ERC i Junts exploren les últimes escletxes per evitar noves eleccions

Un missatge pràcticament calcat recorre les intervencions públiques i privades que han traslladat aquest dijous els principals dirigents de l'independentisme al Parlament: "Hem d'evitar noves eleccions". Ara bé, quins progressos s'han fet en les últimes hores per allunyar un escenari incert i que podria arruinar la majoria de 74 diputats obtinguda el 14-F? De moment, no n'hi ha cap de definitiu. Sí que existeix el convenciment a les files d'ERC i Junts, actors principals de la investidura de Pere Aragonès, que cal explorar totes les escletxes per evitar els nous comicis. Aquestes escletxes es valoraran en reunions a finals d'aquesta setmana, segons diverses fonts consultades per NacióDigital. Una de les línies que s'exploren és traslladar a la pràctica el compromís de situar la definició del full de ruta independentista "més enllà de la governabilitat" -expressió pactada dijous a instàncies de la CUP-, és a dir, més enllà de la investidura.

Això passaria, segons valoren alguns dels implicats en les converses, perquè Junts s'avingués a facilitar la tria d'Aragonès al Parlament sense tenir definida l'estratègia independentista. Sempre i quan, això sí, el presidenciable d'ERC es comprometés a formar ràpidament un executiu de coalició, sense que arrenqués en solitari. Aragonès, sostenen fonts d'ERC, no té cap intenció de negociar un executiu compartit abans de la investidura perquè interpreta que Junts tornarà a portar les converses fins a última hora i, que, en el moment clau, refermarà l'aposta perquè el Consell per la República dirigeixi el rumb del procés i, per tant, el diàleg amb l'Estat. Tant en la sessió de control com en la compareixença de la tarda, centrada en la gestió de la pandèmia, Aragonès ha urgit tot l'arc parlamentari a posar en marxa "immediatament" el nou executiu. Està convençut, assenyalen des d'ERC, que aconseguirà formar Govern "com sigui".

No ha citat específicament Junts, però se li ha entès tot. Sobretot quan ha fet servir aquesta fórmula: "Fem honor a la paraula i evitem la repetició electoral". Es referia a les paraules de Jordi Sànchez, secretari general de Junts, que es va comprometre públicament -el 4 d'abril- i en una cita dels negociadors -tres dies més tard- a cedir els vots necessaris a Aragonès per, en cas de desacord i de tenir afermat el suport tant de la CUP com dels comuns, permetre un Govern en solitari i allunyar els nous comicis. Aquesta oferta ha anat mutant fins que, en la trobada dels equips d'ERC i Junts celebrada dimarts, els de Carles Puigdemont van clarificar que no cedirien els vots perquè la prioritat era conformar un executiu de coalició. "Hem de ser fidels al compromís", ha insistit Aragonès. Cap dirigent de primera fila de Junts ha entrat al xoc amb el presidenciale durant la jornada parlamentària d'aquest dijous.


Albert Batet, president del grup a la cambra catalana, ha centrat la pregunta del matí en la gestió de la pandèmia i ha evitat referències al futur Govern. Sí que ha demanat a Aragonès si apostaria per una auditoria independent que avalués la tasca duta a terme per l'executiu -del qual forma part el seu partit, que n'ostentava la presidència fins l'octubre passat- durant la crisi sanitària, però no ha obtingut una resposta concreta per part del vicepresident en funcions. A la tarda, Junts ha estat representada per Jordi Fàbrega, diputat per Lleida i alcalde de la Seu d'Urgell, que s'ha limitat a estendre la mà per formar un Govern que representi el 52% dels vots independentistes i que treballi per l'autodeterminació i l'amnistia. Ernest Maragall, diputat d'ERC, no s'ha estat de criticar Junts -de manera implícita- per tenir una concepció de la unitat que és propera, segons ell, a la "submissió".

El cert, en tot cas, és que la investidura d'Aragonès sacseja amb força les files de Junts. Els membres del Govern -que han visitat durant un moment del dia el despatx de Meritxell Budó, consellera de la Presidència i una de les que més s'han significat públicament a favor de la reedició de la coalició- són partidaris d'esgotar al màxim les converses i, si és possible, continuar formant part de l'executiu. "Primer s'han de posar d'acord entre ells", sostenen des de les files republicanes. El paper de Jordi Sànchez com a secretari general és criticat per dues raons: per l'oferta d'investir Aragonès i deixar-lo governar en solitari, i per la gestió que ha fet de la informació de la negociació.


"Podem ser al Govern o podem ser a l'oposició, però la situació d'ara no s'acaba d'entendre", remarca un dirigent de Junts consultat. La decisió final, en tot cas, la prendrà la militància, un escenari que al principi de la negociació no apareixia. La pregunta no està formulada perquè no està clar quin rumb adoptarà la investidura, però no podrà anar més enllà del cap de setmana vinent. La data límit per evitar les noves eleccions és el 26 de maig. Si Aragonès no té assegurats més de 68 vots, haurà d'anar a una segona votació que com a molt tard s'ha de celebrar en aquesta data. "I ja estem en la fase de l'accident", indica un alt dirigent consultat de Junts, en referència a la incertesa sobre la tria del presidenciable d'ERC. "El marge és molt escàs, però hi ha temps", insisteix una veu amb ascendència a les files de Puigdemont.

Aragonès, a banda, ha vist com els comuns se n'han desmarcat públicament. Ho ha fet Jéssica Albiach durant la sessió de control, quan ha aprofitat per fer un anunci solemne: trenquen les negociacions -que estaven prou avançades com per pensar en un acord a finals d'aquesta setmana o principis de la vinent, tenint en compte que els grups de treball es van reunir ahir a la tarda amb bon to- fins que ERC no es comprometi a deixar els de Puigdemont fora del Govern durant tota la legislatura. "Vostè ha de decidir si vol ser un president de debò o un president tutelat", ha apuntat Albiach. Aragonès ha evitat comprometre's a deixar fora Junts del futur executiu. Malgrat voler arrencar en solitari, mai ha tancat la porta als actuals socis, tot i que la convivència no seria fàcil.


Les negociacions, de fet, han servit per constatar les discrepàncies estratègiques -i, en alguns casos, també personals- que han acumulat les dues formacions hegemòniques de l'independentisme des de la tardor del 2017. "Si anem a eleccions, estem tranquils", traslladen fonts d'ERC, tot i que les enquestes internes situen com a escenari més probable la victòria -més folgada- del PSC. La maquinària de campanya dels republicans es posarà en marxa en els propers dies, ni que sigui per precaució, en cas que no es vegi clar un acord per aplanar el terreny de la investidura d'Aragonès.

ERC, tot i les urgències per aplegar suports, no té pensat dirigir la mirada cap als socialistes. Salvador Illa ha aprofitat el ple per insistir en dues idees: que el presidenciable faci un "pas al costat" -per ara, Aragonès no té intenció d'emular Artur Mas el 2016, últim precedent d'investidura al límit del reglament- i que aixequi el veto al PSC. Una idea que ha repetit David Cid, dels comuns, convertit en escuder del PSC i partidari que els socialistes ofereixin suport extern a un executiu conjunt amb els republicans. Queden tretze dies per desbloquejar la investidura i el ple del Parlament d'aquest dijous només ha servit, en el relat públic, per afermar el relat que s'han d'evitar noves eleccions. La manera de fer-ho, però, continua centrant les discrepàncies entre ERC i Junts, pendents ara de buscar l'última escletxa possible.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor