La història ensenya a vegades les dents. Poques hores després que França commemorés els dos-cents anys de la mort de Napoleó, per un instant, ha semblat que el Regne Unit i França tornessin als temps de la disputa armada pel control marítim i la primacia europea entre tots dos països. La protesta dels pescadors francesos davant l'illa de Jersey per les noves restriccions del dret de pesca -fruit del Brexit- ha encrespat els ànims de Londres i París. Per entendre el conflicte és útil aquest fil del portal Desxifrant la Guerra (@descifraguerra).
La decisió del primer ministre britànic, Boris Johnson, d'enviar dues naus militars a l'illa de Jersey per "avaluar la situació" i protegir el territori de la pressió dels vaixells de pesca francesos ha esclatat a la cara de la diplomàcia europea. El president francès, Emmanuel Macron, ha respost amb contundència, enviant també la marina de la gendarmeria al canal de la Mànega. Aquí teniu algunes preguntes amb resposta sobre la crisi.
- Quin és el problema de fons? La disputa pels drets de pesca, que ha estat un dels dossiers més delicats de la negociació entre Londres i Brussel·les per fer efectiu el Brexit. L'acord finalment signat protegeix, en teoria, el dret dels pescadors francesos, que podran treballar en les aigües jurisdiccionals britàniques en les condicions prèvies fins al 2026.
- Quin estatuts té l'illa de Jersey? L'illa, de 90.000 habitants, està situada davant de les costes de Normandia. Tot i no pertànyer al Regne Unit, és un domini britànic des que Normandia i Anglaterra formaven part de la mateixa corona, al segle XI. Disposa d'un govern propi, sota la protecció de Londres.
- Quin és el desencadenant de la crisi? La decisió de les autoritats de Jersey, la setmana passada, de renovar les llicències de pesca als vaixells francesos. Malgrat la teòrica protecció dels acords entre Londres i la UE, el govern de Jersey exigeix als pescadors que demostrin el lligam amb el territori. Han de demostrar que hi han pescat com a mínim deu dies l'any en els darrers tres anys. El problema és que en molts casos, això és molt difícil de demostrar i la llista final d'embarcacions autoritzades ha quedat reduïda al mínim.
- Què ha passat avui? Més de 80 embarcacions franceses s'han situat davant del port de Saint Helier, la capital de Jersey. Les autoritats de l'illa les han acusat de bloquejar la sortida d'altres naus, tot i que des del costat francès s'ha parlat tan sols d'un acte de protesta. D'immediat, Boris Johnson ha ordenat l'enviament de dos vaixells militars. Des de l'Elisi, Macron ha fet el mateix. A la tarda, els vaixells de pesca francesos han tornat a port.
La ministra francesa del Mar, Annick Girardin, ha amenaçat, des de l'Assemblea Nacional, de tallar el consum elèctric de Jersey, que arriba a l'illa a través de conductes soterranis des del continent. La possibilitat de represàlies en cas d'incomplir-se els compromisos adquirits està contemplada en els textos de l'acord del Brexit.
- Quins interessos electoralistes juguen un paper en la crisi? Tant Boris Johnson com Emmanuel Macron estan obsedits a preservar els seus lideratges. El primer ministre britànic
afronta aquest dijous unes eleccions incertes. A més, el líder conservador lluita per recuperar popularitat després d'una primera resposta insuficient a la pandèmia que el va erosionar.
Macron, per la seva banda, té eleccions presidencials l'any vinent i no travessa el seu millor moment, amb unes enquestes que per ara donen empenta a la líder de l'extrema dreta, Marine Le Pen. El líder francès s'ho pot permetre tot, menys mostrar feblesa.
- Què hi ha darrera de tot això? Alejandro López Canorea, analista de Desxifrant la Guerra, contextualitza el conflicte viscut avui a les aigües del nord d'Europa: "Els fets de Jersey són una anècdota, però denoten l'escenari que s'obre amb el Brexit, en què és esperable que el Regne Unit busqui una estratègia pròpia. Mentre que França és la gran potència geopolítica de la UE, que ambiciona una estratègia més autònoma, al costat d'una Alemanya amb una visió més comercial".
Per a López, la crisi a Jersey ha estat una "sobreactuació", però respon a la tensió viscuda durant les negociacions de sortida de la UE, en què l'acord pesquer ha estat un dels dossiers més difícils junt al referent al mercat intern d'Irlanda, un altre país on es poden reobrir també les "tensions del passat".
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per 