ENTREVISTA

Joaquín Ruiz de Arbulo, expert en Tàrraco: «Ara que són buits és el moment de gaudir dels nostres monuments»

Aquest catedràtic d'Arqueologia de la URV i membre d'ICOMOS, reclama una millora en la gestió del patrimoni romà de Tarragona

per Josep Maria Llauradó , Tarragona, 2 d'abril de 2021 a les 09:00 |
Joaquín Ruiz de Arbulo, catedràtic d'Arqueologia de la URV i membre d'ICOMOS. | Josep M. Llauradó
Aquests dies festius de Setmana Santa, el patrimoni romà serà possiblement un dels atractius per al turisme intern, el provinent de les diferents comarques de Catalunya. Però com estan actualment les restes de l'antiga Tàrraco, havent passat ja 20 anys des de la declaració de Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO? En parlem amb Joaquín Ruiz de Arbulo, catedràtic d'Arqueologia de la URV i membre d'ICOMOS, el Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics.

Tot i mostrar-se especialment preocupat per l'estat de la muralla, Ruiz de Arbulo no sembla disposat a confessar quin és el seu lloc preferit del conjunt romà de l'antiga Tàrraco. Això sí, demana més col·laboració entre la part científica i la part política en la presa de decisions i lamenta que en un període curt de temps s'hagin ajuntat diferents incidències i polèmiques al voltant dle patrimoni.


- Ara fa gairebé un any, la ciutat va permetre durant diverses setmanes l'entrada gratuïta als monuments. Com va veure aquella experiència?

- Hauríem de ser capaços de crear alguna cosa tan bona que no tinguéssim por que l'entrada fos cara. Fer una bona gestió dels monuments, que significa investigar-los, conservar-los, restaurar-los i que tothom els pugui gaudir, no significa necessàriament que tothom tinguem accés gratuït. Si se'ns cau un tros de la muralla, qui ho paga? No és tan simple. Amb Tàrraco Viva hem après que la gent vindrà quan li desperti interès.


- Però això triga bastant en fer-se. Quina podria ser la gestió del patrimoni sense turisme, com sembla que serà aquest estiu?

- No en tenim ni idea. Amb Tàrraco Viva, vàrem aprendre a fer-lo virtual. Per aquest any estem intentant fer-lo presencial, però hem hagut de canviar el nostre sistema mental, per tenir alternatives a cada moment. Amb la gestió d'un museu, passa el mateix.


- Com està ara mateix el patrimoni?

- Els nostres problemes greus ara mateix no són de nombre de visitants, que estaven altíssims al 2019, si no que tenim problemes greus de conservació. Al mes de novembre de 2019, un periodista de Barcelona em truca i em diu que estem fatal a Tarragona: la Necròpoli paelocristiana està tancat l'edifici des de fa no sé quant de temps, el Museu Nacional Arqueològic està tancat, al Teatre hi han fet una cosa que no agrada a ningú, al Circ -plaça dels Sedassos- estan discutint sobre el que han fet, ara el tancament de l'amfiteatre...

- Per què passa això?

- A Tarragona hi ha una combinació que és destructiva absolutament: temporals de llevant, amb la sal i la sorra, amb les partícules de dièsel. Aquesta combinació, la pedra se la menja. Per protegir la muralla romana de Tarragona l'hauríem de desmuntar sencera. Necessitem diagnòstics, ara bé, quan s'encarreguen aquests informes, hi ha d'haver una actuació i aquí és el gran moment de dificultat. Ara mateix per prendre decisions la veu la tenen únicament els polítics i els periodistes acostumen a parlar només amb els polítics. Els polítics tenen una visió d'eleccions, de com arreglar-ho immediatament.

- A curt termini.

- I no són problemes fàcils, passa el mateix amb la Covid. ICOMOS, com a associació d'experts, té com a única funció aconsellar, no fiscalitzar. L'oposició deia que ens trauran la declaració de patrimoni mundial de la UNESCO. No va per aquí, no és una policia que fa una inspecció.
 

L'Amfiteatre de Tarragona Foto: Jonathan Oca



- No hi ha aquest perill que se'n vagi la declaració de Patrimoni Mundial de la Humanitat, doncs?

- Tot el contrari. Sabent que fer-ho bé és impossible, hem de fer-ho de la millor manera possible.

- De totes maneres, xoca una mica que no hi hagi pla de gestió del patrimoni sabent que no serà un estiu com el de 2019.

- Per suposat que ara és el gran moment de gaudir. Els companys que tinc que encara són viatgers ara estan gaudint experiències úniques. Ara tot està buit. Algú que no tingui por a fer-se PCR cada setmana i que s'ho pugui pagar, ara és fantàstic. Ara també és un moment per gaudir d'allò nostre. Els monuments estan oberts.

- Ha canviat d'alguna manera la idea que tenim de l'antiga Tàrraco en els darrers 20 anys?

- L'avançament ha sigut exponencial, però per casualitat, no ha tingut a veure el fet de la declaració, sinó que com a totes les ciències els últims 15 anys les noves tecnologies han fet avançar moltíssim. La forma d'apropar una família a les runes de l'amfiteatre o una volta del Circ, ara això ho fem amb mitjans de reconstrucció en 3-D. Un exemple és Ingeniería Romana. En el meu cas, jo formo part del seminari de topografia antiga, i ens dediquem a això. Amb el teu mòbil poses Tarraco 360 i ho pots veure. Les possibilitats actuals són immenses, per això és tan frustrant, que vivim un moment de baixada de què passa amb el patrimoni que no acaba de funcionar, quan des del punt de vista tècnic ho tenim tot a punt.

- Encara és cert el tòpic que a Tarragona surten runes romanes de tot arreu?

- Absolutament. A veure, aquesta situació pot ser o una meravella o un fre pel progrés econòmic. Com a mínim, és una molèstia. Passa com amb la pandèmia, o obrim els bars o ho tanquem tot, o ens posem a investigar tot el patrimoni o ho deixem tot com està. Viure en una ciutat històrica significa que la connectivitat entre les diferents institucions amb responsabilitat hauria de ser òptima i no ho és.

- Ara s'ha creat la Taula de gestió del patrimoni...

- L'únic que n'he vist és la notícia de la reunió. Diguem que la Taula ha de començar a funcionar i encara no ho ha fet. És una molt bona notícia, això ho estem demanant els tècnics des de fa 25 anys. A Tarragona ens falta un catalitzador. Ara cada institució va a la seva.

- I aquesta Taula podria ser aquest catalitzador?

- Podria ser. Jo soc catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili i en els últims dos anys no he tingut cap reunió ni amb l'Ajuntament ni amb la Generalitat de Catalunya per parlar del patrimoni de la nostra ciutat. Em sento que m'agradaria poder donar un cop de mà.
 

L'estructura de fusta sobre el Circ romà de la plaça dels Sedassos, a la Part Alta de Tarragona. Foto: Josep M. Llauradó


- En què està intervenint ara mateix, ICOMOS?

- Ara el tema són les intervencions discutibles. És realment necessari posar unes peces de fusta al Circ romà? Quan un turista veu l'estructura, pensa que el Circ romà era així. Res a veure. L'equip que va fer aquella proposta volia fer un petit punt de trobada per joves. Això s'ha de fer al Circ romà? No ho pots fer en una altra plaça? Hem de discutir, sobre el patrimoni, si hi podem crear qualsevol cosa o no.

- És una situació semblant a la que ha passat al Teatre romà.

- Ja no és que quedi bé o malament, sinó que no s'entén. Va ser una intervenció inacabada. No s'ha netejat res i en surt una estructura de ferro. Potser es va començar per on no tocava, és un solar enorme i fa fàstic veure'l, hi ha una estructura de formigó d'unes cases que no es van acabar, jo veig allò i veig Beirut. No és que els projectes siguin bons o dolents, sinó que si no tens una idea global pensada a llarg termini la cosa no funciona. El problema és que totes aquestes intervencions noves no s'estan fent perquè siguin realment necessàries, sinó perquè arriben uns diners i es fan les coses només per gastar-los.

- Ara ja es poden visitar les escales romanes de la Torre dels Advocats. Quines restes queden a Tarragona ja conegudes que deixin d'estar amagades?

- La Font dels Lleons és un exemple paradigmàtic d'on som. A part, tots els edificis d'apartaments entre Jaume I i Tabacalera tenen criptes arqueològiques en les quals hi ha hagut plagues de cuques, perquè van desplaçar els primers pisos i els pàrquings. Però, és clar, allò normal seria que aquestes restes estiguessin obertes i sanejades, que per això s'han conservat. A la Part Alta hi ha molts punts amb voltes del Circ romà encara senceres.
 

Joaquín Ruiz de Arbulo, catedràtic d'Arqueologia de la URV i membre d'ICOMOS. Foto: Josep M. Llauradó



- El Fòrum de la Colònia podria convertir-se en un parc públic aviat. Com conviu l'ús quotidià amb l'ús museístic? L'Ajuntament, a priori, sembla haver descartat que es pugui accedir de franc al passeig arqueològic.

- On hi ha una resta arqueològica, mai pot ser un espai totalment lliure, sempre farà falta una vigilància i una protecció. El Fòrum de la Colònia és la basília jurídica, un edifici d'una gran importància, està com està després d'una dolenta restauració als anys seixanta. La nostra responsabilitat és que estigui tan ben fet que la gent estigui disposada a pagar. El Fòrum de la Colònia ja va estar obert durant 30 anys fins que la gent es va adonar que havíem de fer alguna cosa millor.

- Quins són els monuments més deteriorats o que necessiten una actuació de conservació més urgent?

- Per conservació, la muralla romana. La muralla està feta amb pedra del Mèdol, que és una pedra porosa, sorra solidificada, i per la seva porositat absorbeix tota aquesta contaminació. Seria el més immediat.

- Algun element que destaqui per estar millor?

- Potser seria Centcelles. Amb el mausoleu i la cúpula, l'edifici que està tancat, l'edifici està restaurat i està garantit des del punt de vista de les inclemències del temps, i està vigilat.

- Què proposaria per millorar la gestió del patrimoni a Tarragona?

- Jo em pregunto si no seria el moment de fer un canvi de paradigma i pensar que el mode tradicional de gestió no es podria fer de forma diversa amb la lògica que hem après de Tàrraco Viva. El problema que té Tarragona és que no té punt d'arribada, un centre de recepció perquè sapiguen on són i el recorregut per on han d'anar. Jo sé que aquest projecte ja existeix i és en alguna taula de l'anterior equip de govern segur, del nou no ho sé.

- Una Tàrraco Viva tot l'any.

- Exacte. No ha de ser un festival de reconstrucció històrica que duri tot l'any. Si el problema és que jo ja sé on és l'amfiteatre i ja l'he vist, hi hem de fer alguna cosa perquè hi vagi. Aquesta programació podria ser un camí per millorar el que ja hem trobat.



 

Les graderies del teatre romà i l'estructura metàl·lica que ajuda a interpretar com era realment Foto: Jonathan Oca

 

Participació