El despertador: 19 de maig

Un president amb dues lleialtats

ERC i el futur president s'han de situar en una posició central i ser capaços de fer avançar l'agenda legislativa i de reformes. Avui també són notícia la ronda de Borràs, la campanya permanent de l'ICAB, AstraZeneca i Pfizer, "influencers" valencians, els Fets de Palau i Pere Tàpias

per Ferran Casas , 19 de maig de 2021 a les 06:00 |

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Laura Borràs va començar ahir la ronda amb els grups parlamentaris. Avui al migdia fixarà la data del debat d'investidura. El més probable és que sigui dijous a la tarda i divendres al matí o duri tot divendres. Un cop Pere Aragonès estigui investit (serà en primera votació), Borràs comunicarà al rei el nomenament -aquest cop no el visitarà en persona perquè Felip VI no es preveu que tingui gens d'interès a rebre-la com ja els va passar a Carme Forcadell i a Roger Torrent- i es publicarà al DOGC i al BOE. Això podria passar dissabte.

És possible que el cap de setmana o el dilluns al matí el nou president prengui possessió i que a la tarda anunciï el nou Govern, que segurament jurarà o prometrà el càrrec el dimarts. Dimecres o dijous es reuniria per primer cop el consell executiu, ja sense la cadira del president buida, amb algunes cares noves i amb el propòsit dels dos partits que, aquest cop, les coses vagin bé. És el que es desprèn del to i la lletra dels acords.   

En aquesta seqüència serà especialment rellevant el to del debat al Parlament. Ho serà perquè ERC i Junts no tenen majoria absoluta a la cambra. Necessiten a la CUP i aspiren també a tenir els vots dels comuns arribat el cas. Facilitant pressupostos a Ada Colau i al govern de Pedro Sánchez, els republicans ja van aconseguir que els comuns votessin els darrers comptes de Pere Aragonès com a conseller d'Economia. Elsa Artadi, que serà responsable d'elaborar el nou, voldrà també aprovar-lo i haurà de mirar a aquestes dues forces polítiques. No hi ha més opcions que les de l'esquerra.

En aquest sentit, serà rellevant comprovar de quina forma conviuen els dos pactes d'ERC, que han de tenir la virtut de convertir-se en complementaris per la bona salut de la legislatura. Hi ha un pacte de Govern, sí, però hi ha dos pactes polítics perquè aquest faci camí: el que van presentar Aragonès i Sànchez, i també el dels republicans amb la CUP, que ja van votar l'aspirant d'ERC al primer debat. Artadi va dir, en plena batalla de declaracions i contradeclaracions durant la negociació, que aquell acord no els "interpel·lava". Però és evident que ho ha fet. L'informe que publiquem avui, i que compara els pactes, demostra com l'acord que farà possible el nou Govern fa equilibris per no topar amb el signat amb els cupaires en temes com ara la implantació de les renovables, la política d'habitatge o la renda bàsica. En alguns casos perquè està en sintonia (amb bona voluntat no és tan difícil posar-se d'acord) i en altres perquè els temes s'obvien.

Els colors que ha triat Roger Tugas al seu comparador d'acords demostren que hi ha molt vermell i molt marró; és a dir, moltes qüestions que no estan incorporades o on hi ha matisos importants entre el que afirma un acord i l'altre. Aragonès té, per exemple, la responsabilitat i el repte de fer quadrar el desig de la CUP d'enfortir el servei públic i internalitzar serveis que ara estan en mans privades, i el de Junts de preservar la col·laboració público-privada en àmbits com la salut o l'educació. És evident que a Catalunya hi ha una llarga tradició en aquest àmbit i que no es pot obviar el tercer sector o les mútues, però també que alguns proveïdors, siguin empreses, congregacions o entitats, han primat els beneficis o la seva sostenibilitat al servei.

L'administració hi ha de posar remei i posar fi a situacions insostenibles com ara els concerts a les escoles d'elit que segreguen per sexe o la mala atenció que han rebut alguns avis en plena pandèmia a les residències. Segons què no es pot pagar amb els diners de tots. Entre els anticapitalistes de la CUP -que tindrien més incidència si haguessin fet el pas de ser al Govern- i els liberals de Junts -que són majoria a la formació-, ERC i el futur president s'han de situar en una posició central i ser capaços de fer avançar l'agenda legislativa i de reformes amb lleialtat als dos acords.
 

