Coronavirus

El govern espanyol prorrogarà la moratòria del lloguer i l'aturada dels desnonaments

Les mesures seran vigents almenys tres mesos més enllà de la fi de l'estat d'alarma, que caduca el 9 de maig; Sánchez referma l'objectiu del 70% de vacunats a l'agost malgrat els contratemps

per Víctor Rodrigo / Oriol March , 14 d'abril de 2021 a les 09:55 |
Desnonament al barri del Raval. | Carlos Baglietto
Tres mesos més de pròrroga per a la moratòria en matèria de lloguer i per a l'aturada de desnonaments. Així ho ha anunciat aquest dimecres el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en una compareixença al Congrés dels Diputats sobre l'estat de la pandèmia i el pla de recuperació derivat de la concreció dels fons europeus. Aquesta pròrroga, en essència, mantindrà vigents les mesures en lloguer i fre als desnonaments -que no s'han aturat durant la crisi del coronavirus- fins al 9 d'agost, és a dir, fins tres mesos més després de la fi de l'estat d'alarma, que acabarà el 9 de maig.

"No volem que ningú es quedi enrere", ha assenyalat Sánchez, que ha tornat a rebre fortes crítiques de Pablo Casado, líder del PP i cap de l'oposició. "Vostè governa com Napoleó, a cop de reial decret", ha assenyalat Casado, també immers en la precampanya de les eleccions a la Comunitat de Madrid del 4 de maig, omnipresents en la política espanyola des de fa setmanes. El líder del PSOE tindrà protagonisme en la campanya -porta tres compareixences en dues setmanes, una al Congrés i dues després del consell de ministres-, i ha accentuat el discurs social: "Defensem una vida digna". Missatge en clau de coronavirus i les seves conseqüències, però també en clau de pugna electoral amb el PP -i Unides Podem, amb qui es disputa el vot de l'esquerra als comicis regionals- de cara a la batalla contra Isabel Díaz Ayuso.


La pròrroga, segons ha detallat el president del govern espanyol, permetrà demanar la condonació parcial del lloguer quan el propietari sigui una entitat pública o un gran tenidor, i hauria de permetre evitar els desnonaments de persones vulnerables. Ahir, però, se'n va executar un més al Raval enmig d'un fort dispositiu policial i càrregues dels Mossos d'Esquadra. Si es compleix amb els compromisos de Sánchez, els desnonaments no haurien d'afectar persones sense alternativa habitacional, quan hi hagi persones dependents, quan es vegin afectades víctimes de violència masclista o bé menors d'edat i també aquells casos que no derivin de contractes de lloguer.


En clau de vacunació, Sánchez ha insistit que les expectatives -un 70% d'espanyols vacunats a finals d'estiu- malgrat la suspensió de l'arribada de la vacuna de Janssen pels casos de trombosi detectats als Estats Units. S'espera que hi hagi 15 milions de persones vacunades la setmana del 14 de juny, i que a finals de juliol la xifra hagi crescut fins als 25 milions de persones. A finals d'agost, amb 33 milions de vacunats, ja s'hauria arribat al 70% promès des que va arrencar la campanya de vaccins. 

Ha admès, en tot cas, que això només serà possible "si es compleixen els enviaments per part de les grans farmacèutiques", i ha apuntat que "els endarreriments que s'han produït aquests mesos són fruit dels endarreriments en el lliurament de dosis". Catalunya, de moment, ja ha reformulat el pla de vacunació i aposta per espaiar les dosis de Pfizer per poder immunitzar més gent. Sánchez també ha avançat que la Comissió de Salut Pública aprovarà una nova modificació dels grups que reben la vacuna per adaptar-los a la suspensió de l'administració d'AstraZeneca a menors de 60 anys.

Fons europeus

La compareixença també ha servit al president del govern espanyol per desgranar les principals destinacions dels fons europeus que rebrà l'Estat. Tal com ja va detallar ahir en una compareixença des de la Moncloa, Sánchez ha indicat que es gastaran 70.000 milions entre 2021 i 2023 dels 140.000 totals i, d'aquests, un 39% es destinaran a transició ecològica, un 29% per a transformació digital, un 10,5% per a educació i formació i un 7% per a recerca i desenvolupament, com a principals àrees.


13.200 milions aniran encarats a la mobilitat sostenible i a l'electrificació de les vies, especialment per adaptar-se al cotxe elèctric. En segon lloc, 6.800 milions tindran com a objectiu la rehabilitació d'habitatges i regeneració urbana (amb panells solars o mesures per a l'eficiència energètica), així com 4.315 milions aniran cap a la modernització de les administracions (amb la digitalització i el reforç de l'eficiència), 4.060 milions per al pla de digitalització pimes, 4.000 milions per a expandir el 5G, 3.780 milions per a política industrial i economia circular en la gestió de residus, 3.590 milions per a un pla de competències digitals, 3.400 milions cap al sector turístic, 3.380 milions per a ciència i innovació, i 3.165 milions per a energies renovables.

El president espanyol ha iniciat el debat al Congrés dels Diputats d'aquest dimecres amb una lloança als "valors" de la Segona República."Aquell projecte que va néixer avui fa 90 anys era el primer d'Espanya que apostava per l'educació i la ciència com a motor de la modernitat", ha dit. L'últim vincle amb aquell projecte, ha indicat és la signatura de l'entrada d'Espanya a la Unió Europea el 1985. Casado ha criticat aquestes paraules i, després, Santiago Abascal, líder de Vox, ha acusat la República de portar a la Guerra Civil. "Els espanyols estan sent vexats", ha indicat el líder de la ultradreta.

Altres notícies que et poden interessar




 


 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació