principal de les converses. Una negociació que, al llarg d'aquesta setmana, ha estat més intermitent que mai. L'última trobada prèvia a la votació, de fet, es va celebrar dimecres a la tarda, moment en què ERC va entregar a Junts una proposta de reformulació de l'entitat pilotada per Waterloo que, segons fonts republicanes, no va ser resposta. Fonts del partit feien saber als passadissos del Parlament que es van quedar esperant en una sala el retorn al document, però la reunió conjunta no es va reprendre. Ni tan sols l'endemà, jornada prèvia a la primera sessió d'investidura. Les distàncies no s'han escurçat aquest cap de setmana.
Des de les eleccions del 14-F s'han celebrat una quinzena de trobades formals entre ERC i Junts, a banda dels cafès paral·lels, en els quals sí que s'ha abordat, amb més o menys concreció, l'estructura del futur Govern i també les travesses dels noms que l'integraran. Però, de moment, no n'hi ha hagut prou per superar les desconfiances. De propostes formals de repartiment de conselleries, això sí, no n'hi ha cap sobre la taula. Junts argumenta que només establint les bases de la legislatura al detall, inclosa la carpeta de Madrid i què fer quan el diàleg naufragui, es pot procedir a formar un executiu estable que aguanti els propers quatre anys. ERC argumenta que les diferències no són "insalvables", però el cert és que una d'elles, el Consell per la República, toca el moll de l'os perquè circumscriu Puigdemont.
El líder a l'exili va decidir ser candidat simbòlic de Junts i, per primera vegada, va quedar per darrere dels republicans. Un argument que els d'Oriol Junqueras esgrimeixen a l'hora de dir que Puigdemont -segons el seu criteri- no pot decidir en solitari, entre d'altres qüestions, "què es porta a la taula de diàleg". ERC va detectar ja en els primers compassos de les converses que el Consell era una qüestió nuclear, però no s'esperaven que la insistència duraria tantes setmanes. De fet, el mateix Aragonès considera que és un escull superable, per bé que la primera votació fallida al Parlament ja el feia pensar divendres a la nit que Junts pot tenir la temptació d'allargar setmanes la negociació, sense data concreta per a la investidura. El joc de
farols entre socis va acabar malament la tardor del 2017.
La proposta de "bifurcació" del lideratge que va fer Batet al Parlament, paradoxalment, té molt a veure amb la que plantejava Artur Mas al seu llibre de memòries
Cap fred, cor calent (Edicions 62), basada en un Govern autonòmic centrat en el dia a dia i un Consell
encarregat de liderar qualsevol embat amb l'Estat. Mas va fer campanya pel PDECat, defensa recosir les ferides entre el seu partit i Junts, i divendres va assistir en directe a la investidura d'Aragonès.
La presidència i la digestió de les urnes
El nucli que explica el desacord és la figura de la presidència de la Generalitat. Quim Torra sempre va situar-se voluntàriament a l'ombra de Puigdemont -en el debat parlamentari que el va portar a Palau va assegurar que la seva prioritat seria investir-lo-, i mai va ocupar el seu despatx. Aragonès aposta per exercir amb totes les funcions la litúrgia del càrrec, guanyador com se sent del duel a les urnes. L'única trobada entre el candidat d'ERC i el líder a l'exili la legislatura passada va estar farcida de retrets per part de Puigdemont,
que li va traslladar aquestes paraules recollides en el segon volum de les memòries: "Vull que sàpigues que em sento menyspreat per vosaltres. No em reconeixeu el lideratge, quan nosaltres us reconeixem el vostre. És inexplicable, el que esteu fent". La situació no ha variat gaire.
En privat, ERC acusa Junts de tenir "mal perdre", mentre que el partit de Puigdemont insisteix que es volen "carregar" el seu principal lideratge.
En la conferència de Jordi Sànchez de dimarts, per exemple, un dels comentaris que es podien escoltar en boca dels dirigents de Junts és que se'ls estava "bandejant", perquè els republicans ja tenien l'acord tancat amb la CUP. "Se'ls deu haver espatllat la calculadora", han repetit en petits cercles els últims dies, en referència a la necessitat que té Aragonès de sumar els 32 escons de Junts per ser investit. "Els ho posem fàcil per negociar. Hi som sempre", responien les veus d'ERC davant de la posició frontista de Junts. A la seu del carrer Calàbria continuen sense trobar una raó de pes a l'abstenció.
El partit de Puigdemont, però, recorda que és el candidat republicà qui ha de liderar les negociacions i arribar a Palau, i insisteix que el resultat no li dona carta blanca per menystenir-los en les converses. "Anem directes a repetir els errors de l'anterior legislatura si no hi ha un acord estable", ressona des de la sala de màquines de Junts. Qui lidera les converses és Jordi Sànchez, que ha apostat inequívocament per la discreció com a divisa. De fet, fonts coneixedores dels contactes insisteixen que, en un altre context -és a dir, si la negociació s'hagués fet a través dels mitjans de comunicació-, ja hauria "saltat tot pels aires". Un senyal que exemplifica com Junts vol controlar la situació és que qualsevol acord no serà sotmès a la consideració de les bases, sinó que decidirà la direcció executiva. En la de dijous passat, que va certificar l'abstenció, s'hi va registrar debat intern. Després dels discursos abrandats dels darrers dies, com el de Batet al Parlament, una eventual consulta a les bases podria fer saltar pels aires qualsevol pacte amb ERC.
Un senyal que exemplifica com Junts vol controlar la negociació amb ERC és que qualsevol acord no serà validat per les bases, sinó que decidirà la direcció executiva
El debat intern a Junts parteix bàsicament de dues premisses: un sector, ancorat en l'estructura governamental, que considera que la interinitat de l'últim any s'ha d'acabar amb la formació ràpida d'un nou executiu -al qual aspiren a ser-hi bona part dels consellers actuals-; i un altre bàndol que considera "insuficient" -per "autonomista"- el pla de Govern acordat entre ERC i la CUP. Quedar fora de l'executiu, això sí, no és una opció precisament majoritària. El nom d'Elsa Artadi apareix en l'horitzó com a vicepresidenta d'Aragonès i consellera d'Economia, i aspira a disposar del control sobre els fons europeus, que el presidenciable vol gestionar amb un comissionat que pengi de l'estructura de presidència. A Palau s'hi espera, com a consellera, Laura Vilagrà, número dos de la candidatura d'Aragonès.
La previsible activació dels dos mesos cap a noves eleccions -"estem acostumats a fer investidures al límit, que ho preguntin a Puigdemont", raonen a Junts- també exposa Aragonès a una certa debilitat en mans dels seus potencials socis de Govern. La manera com es pot lesionar la figura del candidat a la presidència molesta a ERC, per bé que els republicans creuen que l'actitud calculadora de Junts pot passar factura al seu adversari. Els canals de comunicació entre ERC i Junts continuen oberts -Aragonès i Sànchez han mantingut converses, sempre dins del règim que permet Lledoners-, i els de Puigdemont insisteixen que l'acord pot arribar en "dies o setmanes". Per ara, més setmanes que dies. La investidura, si fracassa dimarts, es veurà submergida en un mar d'incerteses.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
