Els principals colpistes del 23-F Foto: Agències Indult per la via ràpida amb segell del PSOE El general colpista Alfonso Armada va ser condemnat l'abril de 1983 per rebel·lió pel seu paper en l'intent de cop d'estat del 23-F. Era l'home designat per ser president si triomfava l'alçament. Quan feia cinc anys estava condemnat, poc abans de Nadal de 1988, el govern espanyol del socialista Felipe González li va concedir l'indult. Armada havia demanat el perdó en quatre ocasions abans i sempre havia estat rebutjat. El seu va ser el primer indult atorgat a un dels colpistes del 23-F després d'un informe favorable del Tribunal Suprem, que argumentava "raons d'equitat" i afirmava que durant la condemna el militar havia manifestat "lleialtat a la Corona i a l'ordenament constitucional". La petició d'indult, formulada per la seva defensa, va ser registrada el setembre i es va resoldre en només quatre mesos. | |
Rafael Vera i José Barrionuevo, condemnats pel GAL Tres mesos a la presó i un indult excepcional Deu anys després de l'indult d'Armada arribava el dels dirigents del PSOE condemnats pel GAL, Rafael Vera i José Barrionuevo. El perdó se'ls va concedir, també, poc abans de Nadal, en aquest cas de 1998 sota el govern del PP de José María Aznar. Concretament, l'executiu va perdonar dos terços de la condemna a deu dels condemnats pel segrest de Segundo Marey, la primera acció reivindicada pel GAL. Després de la decisió, l'administració penitenciària els va classificar en règim de tercer grau i se'ls va concedir un permís per passar Nadal a casa. Vera i Barrionuevo estaven condemnats a 10 anys de presó i havien entrat a la presó el setembre, tres mesos abans que se'ls concedís el perdó parcial. L'indult va ser tramitat amb una rapidesa poc habitual que l'exministre Josep Piqué va justificar per l'excepcionalitat del cas. El PSOE va lamentar que no se'ls concedís un indult total malgrat les evidències de la seva participació en la guerra bruta contra ETA. | |
Jesús Gil Foto: Europa Press Indult de Franco i del PSOE Jesús Gil i Gil va ser indultat per Franco primer, i pel PSOE després. El 1971, el dictador va indultar-lo després d'una condemna a cinc anys de presó per un delicte d'homicidi involuntari per la mort de 58 persones en un restaurant d'un complex turístic a la urbanització de Los Ángeles de San Rafael (Segòvia). Els fets van tenir lloc el juny de 1969. Se celebrava un banquet en una sala construïda amb presses, amb el ciment encara fresc. Gil era el promotor del complex i va autoritzar la celebració de la festa malgrat que l'espai no complia les recomanacions. Adolfo Suárez, que després seria president del govern espanyol en democràcia, era el governador civil franquista. Gil va ser condemnat però només va passar 27 mesos a la presó, on es va moure bé per tenir-hi privilegis i continuar fent negocis. Anys després, el 1994, arribaria un segon indult, en aquest cas concedit pel govern del PSOE. Gil, alcalde de Marbella i president de l'Atlètic de Madrid, estava condemnat a dos mesos de presó per estafa per haver venut una parcel·la de la urbanització de Los Ángeles de San Rafael que estava embargada. El polític va ser indultat pel govern de Felipe González amb la condició que no tornés a delinquir durant el temps de la condemna. | |
Alguns dels acusats del cas Filesa durant el judici al Tribunal Suprem Foto: EFE Indults parcials al finançament irregular del PSOE L'any 2000, el govern espanyol de José María Aznar va indultar tres implicats en el cas Filesa de finançament irregular del PSOE. La mesura va beneficiar l'exdiputat socialista Carlos Navarro, a qui se li va reduir cinc anys i mig de condemna, i els dirigents de Filesa, Luis Oliveró i Alberto Flores, als quals se'l va reduir a la meitat la pena. El Tribunal Suprem els va condemnar l'octubre de 1997 per la creació d'un entramat d'empreses a través de les quals es finançava el PSOE de manera il·lícita. Carlos Navarro va demanar l'indult el novembre de 1997, després de la condemna, amb la intenció de suspendre l'ingrés a la presó, amb l'argument que la pena d'onze anys imposada per l'alt tribunal era desproporcionada. Tres anys més tard, Aznar va concedir-li un perdó parcial i els últims anys de condemna els va passar en tercer grau. El govern del PP va concedir aquells anys indults generalitzats que van beneficiar més d'un miler de condemnats. | |
Alfredo Sáenz, exnúmero 2 del Santander Foto: Banco Santander Indult des d'un govern en funcions al vicepresident del Santander El govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero va acomiadar-se de la Moncloa el 25 de novembre de 2011 amb una decisió polèmica: l'indult del conseller delegat de Banc Santander, Alfredo Sáenz, condemnat pel Tribunal Suprem a tres mesos de presó i inhabilitació professional per acusació falsa quan presidia Banesto. La causa va començar el 1994. Sáenz va ordenar interposar una querella -sabent que era falsa- contra un grup d'empresaris per pressionar-los perquè paguessin el deute de 639 milions de pessetes que tenien amb Banesto. Els empresaris van passar per la presó per culpa del jutge corrupte Pascual Estevill. Sáenz va exercir de número 2 del Santander tot i tenir antecedents penals i els successius governs en van evitar el cessament amb indults i reformes legals. Segons apunta el portal Civio, va deixar el càrrec just abans que el Banc d'Espanya decidís si el feia fora, i amb 71 anys es va embutxacar una pensió de 88 mlions d'euros. L'indult del PSOE va commutar la pena de presó i inhabilitació per una multa, i es va produir en ple traspàs de poders amb el PP després de la victòria de Mariano Rajoy a les eleccions del 20 de novembre de 2011. | |
Vehicle dels Mossos Foto: Josep Maria Montaner Doble indult amb l'ajuda de Felip Puig Un altre dels indults escandalosos fa referència al cas de quatre agents dels Mossos d'Esquadra condemnats per tortures. El Suprem va confirmar -tot i rebaixar-la- la condemna de presó pel delicte de tortures, que van tenir lloc a la comissaria de les Corts. Els agents van maltractar un home detingut per error el 2006 i li van arribar a posar una pistola a la boca per fer-lo confessar. L'Audiència de Barcelona va dictar una primera sentència condemnatòria a finals de 2008 i els agents van demanar un primer indult que se'ls va concedir parcialment el 2012. Després de la sentència del Suprem, l'Audiència de Barcelona va decretar l'ingrés a presó i els condemnats, de la mà de l'aleshores conseller d'Interior, Felip Puig, van demanar un nou indult que també va ser acceptat. Dels sis anys i set mesos de presó ordenats en un principi, tot plegat va acabar en una multa de 7.300 euros. |
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.