Setmana Santa estàtica i virtual: processons sense passos i misses a la pantalla

Els sacrificis i penitències que marca el catolicisme durant la "quarantena" de la Quaresma, 40 dies que van del Dimecres de Cendra al Diumenge de Rams, tenen pròrroga per culpa del virus, una imposició que ha tombat, per força, el dejuni i l'abstinència. La Setmana Santa d'enguany, com ja va passar fa un any, no marca la fi de les abnegacions, subjectes ara a l'evolució d'aquesta pandèmia que sembla un calvari i que aboca a processons estàtiques i a celebracions virtuals. Per segon any, la Setmana Santa no es viurà amb normalitat, per bé que aquest 2021 es podran fer més activitats que fa 12 mesos, quan el confinament era estricte i sense alternatives.

El Govern ha mantingut les mesures per aquestes vacances excepte de les restriccions que ja es van acordar en el Consell Interterritorial de Sanitat entre el govern espanyol i es comunitats autònomes. De festes, per tant, poques i amb poca gent; les trobades només poden ser de quatre persones en espais públics tancats, i de sis als oberts, mentre que a les cases particulars, només hi pot haver les persones convivents. D'altra banda, el toc de queda nocturn segueix vigent a les deu de la nit. Tots aquests rigors no són compatibles amb les tradicions de la Setmana Santa, que només s'havien cancel·lat durant la Guerra Civil.

Els actes s'han suspès a tot Catalunya perquè "hi ha motius de salut pública suficientment justificats", tal com s'apunta des de la Coordinadora Catalana de Confraries i Germandats de Setmana Santa, que anima a seguir els actes religiosos "a través de recursos i missatges a les xarxes socials".

Tot i això, hi ha qui aguditza l'enginy per superar les prohibicions de la pandèmia i celebrar la tradició al carrer. A la ciutat de Lleida, la Congregació de Nostra Senyora dels Dolors de Lleida ha habilitat una "processó estàtica" a l'oratori de l'església després que la tradicional que recorre els carrers de la ciutat hagi quedat suspesa per segon any consecutiu degut a la pandèmia. D'aquesta manera, volen que els fidels tinguin l'oportunitat d'orar i venerar la Verge dels Dolors, que ha estat vestida amb el mantell i la corona de processó.

A Lleida s'ha organitzat una processó estàtica per traslladar la tradició al carrer després que l'any passat no hi haguessin actes religiosos

A Súria, on se celebren les caramelles més grans del país, es farà l'acte amb cantaires en format reduït, aforament limitat i assistència amb inscripció prèvia. Els tradicionals recorreguts de les colles seran substituïts per actuacions en grups petits que es faran en escenaris estàtics.
Davant de la situació de crisi sanitària hi ha qui no es resigna, però, a enviar homilies als fidels. És el cas dels Romà Casanova i Xavier Novell, bisbes de Vic i Solsona, que utilitzen Youtube per emetre les misses, fetes en petites capelles o fins i tot des de la catedral de la capital d'Osona. La clerecia, com la majoria de la societat, porta un any adaptant-se a les noves vies de comunicació de manera que ja no és estrany veure les misses de manera virtual. 

Enguany es poden celebrar actes de forma presencial a diferència de l'any passat, per bé que l'aforament està limitat al 30% amb 500 persones com a màxim i amb diversos condicionants; els esdeveniments han de ser estàtics, a l'aire lliure o en espais amb ventilació i amb controls de l'aforament per evitar aglomeracions. 

Bisbes com el de Vic o Solsona utilitzen Youtube per emetre les misses i els actes religiosos

La pandèmia ha obligat a les pastisseries a adaptar-se al nou context social, però després d'un any, els negocis preveuen recuperar el nivell de vendes del 2019. Els pastissers catalans calculen vendre al voltant de 700.000 mones, una xifra que va caure a la meitat fa dotze mesos. Que s'hagi complicat la logística per veure els padrins donant el pastís al fillol no vol dir que les famílies catalanes no puguin menjar mona per Pasqua.