Salvador Illa no es va plantejar en cap moment tenir un paper protagonista en la investidura de Pere Aragonès quan el trencament d'ERC amb Junts semblava definitiu, i està convençut d'exercir el paper de cap de l'oposició. Ho ha demostrat en la intervenció en el ple d'investidura d'aquest dijous, la primera després del discurs del candidat a la presidència, en què s'ha mostrat col·laboratiu en les urgències vinculades a la pandèmia, però també exigent. Illa ha posat en dubte la "solidesa" del Govern que planteja Aragonès -després del serial de les negociacions amb Junts-, ha anunciat el seu vot negatiu a la investidura i ha recordat al dirigent republicà que no podrà assolir l'objectiu de "culminar" la independència: "Això no passarà, ho sap tothom".
Illa ha acusat el candidat d'ERC de plantejar un projecte de país que exclou una part de la societat catalana, i de generar "frustració" per fixar com a prioritats l'amnistia i l'autodeterminació. "No volem que es culmini la independència de Catalunya i també som catalans", ha afirmat. "Està repetint un error en base a una gran mentida", ha afegit el president del grup parlamentari del PSC, que ha criticat l'acord entre ERC i Junts pel que fa a la carpeta nacional. Per Illa, la mescla de diàleg i confrontació que recull l'acord per formar el nou Govern és una "contradicció". En aquest sentit, ha carregat contra la "confrontació democràtica" que planteja l'independentisme: "És així com hem de vèncer el virus i com hem de gestionar els fons europeus?"
Especialment crític amb la demora del termini per formar el nou executiu, el dirigent socialista ha posat el dit a la llaga quan ha definit les giragonses de les negociacions, amb ultimàtums, trencaments i pactes d'última hora. Illa s'ha referit a la renúncia d'Elsa Artadi a entrar al Govern com a exemple de la "falta de confiança" que genera l'executiu que presidirà Aragonès, a qui ha recordat que ha vist minvada la seva "autoritat". Sense citar la portaveu i vicepresidenta de Junts, el cap de files socialista ha subratllat que l'anunci d'Artadi fa evident que el nou Govern "no comença amb bon peu", per les mostres de "desconfiança a les pròpies files".
Malgrat fixar posició com a actor vigilant del nou executiu, Illa ha fet dues peticions a Aragonès. En primer terme, li ha demanat que aixequi el "veto" al PSC fixat des de les eleccions. "Li demano que comenci la seva presidència aixecant aquest veto", ha afirmat. I, en segon lloc, s'ha ofert per col·laborar amb el Govern en la lluita per combatre la pandèmia, a més de ser un actor en els espais de consens que plantegi la Generalitat, com els pactes nacionals en matèria social i econòmica. Illa ha optat per un to constructiu en la carpeta social i no s'ha estalviat elogis als avenços del procés de vacunació a Catalunya, amb referència explícita a la consellera de Salut en funcions, Alba Vergés.
En el torn de rèplica, Aragonès ha agraït el to d'Illa, però l'ha acusat de confondre "els vetos amb la manca de suports". El dirigent d'ERC ha fet evident al president del grup parlamentari del PSC que al Parlament hi ha altres "vetos", com els debats coartats sobre la monarquia i l'autodeterminació. Aragonès ha defensat la celebració d'un referèndum. "S'han d'atrevir a acceptar perdre'l", ha apuntat, després que Illa l'advertís que no hi hauria cap avenç sobre independència i l'amnistia.
Aragonès: culminar la independència i justícia social
La intervenció d'Illa ha estat la primera
després del discurs del candidat a la presidència. En l'inici de la sessió al Parlament, Aragonès ha situat com a objectiu "culminar" la independència i aconseguir l'amnistia. "Presento la meva candidatura per impulsar una sortida a la crisi que no deixi ningú enrere", ha determinat el presidenciable republicà, combinant la demanda del referèndum amb un projecte ancorat en la "justícia social" que es conjugarà, segons el que ha anat desplegant al llarg de la intervenció, en la "nova Generalitat republicana". Una iniciativa, ha indicat, que ha de suposar una "sacsejada" al país.
"Hem de recuperar la iniciativa amb el lideratge de la Generalitat i la força que ens ha donat el 52% per avançar amb tota la convicció cap a la República catalana. L'independentisme és plural i és divers, i això és la nostra principal força. Necessitem parlar molt en un context de repressió permanent. Necessitem molta capacitat de síntesi i voluntat de confluència", ha apuntat Aragonès, que ha indicat que, si es compleixen aquestes circumstàncies, l'independentisme és "imparable". "Impulsarem l'acord nacional per l'autodeterminació i l'amnistia per fer evident que la resolució del conflicte passa per la llibertat dels presos i exiliats i per l'exercici de l'autodeterminació", ha avançat el presidenciable, que ha defensat la "confrontació cívica i pacífica" en la qual s'hi pugui sentir còmode tot el sobiranisme. Aquesta aliança entre la ciutadania i les institucions, ha ressaltat, hauria de ser "infranquejable".
És en aquest punt que ha demanat "superar el bloqueig" del conflicte amb l'Estat. "La solució passa de forma indefugible per l'amnistia i l'autodeterminació. Vull fer com Escòcia, i m'agradaria que Espanya fes com el Regne Unit el 2014: fer possible un referèndum. Sé que Escòcia se'n sortirà, i que el Regne Unit farà tot el possible per evitar que Escòcia sigui independent. Això ha de ser possible a Catalunya i a l'estat espanyol. Vull un referèndum d'autodeterminació en què els qui defensen que Catalunya ha de continuar formant part de l'Estat facin una proposta, s'atreveixin a guanyar un referèndum i no tinguin por a perdre'l", ha resumit. També ha demanat que l'Estat plantegi una alternativa a la independència que no sigui una autonomia debilitada. En aquest sentit, ha demanat una "confrontació democràtica" a l'Estat. La República catalana, ha dit, "no rebutjarà mai" els qui hi estan en contra.
"Catalunya necessita una sacsejada", ha apuntat en referència a les quatre "transformacions" que ha de viure el país al llarg dels propers anys. Ha citat l'agenda social, marcada per una economia amb accent progressista i la bandera de la igualtat; l'agenda climàtica, a través d'un canvi cultural; la "bandera democràtica", compromesa amb la "voluntat majoritària del Parlament" de fer inevitable l'amnistia i l'autodeterminació; i també l'agenda feminista que vol imprimir en el nou executiu. "No serà senzill, perquè les crisis que ens envolten són molt profundes", ha remarcat l'encara vicepresident, que s'ha situat com el "primer dels servidors públics".
El dirigent d'ERC ha posat en valor el "bon acord" al qual va arribar primer amb la CUP, i també l'entesa rubricada dilluns amb Junts. "No ha estat fàcil, la crisi ens exigia un acord ràpid, perquè la ciutadania està esgotada i hem de recuperar el seu crèdit. Ens toca estar a l'alçada de la ciutadania, superant les diferències amb altes dosis d'empatia i la voluntat d'acord. Hem de construir nous consensos. El Govern serà fort i cohesionat per fer front a les grans transformacions", ha apuntat Aragonès, que ha posat de manifest que és el primer president del segle independentista i d'esquerres. "Em comprometo a liderar el país amb tota la força que ens dona haver superat la frontera del 50% en unes eleccions", ha apuntat el presidenciable dels republicans, que aquest divendres serà investit.
Altres notícies que et poden interessar
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
