El 10 de febrer, fa pràcticament dos mesos, els agents socials van donar llum verda a la nova llei
rider que regularà la condició de treballadors assalariats dels repartidors de plataformes digitals de
delivery. L'acord arriba després que
el Tribunal Suprem sentenciés que els repartidors són falsos autònoms. Davant el pronunciament de l'alt tribunal, es va crear una taula de diàleg social entre la patronal, representada per la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE); el govern espanyol, encapçalat pel Ministeri de Treball; i els sindicats UGT i CCOO. Paral·lelament també hi ha participat el sindicat majoritari dels repartidors, Riders per Drets, que ha establert contactes amb el ministeri i UGT per exposar les seves demandes.
Les negociacions s'han allargat durant cinc mesos fins que el 10 de març l'empresariat va acceptar l'acord. Ara les parts resten a l'espera que Yolanda Díaz, ministra de Treball i flamant vicepresidenta tercera de Pedro Sánchez, porti el redactat del text al consell de ministres on s'aprovarà com a reial decret. Serà a partir de llavors que les empreses de repartidors tindran un marge de tres mesos per adaptar-se al nou marc legal.
L'acord consta de dues parts principals. La primera reconeix la laboralitat dels repartidors, seguint el que deien les quaranta sentències de diferents jutjats de l'Estat i la decisió del Tribunal Suprem que declaraven els riders com a falsos autònoms. D'entrada, el pacte condicionava la laboralitat dels treballadors al fet de si no es demostrava "el contrari", però finalment s'ha tancat de manera clara el reconeixement dels repartidors com a empleats assalariats.
La segona part fa referència a la modificació de l'Estatut dels Treballadors perquè els sindicats tinguin accés a la regulació dels algoritmes i sistemes d'intel·ligència artificial que afecten els empleats. El text recull que els representants dels treballadors tindran coneixement dels "paràmetres, regles i instruccions" en què es basen aquests mecanismes, claus per a la presa de decisions que puguin "incidir" en les condicions de treball, l'accés i el manteniment del lloc de feina i l'elaboració de perfils.
Aquest ha estat un dels punts que ha generat més controvèrsia entre la patronal i els sectors socials. Les principals empreses de
food delivery han expressat a través d'un comunicat la seva disconformitat considerant la modificació com un "atemptat contra els principis bàsics de la llibertat d'empresa i la propietat industrial". Per altra banda, els sindicats dels treballadors celebren la modificació que permet "conèixer com afecten els algoritmes en el control i les sancions dels treballadors".
En declaracions a
NacióDigital, des de Riders per Drets es mostren "expectants" davant la reacció de les grans empreses a la nova llei rider. Tanmateix recorden que encara es pot sotmetre a modificacions i que no estarà blindada fins que s'aprovi en consell de ministres i es publiqui al
Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). El sindicat recorda que la sentència del Suprem "reconeix de facto la condició laboral dels riders" i, per tant, "les empreses hauran de readaptar-se independentment de si la llei tira o no endavant". El veredicte garanteix jurídicament a tots els repartidors la condició de treballadors assalariats i, per tant, poden dirigir-se als tribunals i les administracions per reclamar suport legal en cas que no rebin indemnitzacions per acomiadaments o accidents laborals. Així ho assegurava la ministra Yolanda Díaz en roda de premsa.
Els riders fan una valoració "positiva" de l'acord quant al reconeixement de totes les parts de la condició de treballadors dels repartidors. Per altra banda, lamenten que la nova llei només reguli el sector dels riders i "no inclogui els més de 500.000 falsos autònoms que hi ha a l'Estat", així com que tampoc s'hagi pogut arribar a l'acord en la creació d'una mesa tripartita entre sindicats, patronal i govern que fiscalitzi i controli les empreses en el compliment de la nova normativa. Tanmateix, la CEOE no ha acceptat impulsar un registre de plataformes que informés de les característiques i condicions de les empreses de repartiment de menjar a domicili. El sindicat de riders denuncia que les plataformes són "molt opaques" i "amaguen fins i tot el nombre de treballadors". L'agrupació de repartidors xifra entre 15.000 i 20.000 el nombre de riders arreu de l'Estat espanyol.
