Les sentències, que no són fermes i es poden recórrer davant del Tribunal Suprem, resolen els recursos dels demandants contra la resolució del conseller d'Ensenyament del 25 de juliol del 2018, aleshores Josep Bargalló, que desestimava la sol·licitud de modificació del règim lingüístic del sistema educatiu públic català.
Els textos estimen les pretensions de reconèixer com a situació jurídica individualitzada el dret dels menors a rebre en castellà "en proporció raonable" l'ensenyament. Aquest paràmetre s'estableix "partint de la consideració del català com a centre de gravetat" del sistema educatiu i fixa la presència mínima del castellà "com a llengua vehicular, en el curs i classe on els fills del recurrent segueixen els estudis", en un 25% de les hores efectivament lectives.
A més, el tribunal estableix que s'ha d'impartir en aquesta llengua oficial "a més de l'àrea, matèria o assignatura lingüística corresponent al seu aprenentatge, almenys una altra àrea, matèria o assignatura no lingüística curricular de caràcter troncal o anàloga, classificacions o categories que, en execució de sentència, hauran d'adaptar-se a les noves classificacions o categories establertes a la llei orgànica 3/2020".
Limitat al període d'ensenyament obligatori
La disposició es limita al període d'ensenyament obligatori dels menors, que en el moment d'interposar els recursos cursaven P3 i primer de primària en el cas de l'escola de Barcelona i P3 i P4 en el cas de la d'Abrera.
En sintonia amb aquesta decisió, el TSJC estima la pretensió dels demandants d'anul·lar els projectes lingüístics d'ambdues escoles en el punt en què, a parer del tribunal, no compleixen la disposició d'impartir el 25% de l'ensenyament en castellà en àrees no lingüístiques curriculars de caràcter troncal o anàloga. En canvi, els magistrats han desestimat la pretensió dels demandants que la retolació i senyalitzacions escrites del centre s'hagin de fer almenys en català i castellà.