Avui no et perdis

» Comparador d'acords: quins compromisos amb la CUP incorporen ERC i Junts i quins bandegen?; per Roger Tugas Vilardell.

» ERC celebra l'acord i fixa com a objectiu la «resolució del conflicte amb l'Estat»; per Lluís Girona.

» Set comarques d'interior s'alien en contra de la massificació de renovables.

» La marxa d'Artadi al Govern obliga Junts a buscar líder a Barcelona; per Andreu Merino.

»
 Opinió: «Ric-ric... ara grillacions municipals»; per Francesc Canosa.

» Daniel Baena, Tácito, nou cap de la Guàrdia Civil a Barcelona.

» Sanitat proposa que els menors de 60 anys vacunats amb AstraZeneca rebin la segona dosi de Pfizer.

» Opinió: «Per què Pedro Sánchez està tan preocupat?»; per Cristina Solias.

» L'abstenció del PSOE a la llei trans obre una nova crisi de govern a la Moncloa.

» Reobren de nou el cas de l'assassinat d'Helena Jubany; per Bernat Surroca.

» Opinió: «L'infern»; per Francesc Viadel.

» «Viridiana», 60 anys de l'obra mestra de Buñuel que va posar el règim de Franco contra les cordes; per Víctor Rodrigo.
 

 El passadís

Els advocats estan en campanya electoral. El 3 de juny hi ha eleccions a l'ICAB, el Col·legi de l'Advocacia de Barcelona. A banda de dos aspirants a càrrecs individuals, hi ha dues candidatures principals: la de l'actual degana, Maria Eugènia Gay, continuista i considerada representativa de l'statu quo al gremi, i la de Gonçal Oliveros, qualificada de progressista i propera al sobiranisme. Vanessa González, una "eterna" candidata a l'ICAB de discurs inflamat i espanyolista, encapçala una tercera llista a la qual es donen poques opcions. Aquests són dies de "mítings" en una campanya que està sent molt telemàtica. Aquest dimecres i dijous la candidatura Oliveros farà campanya a la Ciutat de la Justícia repartint flyers publicitaris. Una altra batalla es produeix en els principals despatxos, els Cuatrecasas i Garrigues, on les candidatures intenten accedir per explicar el seu programa. Gay ja ha fet algun "míting" per grans bufets. Caldrà veure si els d'Oliveros tindran també la porta oberta, ja que la seva insistència en un conveni col·lectiu per al sector incomoda algun dels "grans". 

Vist i llegit

Avui us recomano un creador de continguts a les xarxes. I espero que sigui també un influencer amb tots els ets i uts. Si fer a les xarxes que més usen els joves, com ara Tik Tok o Instagram, continguts en català és tot un repte i també és molt necessari, fer-ho al País Valencià encara demana més compromís. És el que fa l'Apitxat, un jove que conrea èxits a les xarxes i defensa sense complexos fer-ho en català. Us deixo el seu compte de Twitter, Instagram i TikTok. Us farà passar una bona estona. Avís: no li agrada gens que li demanin que ho faci "en cristiano".

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1960 s'esdevenien a Barcelona els anomenats Fets del Palau. Un grup de joves nacionalistes, liderats per Jordi Pujol, es va aixecar en un concert de l'Orfeó d'homenatge a Joan Maragall i presidit per ministres de Franco per entonar el Cant de la Senyera, que havia estat retirat del programa per prohibició governativa. L'aldarull va ser màxim i Pujol i altres van ser detinguts. Qui seria president de la Generalitat no era al Palau, però va ser un dels "cervells" de l'acció, i va acabar detingut i jutjat en consell de guerra i empresonat a Saragossa. Allà es va començar a forjar el seu mite, que els casos de corrupció de la seva família han deixat sèriament tocat. Veurem què en diu al llibre-entrevista que en breu publicarà Vicenç Villatoro. Així ho van recordar a Betevé alguns dels seus protagonistes.

 L'aniversari

Un 19 de maig de 1946 naixia a Vilanova i la Geltrú, el Garraf, Pere Tàpias, cantautor, gastrònom i locutor de ràdio català que va morir el 2017 d'una malaltia hepàtica. La seva va ser una figura inclassificable dins de la Nova Cançó, sempre lligada a la ironia i al vessant més popular. Esteve Plantada en va fer aquest perfil, on podeu escoltar també algunes de les seves cançons.
 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació