Provar-ho sense Junts

Rep El Despertador cada matí al teu correu

El cap de setmana, l'últim amb confinament comarcal, ha vingut marcat per la política. La campanya de Madrid pot haver donat un tomb amb la hipermobilització que s'intueix de l'esquerra pel to fatxenda dels ultres de Vox, socis necessaris d'Ayuso i el PP. Els que van acceptar amb normalitat l'extrema dreta i les seves actituds i les van abraçar o tolerar quan els convenia, als mitjans, a la política o al Suprem, ara no saben com gestionar-la. No és fàcil, tampoc a casa nostra. Ho he explicat en aquesta opinió.

Allà poden entrar en una etapa diferent que compassi el potent govern regional amb el central, però on sembla que podem entrar en una nova fase és a Catalunya. Les negociacions per formar Govern viuen un moment una mica estrany. S'avança en la negociació del programa de Govern i la seva estructura, per bé que en sabem poc detall, però els uns i els altres continuen bloquejats en el full de ruta independentista, que condicionarà també la relació amb el Consell per la República de Carles Puigdemont.

Davant d'això, el candidat Pere Aragonès ha ensenyat les cartes i afirma ara que, si l'1 de maig no hi ha acord, es plantejarà acceptar els vots de Junts per governar en minoria. És l'escenari que no volia -i que més temia i que tenia coll avall que es produiria- el sector institucional de Junts. No és el volgut per ERC, però és evident que el seu cap de files el posa damunt la taula en l'intent de desbloquejar la negociació i conduir-la cap al que ells consideren raonable.

Alimentar la possibilitat del govern en minoria, que implicaria un profund trencament amb Junts i obligaria el partit de Puigdemont, Sànchez i Borràs a un debat intern gens fàcil sobre quina actitud tenir a l'oposició, conviu amb maniobres negociadores intenses. La cimera a Lledoners aquesta setmana -Sànchez i Junqueras tenen un paper clau- que us vam explicar divendres i alguns detalls més sobre el contingut que us detallem avui poden apuntar sortides en un sentit o en l'altre.

En qualsevol cas, ERC té pressa. Hi ha temps fins a finals de maig, però l'acord amb Junts s'ha de tancar abans perquè podria afectar alguns punts de l'acord programàtic amb la CUP i els anticapitalistes, que són necessaris, podrien optar per tornar a consultar a les seves bases. A ERC com a mínim s'hauria de pronunciar el consell nacional. Junts preveu que només ho faci l'executiva sigui quina sigui la decisió. Si no hi ha acord amb Junts, els republicans necessitaran temps per treballar la integració de la CUP a l'executiu d'Aragonès.

Aragonès ho pot provar sense Junts. Potser seria una gosadia que li sortís bé i aconseguís trencar la dinàmica tòxica en la qual, com a mínim des del 2017, estan instal·lats els dos partits. Però és evident que un Govern amb només 33 escons tindria cada setmana problemes al Parlament. La crítica de la CUP a la manca de propostes concretes de Junts en l'àmbit nacional sembla una invitació a sortir de la zona de confort de repetir la lògica dels anys del procés i que es va instaurar el 2012. L'entrevista a Laia Estrada pot apuntar en aquesta direcció. Però és evident que la CUP no vol, per ara, comprometre's més. I això que dins hi ha sectors que ho lamenten, tal com expressa en aquest interessant article Arnau Comas, un dels dirigents de Poble Lliure. 

Aragonès pot estar temptat de provar-ho i cada dia que passa aquesta opció pren més cos, però sap que si s'acosta als comuns, decaurà l'oferta de Junts de facilitar una investidura independentista per evitar noves eleccions. I amb el PSC no hi ha possibilitats d'entesa. Alícia Romero hi posa una cara més amable i un to més dialogant que Eva Granados, però la distància amb Junqueras i ERC és total i també mútua. Hi ha molt poc marge per tot el que no sigui assumir un gran risc. 
 

---

Avui no et perdis

» La cimera ERC-Junts a Lledoners se centrarà en l'estructura del nou Govern; per Joan Serra Carné i Oriol March.

» La negociació reforça el lideratge de Jordi Sànchez a les files de Junts; per Oriol March.

