Les noves cares de la legislatura

La número dos de la llista electoral d'ERC el 14-F es perfila com un dels puntals del Govern de Pere Aragonès, si finalment aconsegueix superar l'estadi de la investidura. A Vilagrà (Santpedor, 1976) se la vincula a la conselleria de Presidència, en un rol de coordinador de l'executiu, a Palau, al costat d'Aragonès. Malgrat no haver ostentat càrrecs a la primera línia de la política catalana ni ser un dels noms propis de la cúpula del partit, acumula una llarga trajectòria a l'administració i pertany a la mateixa generació que el candidat a la presidència. Tria d'Oriol Junqueras, se la considera pragmàtica, executiva i poc avesada als eufemismes. Malgrat tenir un rol secundari a la campanya, forma part de l'equip negociador d'ERC -en les converses amb Junts i la CUP- i tindrà un paper capital al Govern. "Ha de ser un gran actiu a partir d'ara", recorden a la cúpula dels republicans.

Marta Vilalta (Torregrossa, 1984) ja fa temps que ha fet un pas endavant: al partit, on es va convertir en secretària general adjunta -per reforçar la cúpula, debilitada per la presó i l'exili- i cap de llista per Lleida el 14-F; i al Parlament, perquè en aquesta legislatura assumirà les funcions de portaveu parlamentària. Vilalta ja va assumir el discurs d'ERC en la primera sessió del debat d'investidura fallit d'Aragonès i és l'encarregada d'assumir el missatge republicà en les rodes de premsa setmanals després de la reunió de l'executiva de la formació. Integrant d'una mateixa fornada de dirigents que va créixer a les joventuts republicanes, la diputada ja va formar part de la delegació d'ERC que va negociar amb el PSOE la investidura de Pedro Sánchez i ara integra l'equip negociador del partit en les converses amb Junts i ERC. Al Parlament fixarà la posició d'ERC en els principals debats, més encara si Sergi Sabrià fa el salt al Govern -en una funció propera a Aragonès-, com així indiquen els plans del partit.

La situació de quarentena d'Albert Batet va fer que la portaveu parlamentària de Junts assumís el pes de la intervenció en el segon debat d'investidura de Pere Aragonès. Geis (Girona, 1979) és una dirigent ben connectada amb Carles Puigdemont -és qui la va fitxar per la llista del 2017-, compta amb el suport de les bases -va guanyar amb solvència les primàries per ser cap de llista a la seva demarcació- i ha conreat una bona relació amb els presos polítics del seu espai. Ordenada i respectada pels seus companys diputats, té camp per córrer aquesta legislatura després d'una campanya en què ha aconseguir igualar els excel·lents resultats de Junts a Girona del 2017 -set escons-. Si Batet fa el salt al Govern, és la més ben posicionada per assumir la presidència del grup, tot i que el seu nom també apareix en les travesses del Govern.

Acostumat a les bambolines de l'Ajuntament de Barcelona i del Palau de la Generalitat, Josep Rius (Barcelona, 1974) ja està assentat en la política institucional. La seva proximitat amb Puigdemont, de qui va ser cap de gabinet en la legislatura del referèndum, el va portar a ser escollit vicepresident de Junts i des de fa unes setmanes gaudeix de l'acta de diputat. Forma part de l'equip negociador del seu partit amb ERC -no hi ha cap gran decisió dels últims cinc anys en la qual no hagi pres part, amb major o menor incidència- i el seu nom també apareix en les travesses per integrar-se en el futur Govern. És un dels membres de la cúria de Puigdemont més ben connectat amb la Moncloa -té relació amb Iván Redondo- i també ha cultivat relacions amb ERC.

Laia Estrada (Tarragona, 1982) és una de les diputades del grup parlamentari de la CUP que tindrà més recorregut al faristol del Parlament. Ja va ser la cara de la coalició en algun dels debats televisius del 14-F -encapçalava la llista per Tarragona- i també va disposar de protagonisme en les rèpliques del debat d'investidura d'Aragonès. Ambientòloga de formació i amb experiència a la docència -és professora de secundària-, coneix al detall la política municipal, per l'experiència en la tasca de regidora a l'Ajuntament de Tarragona. Des del consistori, va contribuir de forma decisiva a destapar el cas Inipro, que va esquitxar l'exalcalde socialista Josep Fèlix Ballesteros, altres integrants del seu govern i alts càrrecs de l'Ajuntament. De pare sindicalista i amb implicació en moviments de defensa de la salut pública, destaca per la bona oratòria. Tindrà un paper actiu en els debats parlamentaris, en una legislatura en què la CUP aspira a tenir un rol protagonista.

Bregada al Parlament des del 2012, Alícia Romero (Caldes d'Estrac, 1976) assumeix aquesta legislatura el rol de portaveu del PSC a la cambra catalana. Es converteix, per tant, en la mà dreta de Salvador Illa, que s'estrena com a cap de files dels socialistes. Dos dels puntals de Miquel Iceta en l'anterior legislatura, Eva Granados i Ferran Pedret, són ara a la mesa del Parlament, de manera que Romero té la responsabilitat de portar el dia a dia del grup, comparèixer habitualment en roda de premsa i guardar les esquenes del debutant Illa. Ho farà en una legislatura en què el PSC serà el primer partit de l'oposició -33 escons, els mateixos que ERC però amb més vots- i el principal enllaç de la Moncloa a Catalunya. Romero, fins ara, havia estat l'encarregada d'aspectes econòmics i està acostumada a negociar amb la resta de grups.

El número dos dels comuns serà l'escuder de Jéssica Albiach a l'hemicicle en una legislatura en què els comuns apareixeran en el radar d'ERC a l'hora d'articular o reforçar majories. En la legislatura passada, per exemple, Aragonès els va anar a buscar -amb èxit- per aprovar els pressupostos, i en aquest ocasió els hauria volgut dins del Govern. Gallego (Barcelona, 1954) va ser secretari general de CCOO a Catalunya fins uns mesos abans del referèndum de l'1-O -el va substituir Javier Pachecho, que va mantenir un perfil baix en l'aturada de país del 2017-, és partidari de la llibertat dels presos i s'ha posicionat sempre a favor del dret a decidir. La majoria governamental segur que trucarà a la seva porta per negociar al Parlament.

Més polemista que periodista en els últims anys de la seva trajectòria professional, Anna Grau (Girona, 1967) s'estrena aquesta legislatura com a diputada de Ciutadans. El partit taronja, desballestat a Catalunya i en una situació d'alerta a Espanya després del terratrèmol desencadenat amb la moció de censura fallida a Múrcia i les eleccions anticipades a Madrid, té només sis escons. La cara visible continuarà sent Carlos Carrizosa, acompanyat com en la legislatura passada de Nacho Martín Blanco, però Grau els reforçarà en el combat amb l'independentisme i la competència amb Vox.

La desfeta del PP a les eleccions del 14-F ha comportat que Alejandro Fernández sigui l'únic diputat amb carnet del partit. L'acompanyen Lorena Roldán, fitxada després que Ciutadans la relegués a la llista en favor de Carrizosa, i Eva Parera (Barcelona, 1973), que també és regidora al costat de Manuel Valls a l'Ajuntament de la capital catalana. Parera, que va ser portaveu d'Unió durant un breu període de temps -no va arribar a debutar en roda de premsa-, serà una de les noves cares d'una legislatura en què el PP haurà de combatre amb Vox per liderar l'ala dreta de la cambra amb un ull posat a què passa amb el lideratge de Pablo Casado, que se la juga a les eleccions de Madrid.