Rep El Despertador cada matí al teu correu
Segona votació del primer debat d'investidura aquest matí.
Pere Aragonès tampoc serà elegit president perquè l'abstenció de Junts per Catalunya ho evitarà i allargarà la interinitat. Divendres va començar a córrer el termini de dos mesos abans de la convocatòria automàtica d'unes noves eleccions que, lògicament i
com explicava ahir, van apareixent com una opció possible malgrat que ningú les desitja, si més no en públic.
El pacte entre ERC i la CUP, més enllà de les qüestions de fons, situa Junts en la posició menys amable. Apareixen com els que no se sumen a la unitat i, alhora, no són capaços de concretar cap proposta de full de ruta. De tot el seu relat sí que queda clar que volen un protagonisme central i determinant per al Consell per la República que presideix Carles Puigdemont. Que volen que la política i les decisions es facin i es prenguin des de Waterloo i des del Parlament ara que, expliquen, ha recuperat la "sobirania" amb Laura Borràs malgrat que l'estatus segueix sent el d'un parlament autonòmic. ERC, que ha previst una primera fase de legislatura d'acumulació de forces i sense desafiaments, s'ho mira amb preocupació però la manca d'alternatives -amb els comuns no n'hi ha prou i amb els socialistes no hi ha cap voluntat d'entendre-s'hi i és recíproc- li aconsella modular el to.
Junts, com deia, és qui té més problemes per explicar-se i per això ahir, després que es fes públic
un comunicat del Consell per la República oferint reformular la seva governança per convertir-se en el terreny de joc polític entre partits i entitats independentistes, el partit de Puigdemont explicava que ja hi havia més sintonia amb ERC, que la negociació avançava i fins i tot, i així ho van explicar a Catalunya Ràdio, que el Consell era un "escull desencallat". Els republicans ho negaven tot i que admetien que hi ha alguns avenços després de les converses d'aquest cap de setmana. Junts, lògicament, buscava un relat que rebaixés les tensions al ple d'avui i enviés un missatge d'un cert optimisme. De fet, Elsa Artadi ja havia situat l'acord a just després de l'aturada de Setmana Santa.
El Consell intenta no desaparèixer de l'equació. En lloc d'esperar que els partits decideixin què en fan ha optat per avançar-se i proposar una negociació liderada per Toni Comín, mà dreta de Puigdemont al Consell i, com ell, de Junts. Si el Consell -creat amb el vist-i-plau d'ERC, l'entusiasme de Junts per institucionalitzar l'exili de Puigdemont, sense que s'hi sumés la CUP i del que n'ha quedat esborrat i en
stand by el PDECat després de l'escissió- vol fer d'"institució" que arraconi la Generalitat serà més difícil. Per contra, si es limita a facilitar un espai deliberatiu fora de la vigilància i el control de l'Estat serà més fàcil. Al PSC i als comuns, lògicament, això tampoc no els agrada. Ahir fins i tot Eva Granados parlava de "contuberni" (una paraula recurrent als discursos de Franco) independentista. Però ni ella ni ningú pot negar que els partits del Govern i els que li donin suport poden dialogar i acordar. En el marc de les seves direccions polítiques o en un espai més unitari. Vivim en una "democràcia plena", no?
Per a que això passi, però, el Consell ha d'actuar amb habilitat política. D'entrada ja han admès, com també va fer l'ANC, que els seus organismes han de ser reformats fent evident la sobrerepresentació de Junts, malgrat que no seria just dir que ha estat buscada. Onze dels disset membres del seu Consell de Govern en són o van demanar activament el vot per Laura Borràs el 14-F. És una composició que dista de la correlació de forces de l'independentisme i amb absències clares. A vegades, a més, s'ha usat l'entitat de forma poc elegant com ara quan, per exemple, en la campanya de les primàries de Junts, Comín l'hi barrejava
dient en un titular que Borràs era qui millor "s'identificava" amb l'entitat d'entre els aspirants.
L'acte de Perpinyà i
l'Assemblea de Representants van incomodar ERC per les formes i el moment.
Més enllà de la neutralitat partidista que necessita el Consell per ser el marc de debat i acord i també del paper de Puigdemont com a líder de l'entitat i de Junts, hi ha temes que s'hauran de deixar clars en la negociació, com ara fins a quin punt es compromet el paper dels diputats a Madrid. Els partits es van presentar amb estratègies diferenciades i ningú voldrà fer coses diferents dels que va prometre al seu electorat. ERC va obtenir 13 escons, una clara majoria d'entre els partits independentistes, prometent bloquejar el tripartit de dretes i acords amb les esquerres per ser útil i desbloquejar el procés.
Això darrer està lluny de reeixir. Junts, que té quatre diputats, opta per una confrontació que per ara només és retòrica i els dos escons de la CUP tenen un paper testimonial. El PDECat malda per fer de PNB amb els seus quatre escons.
Són assumptes encara per resoldre un mes i mig després del 14-F i que avui sobrevolaran el ple de la frustrada investidura de Pere Aragonès. Haurà d'esperar.
Avui no et perdis
» El bloqueig de la investidura d'Aragonès fa supurar les ferides entre Junts i ERC; per Oriol March i Joan Serra Carné.
» El Consell per la República s'obre a reformular la cúpula per desencallar la investidura; per Oriol March.
» Opinió: «La vicaria»; per Jaume Barberà.
» Opinió: «L’emergència demana entesa nacional»; per Carme Vidalhuguet.
» La reforma de la sedició segueix sense calendari i el PSOE hi veu noves pegues; per Bernat Surroca.
» Alejandro Fernández recupera Santi Rodríguez com a secretari general del PP català; per Pep Martí.
» Mapes | No tot el país empitjora: 19 de les 42 comarques concentren l'augment de contagis; per Roger Tugas Vilardell.
» Can Ruti detecta 4 infectats de Covid‑19 amb les dues dosis de la vacuna ja administrada.
» Un 30% dels veïns de Barcelona voldria marxar a viure fora de la ciutat; per Roger Tugas Viladell.
» El centenar de detencions que desmenteixen Batlle; per Andreu Merino.
» L'administració paga una quarta part del deute de 35.000 famílies vulnerables amb Endesa; per Andreu Merino.
» Opinió: «Mecanografia»; per Josep Vallverdú.
El passadís
La Generalitat va presentar ahir la liquidació dels comptes de 2020. I es va notar un canvi. Els darrers anys els responsables de
la conselleria d'Economia es justificaven de l'incompliment de les xifres de dèficit que els havia imposat Madrid en el marc dels objectius anuals per a les administracions públiques. Ahir va ser al revés. Es justificaven de per què se l'havien saltat poc. La majoria de catalans pensen que, per fer front a la crisi sanitària i econòmica fruit de la Covid, cal gastar més i la CUP, que acaba de signar un pacte de governabilitat amb ERC, s'oposa radicalment al compliment de les normes financeres de la UE i de l'Estat. El dèficit orientatiu fixat per l'Estat -que la urgència pandèmica va deixar en suspens fa mesos- era del 0,2% del PIB per al 2020, però la Generalitat ha fet un 0,4%. La conselleria ho atribuïa a ajustaments de comptabilitat SEC i computació d'altres partides. El dèficit reial, deien, és del 0,9% del PIB. Canvi de paradigma.
Vist i llegit
No soc ni de bon tros un expert com en Víctor Rodrigo però, com suposo que feu la majoria de vosaltres, també miro sèries. Us recomano la que acabo d'encetar: és
Occupied i la podeu trobar a Movistar+ i a Amazon Prime Video. És una aconseguida producció noruega a partir d'una idea de
Jo Nesbø i tracta l'ocupació del país nòrdic per part de Rússia. Però una ocupació moderna, no amb desenes de milers soldats travessant la frontera, cremant pobles sencers i arriant banderes dels palaus. El primer ministre noruec ha guanyat les eleccions prometent acabar amb la producció i exportació de combustibles fòssils per lluitar contra el canvi climàtic. Una decisió que crea temor i un autèntic problema a Rússia i als països de la UE, encara dependents del gas i el petroli. I què fan? Els països de la Unió permeten a Rússia que prengui el control del país.
Així, de forma discreta, ocupen Noruega i converteixen en titella el seu govern, que vota al parlament un acord de cessió de sobirania energètica a Moscú i la UE, malgrat la contestació. No sembla que una cosa així hagi de passar a curt termini malgrat que els russos són cada cop més agressius, però suposo que si avui en dia una potència ocupés un país petit o mitjà i sense aliats el que passaria es podria assemblar força a aquesta distopia.
Podeu veure'n aquí el tràiler i un reportatge. Us la recomano. Els paral·lelismes ja són cosa vostra.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1930 es va fundar la Penya Spirit of Badalona, després coneguda com a
Club Joventut de Badalona, la Penya. El popular equip de bàsquet sempre ha militat a l'elit d'aquest esport a Espanya i el 1994 va ser el primer club català que va guanyar l'Eurolliga. També està en possessió de quatre lligues espanyoles, onze de catalanes, dues copes Korac i una copa ULEB, entre altres. Els darrers anys de l'entitat, que presideix Juanan Morales, una de les seves llegendes, han estat marcats per les estretors econòmiques, fet que l'ha obligat a apostar més encara del que tradicionalment ha fet per la pedrera.
Aquest vídeo recorda el triomf a l'Eurolliga. Els Jofresa, el
Matraco Margall o Ricky Rubio són només alguns dels seus mites.
L'aniversari
El 30 de març de l'any 1915 naixia a l'Hospitalet de Llobregat
Francesc Sabaté, conegut com a Quico Sabaté, un dels guerrillers antifranquistes (maquis) més coneguts. Sabaté va lluitar a la Guerra Civil en una columna anarquista al front d'Aragó i es va enfrontar també amb els comunistes. Perduda la guerra i després de passar per un camp de concentració, va crear una columna de maquis que va fer diverses incursions armades des de França. A principis de 1960, va entrar a Catalunya amb alguns dels seus homes per alliberar uns companys.
Després d'una fugida agònica i ferit pels trets de la Guàrdia Civil, el van rematar a Sant Celoni, on està enterrat. La pel·lícula
I arribà el dia de la venjança, protagonitzada per l'estrella de Hollywood Gregory Peck, està inspirada en la seva figura.
Aquí en podeu veure el tràiler. La nostra companya Sara González, que és celonina, va escriure
aquest reportatge coincidint amb els 50 anys del seu assassinat.
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital
Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per rebre'l
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per