En un document d'anàlisi de l'Associació de Plataformes de Serveis (APS), al qual
NacióDigital ha tingut accés, es valora molt negativament l'acord de la taula de diàleg social entorn la llei rider i lamenta "profundament que no se'ls hagi tingut en compte". En la mateixa línia, acusa la CEOE de "cedir en totes les propostes del sector de repartiment de menjar a domicili". El comunicat desgrana "molta preocupació per l'efecte de la laboralització en el futur del sector" i responsabilitza el govern espanyol de posar "en perill un sector que aporta 700 milions d'euros al PIB nacional".
Glovo es nega a valorar l'acord
Aquest diari s'ha posat en contacte amb Glovo per demanar els possibles efectes de la contractació dels riders en la plantilla de l'empresa, un fet que preocupa als sindicats de repartidors. Des de la multinacional fundada per Oscar Pierre, amb seu a Barcelona, han evitat respondre qualsevol de les qüestions i s'han limitat a remetre al contingut del comunicat de l'APS.
El conflicte entre els repartidors i les empreses de repartiment a domicili va iniciar-se el 2017 després que Inspecció del Treball conclogués que els treballadors de Deliveroo a València eren falsos autònoms i havien de tenir un contracte d'assalariats. El pronunciament de Treball va arribar després que la plataforma Riders per Drets interposés una denúncia contra els contractes d'autònoms que tenen els repartidors.
El cas de València va provocar una allau de denúncies contra empreses del sector que també tenen els treballadors regularitzats en contractes d'autònoms, com Glovo, UberEats o Amazon. Després de diverses sentències judicials contradictòries entre diferents tribunals, el conflicte va arribar als jutjats autonòmics on tampoc va haver-hi unanimitat. Finalment el cas va portar-se al Tribunal Suprem espanyol que va sentenciar, el setembre passat, que els riders havien de ser assalariats.
Les resolucions judicials són un pas per començar a posar fi a la constant vulneració de drets laborals que pateixen aquests treballadors. En Dani, exrepartidor i membre del Sindicat de Riders, explica la seva experiència personal: "És l'esclavitud 2.0. El salari és 300 euros per sota del SMI, ens paguen segons les comandes i no les hores que estem al carrer, no tenim cap formació en riscos laborals, no ens paguen les vacances i no podem agafar baixes,
no ens faciliten material sanitari tot i ser considerats treballadors essencials i estar completament exposats, ens acomiaden de manera il·legal o per estar afiliats a un sindicat".
Quan s'aprovarà i entrarà en vigor?
Portaveus del ministeri de Treball contactats eviten posar una data concreta a l'aprovació de la llei rider i expliquen que abans de portar la proposta al consell de ministres ha de passar per un procés burocràtic que pot allargar-se "perquè no depèn només de Treball". Per altra banda, hi ha un acord entre el ministeri i la CEOE que aplaça fins passada Setmana Santa portar la llei al consell de ministres, un compromís que compleix amb les peticions de les empreses de repartidors de guanyar un marge de temps per començar a adaptar el model de negoci a la nova legislació, que una vegada quedi aprovada, tindran tres mesos per ajustar-se a la norma.
Un sector amb una tendència creixent
Les últimes dades exposades per la patronal Adigital i la consultora Afi constaten que les plataformes de repartiment digital van tancar el 2019 amb un creixement del 6,7% respecte a l'any anterior. L'informa indica que el nombre de comandes va augmentar un 46,4%, arribant a les 36,2 milions. Molt similars van ser les dades que fan referència a la xifra d'usuaris, que va augmentar un 40,4% respecte al 2018, la qual cosa es tradueix amb 4,6 milions de clients únics.
Els resultats econòmics del 2020 del sector encara no s'han fet públics, a l'espera dels possibles efectes que hagi pogut tenir la pandèmia en la tendència creixent de les empreses. El director d'Adigital, José Luís Zimmerman, recordava que l'oferta, durant un temps considerable, es va veure "restringida", en referència al tancament total de l'activitat dels restaurants durant el confinament.
Els riders van ser considerats com a essencials pel govern espanyol durant l'estat d'alarma, fet que els ha permès treballar durant la major part de la pandèmia.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