» Entrevista a Laia Estrada: «No coneixem l'estratègia de Junts»; per Joan Serra Carné i Bernat Surroca.

» Opinió: «Els costos dels «ara no toca» de la CUP»; per Arnau Comas, de Poble Lliure.

» Entrevista a Alícia Romero: «L'odi visceral de Junqueras al PSC no és bo ni per a ERC ni per al país»; per Ferran Casas i Oriol March.

» Estrasburg: les claus de la nova batalla judicial de l'independentisme; per Bernat Surroca.

» Canal Madrid: ​Vox activa l'esquerra i fa trontollar el passeig triomfal d'Ayuso; per Roger Pi de Cabanyes.

» Fil directe: «Hipocresia a Madrid»; per Germà Capdevila.

» Adeu al confinament comarcal: què es podrà fer i què no a Catalunya a partir d'avui?

» El Procicat planteja l'obertura dels restaurants per sopar.

» Dades | El 2020 deixa la natalitat més baixa dels últims 25 anys a Catalunya; per Roger Tugas Vilardell.

» Opinió: «Pèrdues»; per Montserrat Tura.

» Entrevista a Oriol Mitjà: «Vull posar terra pel mig entre jo i els mitjans»; per Pep Martí.

» El Gimnàs Sant Pau, un termòmetre del sensellarisme a Barcelona amenaçat de desallotjament; per Andreu Merino.

» Entrevista a Màrius Serra: «Si Cercas és un home perseguit, haurem de revisar la definició de perseguit»; per Pep Martí.
 

---

 El passadís

El 16 d'abril la presidenta del Parlament, Laura Borràs, va ser a les Borges. Col·locava la primera pedra de l'Arxiu Comarcal de les Garrigues, llargament reclamat i que fins ara havia quedat en l'oblit fruit també de la polèmica sobre la seva ubicació. Fa anys que l'Ajuntament el va projectar als afores de la població, però l'oposició popular va fer que s'optés per l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, on s'hi volien fer pisos, després de descartar-ne algun altre. Les parets del solar on Borràs va col·locar la primera pedra tenia diverses pintades de Free Junqueras fetes amb una plantilla des de feia temps.

Algú al consistori, governat per Junts i que té una coalició entre la CUP i ERC a l'oposició, va pensar que era millor esborrar les pintades reivindicant la llibertat del líder d'ERC i no van permetre que es tornessin a fer. La resta de pintades independentistes de les Borges, que no són poques, no es van esborrar per la visita de Borràs. Una mostra més de fins a quin punt és complicada la relació entre republicans i postconvergents també als municipis petits.

Vist i llegit

Una història trista d'alcohol, drogues i rock. És el que està passant amb el cos del crític musical català Oriol Llopis, que residia a Alacant i que es va suïcidar fa uns dies. Els amics i la seva parella intenten reunir els 1.800 que val incinerar-lo. La seva història, i la del seu final, l'explica Fernando Navarro en un article a El País que remet a una situació presidida per la sordidesa, però que és allò que en periodisme coneixem com una bona història. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1937 la Legió Còndor, de l'exèrcit nazi i aliada de Franco, va bombardejar el municipi biscaí de Guernica. Van morir unes 250 persones i tres quartes parts del poble (no la casa de Juntes, icona de l'autogovern basc) van quedar destruïdes. Va ser un dels grans bombardejos sobre la població civil durant la guerra, però el va acabar de fer cèlebre el quadre de Picasso, que s'exposa al Centre d'Art Reina Sofia de Madrid. Aquest interactiu explica com es va pintar.

 L'aniversari

El 26 d'abril de 1972 va nàixer a Jerez de la Frontera el futbolista Kiko Narváez, un dels davanters que va fer fortuna a la dècada dels noranta. Kiko va començar a les files del Cadis i el 1993 va fitxar per l'Atlètic de Madrid, on va militar fins al 2001 aconseguint diversos títols, entre ells la Lliga. Amb la selecció espanyola va aconseguir la medalla d'or als Jocs de Barcelona. Va acabar la seva carrera el 2002 a l'Extremadura i actualment fa de comentarista televisiu, tot i que sense massa èxit. Aquí les seves millors jugades.
  ​ Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor