"Cal un Govern per afrontar les urgències del país". Una frase repetida en moltes ocasions per diferents formacions polítiques, que sembla tan abstracta, perquè no s'acaben de concretar quines són les "urgències". Una d'elles és al territori, al món local. Com reduïm les diferències que es perceben entre els diferents territoris del nostre país?
Això és el que plantejava el programa País Viu. Un projecte de dinamització del territori que, segons la consellera en funcions, Meritxell Budó, significava "treballar de la mà del territori per evitar el despoblament i l'envelliment del món rural i la concentració de persones a les metròpolis".
El problema és que, el que podia haver estat una iniciativa contundent per dinamitzar el territori i proposar solucions implicant-hi l'administració, ha quedat aturat per la pandèmia i per la falta d'un Govern amb plenitud de funcions. Així ho va exposar Miquel Àngel Escobar, secretari d'Administracions Territorials i Relacions amb l'Aran de la Generalitat, en una trobada amb diversos mitjans organitzada aquesta setmana per l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC).
Escobar va analitzar el context actual, amb "dues percepcions" sobre el territori: "A moltes comarques es percep que s'inverteix més en l'Àrea Metropolitana de Barcelona i a la inversa", unes declaracions que, pel secretari d'Administracions Territorials, es poden sentir de "dirigents de qualsevol partit polític". Això, segons Escobar, demostra que en les últimes dècades "s'ha construït el país de manera dual; com si fossin dos espais diferents".
El que plantejava el projecte País Viu era crear l'espai on es prenguin les decisions que afecten les comarques més castigades per la despoblació i la manca de model econòmic de forma "consensuada" i tenint en compte els diferents actors. L'objectiu, va explicar Escobar, és gestionar la complexitat de coordinar tots aquests interessos i trobar un consens en les propostes per dinamitzar el territori.
Optimisme des de Presidència
Encara que el projecte estigui aturat
, Escobar es va mostrar optimista, tot defensant que el projecte "va impregnar" el Govern: "Va ser una gran acció per situar assumptes com el despoblament en l'agenda política", va indicar. Es va arribar a constituir en algunes comarques del Pirineu o del pla de Lleida. En altres va acabar abruptament, com ara a la Terra Alta, quan els agents que hi participaven
se'n van despenjar com a protesta per la proliferació de parcs eòlics dissenyada pel Govern.
Un dels reptes pendents i que, aquest projecte -sigui quina sigui la forma en la qual es refloti- haurà d'assumir, serà doncs la problemàtica de les energies renovables. El cap de setmana passat hi va haver
protestes arreu del país per un model sostenible en la gestió d'aquestes energies. La CUP va portar l'assumpte al ple del Parlament d'aquest dijous, amb una reacció no gaire positiva per part del conseller de Territori i Sostenibilitat en funcions, Damià Calvet.
Escobar, en l'atenció als mitjans, va reconèixer el "pas a la descarbonització" del país i creu que "cal abordar el debat" de quines alternatives es busquen i com s'implanten en el territori. Escobar va defensar comptar amb tots els actors implicats per fer "compatible" el model econòmic amb el de la conservació del paisatge. A més, el secretari d'Administracions Territorials va afirmar que hi ha una "voluntat total" de diàleg per part del Departament de Territori,
que la setmana passada es va obrir a modificar el polèmic decret. "S'ha de partir de la idea que tothom tindrà beneficis i assumirà costos", va explicar.
La capil·laritat dels fons europeus
Un altre dels reptes en el futur més immediat pel que fa a la gestió del territori serà l'arribada dels fons europeus. De moment, és una incògnita com s'administraran aquesta inversió europea, que si les previsions es mantenen, injectarà aproximadament 3.000 milions d'euros en l'economia catalana només aquest any. Escobar, creu que, un cop se'n coneguin els detalls, també s'haurà de "consensuar" l'impacte que tindran en el territori i en la seva reactivació econòmica.
Tot i això, Escobar va explicar que ja hi ha hagut reunions en relació amb la fórmula per gestionar aquests projectes que conformaran els fons Next Generation, i que "és evident" que tindran un impacte local. La sensació, va afirmar Escobar, és que el món local hi tindrà un protagonisme: "La prova és que s'han incrementat els contactes i les reunions". El secretari d'Administracions Locals va demanar un "esforç" a totes les institucions, demanant que les competències que té cadascuna "no serveixin per encasellar-se, sinó per coordinar-se i cooperar".
Aquestes i altres qüestions, com assenyalava Escobar, queden pendents que les negociacions per a la investidura arribin a bon port. El límit ja se sap on és: si el 26 de maig no hi ha un nou president, Catalunya quedarà abocada a noves eleccions i seguir amb l'interinatge. Una repetició electoral que, més enllà del "fracàs de la política" -així ho veuen gairebé totes les formacions amb representació al Parlament- implicaria un retard en actuacions que cal posar en marxa com més aviat millor. Entre elles, la dinamització i gestió del territori, que queda, ara per ara, a l'espera.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per 