Dimecres passat els Mossos d'Esquadra van desnonar una mare i la seva filla menor d'edat d'un local del Poble-sec, a Barcelona. Ho van fer en presència de membres de Desokupa, una empresa especialitzada en desallotjaments extrajudicials. El Sindicat de Barri va denunciar connivència de la policia amb l'empresa i els Mossos van justificar la seva presència pel fet que actuaven com a representants de la propietat. No és la primera vegada que moviments socials critiquen actuacions similars i les intervencions de Desokupa han arribat, fins i tot, al Parlament.
Els Mossos desmenteixen qualsevol connivència amb Desokupa, malgrat que episodis anteriors ho posen en dubte. El gener de 2019, també al del Poble-sec, la immobiliària Vivendex, propietat d'un bloc de pisos ocupat al carrer Font-rodona, va contractar Desokupa per executar el desallotjament de l'edifici. En unes imatges emeses per TV3 i gravades per un dels ocupants, s'observa com els Mossos faciliten l'entrada a l'immoble dels membres de Desokupa. En un altre vídeo distribuït per ell mateix, el cap de Desokupa Daniel Esteve, lloa l'actuació de la policia i explica la col·laboració amb els Mossos per "baixar per les escales" els ocupes. L'àrea de direcció de Desokupa ha declinat la petició de NacióDigital de pronunciar-se sobre aquests fets.
Què és Desokupa?
Desokupa va néixer el 2016 com a empresa de desallotjaments contra "okupes i inquilins problemàtics". A través de la pàgina web de l'empresa, es presenten com "experts en mediació" i la "solució per treure de manera ràpida i segura els okupes dels habitatges". A més, mostren orgullosos "ser l'única empresa del sector recomanada pels cossos i forces de seguretat de l'Estat". Des dels inicis el 2016, asseguren haver executat "més de 5.600 desokupacions amb èxit" a tot l'Estat. Ofereixen serveis arreu de la Península i es mostren com a "figura mediadora entre el propietari i okupants" a través dels seus membres que estan en "contínua formació en psicològica, tècniques de mediació i normativa legal referent al sector".
Més enllà de l'experiència en l'àmbit de la seguretat privada, són diversos els membres de Desokupa amb antecedents judicials i vincles amb l'extrema dreta. Esteve va ser detingut el 2008 per part del Grup Especial d’Intervenció (GEI) Mossos d’Esquadra a Castelldefels. La policia l’acusava d’extorsió, detenció il·legal, lesions, vexacions i associació il·lícita per formar part d’una xarxa de porters de discoteca que s’encarregava de cobrar deutes a morosos.
Entre els integrants que estan o han passat per Desokupa també hi ha Ernesto Navas, que presumeix de la seva ideologia neonazi amb el tatuatge d’una esvàstica al braç i acumula antecedents per baralles amb arma blanca i intent d’homicidi. Una de les altres cares conegudes de Desokupa és el búlgar Jivko Ivanov, que al seu currículum inclou haver estat membre destacat de la milícia d’extrema dreta Alba Ortodoxa.
Les actuacions de Desokupa han acabat diverses vegades als tribunals, però fins ara l’empresa no ha estat condemnada. Això pot canviar arran del judici contra Esteve i tres dels seus empleats per un intent de desallotjament el 2018 en una casa ocupada de Terrassa. Els quatre acusats no es van presentar a la sessió celebrada a principis d’abril, però el cas ha quedat vist per sentència després que la jutge acceptés la seva declaració per escrit. La defensa confia que el cas acabi en la primera condemna contra Desokupa a l’Estat.
Barcelona reclama "protocols clars" a Interior
Mentrestant, cada cop són més les veus que reclamen actuar contra les actuacions de Desokupa. Després del desnonament al Poble-sec, l’Ajuntament de Barcelona exigeix al conseller d’Interior “protocols clars” que evitin tota mena de col·laboració dels cossos policials amb aquest tipus d’empreses, segons diuen fonts oficials municipals a NacióDigital.
Des del moviment per l’habitatge ja fa temps que condemnen les actuacions de Desokupa. El 2016 l’Assemblea del Raval, l’Observatori DESC, la PAH i la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona impulsaven la campanya Stop Desokupa, que ha funcionat de manera intermitent. Iñaki García, membre del Lokal del Raval, va prendre part en una de les primeres mobilitzacions contra l’empresa. Va ser al carrer de la Cera el 25 d’agost del 2016. Desokupa havia rebut l’encàrrec de fer fora una família amb menors i només l’oposició dels veïns –que van forçar la intervenció dels Mossos d’Esquadra- ho va evitar. “S’han normalitzat com a activitat empresarial unes actuacions al marge de la llei”, valora García. “A nosaltres, la policia ens identifica. Ells, tot i ser perillosos, en surten ben parats”, lamenta.
Des de la PAH, el portaveu Santi Mas de Xaxàs qualifica Desokupa com "la part més vergonyosa del problema de l’habitatge". "Hi ha tolerància policial amb gent que coacciona i amenaça a famílies vulnerables", denuncia. Més enllà de l’empresa d’Esteve, Mas de Xaxàs posa el focus en els propietaris que la contracten. "Gent sense escrúpols que hi recorre tot i saber de quina manera operen", assegura. La conclusió de la plataforma és clara. "Si Desokupa continua actuant serà perquè la llei no ha estat prou clara i contundent per garantir el dret a l’habitatge", conclou el portaveu.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.