El centredreta, acostumat com està a manar sempre, no sap pair el fet d'haver de compartir o cedir poder a l'esquerra que ha augmentat de pes. Llavors, amb una sèrie de jugades mestres, la cara amable de l'statu quo intenta recuperar l'hegemonia perduda. Però molts cops, aquestes jugades acaben amb el declivi del seu espai i alhora amb el desgast de l'esquerra. Qui es beneficia del desastre són els partits més vinculats al cor dur del règim.
No malpensin. Avui no parlo de Catalunya. Parlo del centredreta espanyol encarnat pel PSOE. Haver vist emergir forces a la seva esquerra a escala espanyola o a la perifèria de les nacions no ho ha pogut pair. I només a contracor, quan no ha tingut més remei, ha reclamat el seu suport o hi ha establert coalicions. Queden enrere els temps on el centredreta espanyol en minoria tenia a punt les crosses del centredreta català. I malgrat aquests suports poc costosos, l'actitud de menyspreu respecte als seus aliats necessaris era habitual. L'hemeroteca està plena de cites vexatòries de barons territorials, exabruptes de Guerra i articles d'opinadors, algun dels quals ha esdevingut actualment martell de traïdors a l'independentisme. Els catalans de centredreta eren fenicis, vikings o jueus que pretenien arrancar privilegis a l'Espanya submisa.
Imaginem, doncs, el tràngol que va passar ZP, que en dues ocasions va apostar per fer president de Catalunya a Artur Mas, i des d'aquí se li van encolomar dos governs d'esquerres que depenien d'Esquerra Republicana. El període progressista de Zapatero va durar del 2004 al 2005, un bienni, que és el que duren a Espanya les fases de progrés. El gener del 2006 amb l'acord Mas-ZP per polir-se l'Estatut, el centredreta de Madrid va recuperar la seva tradicional relació amb el de Catalunya.
Imaginem, també, l'altre tràngol de Pedro Sánchez, que havent sobreviscut a diversos intents de liquidació per l'ala més nacionalista del PSOE, es troba en mans de l'esquerra postcomunista i de les esquerres independentistes, ja que amb el PNB no en fa prou. Des de l'Ibex prou van intentar trobar-li una crossa al PSOE per la dreta que alhora fos un coixí on acollir el que semblava la diàspora
PePera post Rajoy. Van muntar un Podem de dreta a partir de la incubadora lerrouxista catalana, però els excessos nacionalistes de Rivera i Arrimadas i la seva sobtada ambició de liderar tota la dreta ho estan malbaratant.
Sánchez, que passa per ser la cara amable del PSOE, no s'ha amagat mai de preferir un acord amb Ciutadans que amb Podem. El terratrèmol d'ara a les Espanyes ve d'una jugada mestra consistent a intentar satel·litzar el partit d'Arrimadas i així poder prescindir d'Esquerra. Múrcia era el banc de proves i els hi ha esclatat la proveta. Així i tot, el PSOE va començar la campanya a Madrid rebutjant Iglesias, el seu vicepresident, i dient que només volien governar amb Cs. Aquest perfil d'aliança és la que cobriria sense contradiccions el continuisme del PSOE en les polítiques d'estat que veten Catalunya, que represalien la dissidència i defensen el criptofranquisme als aparells de l'estat. Però el resultat de tant de seguidisme respecte al relat dominant de la dreta postfranquista és que la gent a la Gran Castella i més a la Madrid-nación acaba votant l'original.
De què li serveixen a Sánchez tants gestos buits de diàleg i de maquillatge d'esquerres només en drets personals? De què li serveix si malgrat no tocar res de les estructures autoritàries de l'Estat i ser la cara "progressista" del règim, els seus caps territorials – amb excepció de València i Balears- es comporten com a nacionalistes espanyols furibunds pels quals fins i tot són sobrers els gestos buits destinats a suports tàctics i efímers dels diables "rojoseparatistas"?
Ho ha dit Leguina en una carta oberta a l'ABC: "
Os habéis dejado invadir por movimientos particularistas, identitarios y supremacistas. Cuando habláis de inclusión, lo que estáis demandando es la exclusión del otro; cuando os reclamáis del pluralismo, lo que buscáis es eliminar lo que es común a los españoles".
I seria bo passar en bucle els discursos d'Isabel Ayuso, les declaracions Esperanza Aguirre o Isabel Bonig. Diuen que això és una guerra cultural i ideològica i s'ha d'anar a totes per la llibertat d'ensenyament, d'empresa o de llengua. I tots sabem què vol dir aquesta llibertat unilateral de la qual gaudeixen els qui es poden pagar la privada, els de la llengua dominant o els de les empreses del capitalisme del BOE.
Amb una base sociològica plena de funcionaris, economia de serveis i grans directius d'empreses el Madrid-Espanya ho compra. El drama del PSOE és que fa les polítiques que reforcen aquesta estructura dominant del règim i la composició autoritària de l'Estat, però no pot adoptar plenament el discurs nacionalista de Leguina, Lambán, Fernádez Vara o García-Page, sense escindir-se. Mala peça al teler. Que en prenguin nota també els centre-esquerres perifèrics.
Així que a Sánchez li queda ara, o bé avançar eleccions i jugar a la ruleta, o bé aguantar el final de legislatura i entomar com estadista el desgast dels canvis estructurals necessaris: econòmics, democràtics i nacionals i perdre segur, però passar a la història. O bé, aguantar a final de legislatura obligada per la UE a fer les retallades, continuar alimentant l'Íbex, el criptofranquisme dels aparells policials, militars i judicials i amb la carpeta plurinacional sense resoldre. I llavors perdrà igualment i passarà també a la història, però a la paperera. La meva aposta és aquesta.
Mentrestant, Edmundo Bal del Cs ha de fer una instància per la porta giratòria de l'Íbex, que és el camí que van seguir els madrilenys Garrigues Walker, Arias Salgado o Florentino Pérez després de participar en el projecte pseudocentrista de Miquel Roca. Va ser un projecte liberal democràtic sorgit de Catalunya. El de Rivera i Arrimadas és nacionalpopulaista disfressat de liberal, però d'origen català i tornarà a punxar per català i pseudocentrista.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per Josep Huguet
,