La revista
Sàpiens ha rebut el vespre d'aquest dilluns el Premi Martí Gasull i Roig, que atorga Plataforma per la Llengua. En un acte celebrat al Teatre Poliorama,
Sàpiens ha estat reconeguda per la seva àmplia trajectòria en el món de la cultura i la seva labor en la defensa de la llengua catalana.
Clàudia Pujol, presidenta de la revista
Sàpiens, ha agraït el guardó a totes aquelles persones que l'han votat: "és un honor veure reconeguda la feina d'aquests 20 anys de normalitzar el quiosc en català arreu dels Països Catalans". Pujol ha reivindicat que "cal actuar des de tots els fronts i remar cap a la mateixa direcció per revertir l'emergència lingüística", fent referència a les
darreres dades de parla de la llengua. La presidenta de
Sàpiens ha acabat la intervenció dirigint-se als parlants perquè "mostrin el català amb una actitud propositiva i d'unió de vincles" perquè tothom en faci ús en tots els àmbits de la vida.
Un jurat conformat per nou integrants, entre els quals es troben persones de notorietat de l'àmbit de la cultura i la llengua d'arreu dels Països Catalans, com l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell; l'escriptora i artista plàstica, Anna Moner; o l'exconsellera de Cultura de les Illes Balears, Fanny Tur, entre d'altres, ha nominat les tres candidatures que s'han sotmès a una votació popular a través de la web del Premi Martí Gasull a la qual han participat més de 4.700 persones, que han acabat decidint la revista
Sàpiens com a guanyadora de la vuitena edició del premi.
L'altre protagonista de la nit ha estat l'escriptor i
columnista de NacióDigital Josep Vallverdú (Lleida, 1923), guardonat amb el Premi Especial del Jurat en reconeixement de la seva labor en la "defensa del català" i la seva "exitosa trajectòria literària" centrada sobretot en el registre infantil i juvenil. Vallverdú no ha pogut recollir el guardó per "motius sanitaris".
L'acte ha iniciat amb la intervenció del president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, qui ha reivindicat la necessitat de treballar per "la plena normalitat de la llengua en tots els àmbits". Escuder s'ha dirigit a les diferents autoritats del Govern en funcions presents entre el públic per demanar-los "la creació d'una secretaria de política lingüística amb capacitat d'incidir en el Govern perquè compleixi les promeses electorals entorn tot allò referent a la promoció i defensa de la llengua". El president de Plataforma per la Llengua ha finalitzat apel·lant els parlants de la llengua, a qui demana l'augment de "l'autoestima lingüística, exigència i coherència" per garantir el català. La cerimònia ha tingut un caràcter molt reivindicatiu per l'aposta i promoció del sector audiovisual català des de tots els àmbits, una demanda dirigida principalment al futur Govern de la Generalitat.
La cerimònia, que s'ha celebrat per primera vegada en pandèmia, s'ha adaptat als protocols sanitaris amb un públic reduït i respectant la distància de seguretat. Entre els assistents, hi havia diverses personalitats destacades de la política catalana: el President en funcions i candidat a la presidència de la Generalitat, Pere Aragonès; la presidenta del Parlament, Laura Borràs; la Consellera de Cultura en funcions, Àngels Ponsa; la diputada de la CUP, Eulàlia Reguant; i l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, entre d'altres.
Un premi per mantenir el llegat
Els premis recorden el llegat de Martí Gasull i Roig (Barcelona, 1969 - Manāslu, Nepal, 2012), activista per la llengua catalana i fundador i principal impulsor de la Plataforma per la Llengua, creada l'any 1993. Nascut a Gràcia, Gasull es va llicenciar en Filologia Clàssica i en Filosofia. A més, va participar activament en el moviment excursionista des de la Unió Excursionista de Catalunya.
En el seu vessant activista, l'any 1991, juntament amb un grup de joves de la Coral Sinera dels Lluïsos de Gràcia, va crear el Col·lectiu l'Esbarzer, entitat en favor de la llengua i la cultura catalanes, i que fou embrió de la Plataforma per la Llengua. Durant gairebé 19 anys va liderar algunes de les revolucions estratègiques i ideològiques de l'entitat, basades a establir el català com a punt de trobada i llengua comuna aglutinadora de la nova immigració. Gasull també va desenvolupar i coordinar campanyes de promoció del català en l’ensenyament, el món socioeconòmic, les administracions o el cinema.
En l'àmbit muntanyenc, la seva altra gran passió, als anys noranta va fer els primers quatre mils als Alps, i a partir de llavors va començar un seguit d'expedicions que el van portar a alguns dels principals cims del món. El 2012, intentant assolir l'objectiu de fer un vuit mil, perd la vida juntament amb deu muntanyencs més per una allau al Manāslu, la vuitena muntanya més alta del món.
Des de la seva mort, Gasull ha rebut nombrosos reconeixements a títol pòstum, com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, la Medalla d'Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona o el Premi Aina Moll i Marquès, que atorga l’Obra Cultural Balear, entre d’altres.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
