Primícia

Joan Ignasi Elena assumirà la conselleria d'Interior

Ester Capella, fins ara titular de Justícia, es perfila com a nova delegada del Govern a Madrid

per Joan Serra Carné / Oriol March , 22 de maig de 2021 a les 17:55 |
Joan Ignasi Elena, en una imatge d'arxiu. | Adrià Costa
Joan Ignasi Elena serà, amb tota probabilitat, el nou conseller d'Interior. Això ho té decidit Pere Aragonès, investit aquest divendres com a 132è president de la Generalitat. Elena, ubicat a l'òrbita d'ERC des que va deixar el PSC i ben connectat amb Oriol Junqueras -ja el va voler fitxar el 2018 com a conseller-, havia presidit el Pacte Nacional pel Referèndum abans de l'1 d'octubre. Advocat de professió, ara rellevarà Miquel Sàmper en un dels departaments més complexos del Govern, pel qual els republicans ja tenen pensada una estructura de comandament. De fet, com va avançar NacióDigital poc dies després de les eleccions, ERC fa mesos que es prepara per assumir una conselleria que, en els últims dos mandats, ha estat en l'ull de l'huracà.

Aragonès té decidida la composició del Govern que correspon nomenar a ERC. La seva intenció, segon les fonts consultades per aquest diari, era fer públic l'organigrama de l'executiu aquest cap de setmana, però les dificultats a Junts per la tria dels consellers, està endarrerint les previsions. La voluntat de formar un Govern paritari obliga a conjugar totes les peces dels dos socis, que ultimen la llista final. Està previst que el nou executiu prengui possessió dimecres, dos dies després que el president, que ho farà dilluns en una cerimònia solemne al Pati dels Tarongers.


L'entrada d'Elena al Govern no és l'únic moviment confirmat per aquest diari. Ester Capella, fins ara consellera de Justícia, es perfila com a nova delegada de la Generalitat a Madrid. Capella era un dels noms que figuraven en la travessa per capitanejar el Departament d'Interior, per bé que finalment exercirà una altra responsabilitat. Exregidora de Barcelona, exsenadora per designació autonòmica, exdiputada al Congrés i ben valorada internament, fonts republicanes detallen que el seu nom s'ha de tenir en compte per a les eleccions municipals a Barcelona del 2023.


La resta de noms que ERC integrarà al futur executiu també estan perfilats. Es dona per fet, per exemple, que Laura Vilagrà ocuparà la conselleria de la Presidència, tot i que no serà la portaveu de l'executiu. Teresa Jordà té molts números de continuar liderant una conselleria, tot i que en el seu cas al capdavant d'un departament reformulat amb el qual hi està familiaritzada: Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació. Alba Vergés, ara a Salut, hauria de canviar de departament, perquè el seu va a parar a Junts. Josep González Cambray, número dos de Bargalló a Educació, podria ascendir a les màximes responsabilitats. Ara mateix, és l'opció més ben situada.

Es dona per feta, també, l'entrada de Roger Torrent a l'executiu, que en l'anterior legislatura va ocupar la presidència del Parlament i ara és diputat ras, a l'espera que es posi en marxa el nou executiu. Torrent serà el nou conseller d'Empresa i Treball. A ERC també li correspon nomenar conseller o consellera de Cultura, una responsabilitat que des del setembre lidera Àngels Ponsa, de Junts, que no apareix en les travesses per continuar formant part del Govern.


Dies agitats a Junts

La negativa de Josep Rius a assumir la vicepresidència i la conselleria d'Acció Exterior fa que continuï obert el càsting dins de Junts, una operació liderada -una vegada més- pel seu secretari general. Jordi Sànchez és qui està seleccionant els noms, entre els quals comencen a agafar força Lourdes Ciuró -exdiputada al Congrés i regidora a Sabadell, que podria ocupar Justícia si Miquel Sàmper no continua, com se li va prometre, al nou executiu- i Maria Àngels Cabasés, fundadora de la Crida al costat de Sànchez i provinent d'ERC. Sectors de Junts més vinculats a l'ànima postconvergent pressionen perquè Damià Calvet, ara a Territori i molt proper tant a Josep Rull com a Jordi Turull, es mantingui a l'executiu. De fet, aquests sectors veurien amb bons ulls que fos vicepresident, un càrrec pel que també podria estar ben posicionat Jordi Puigneró, ara a Polítiques Digitals, la presència del qual es dona per segura al Govern.

Un dels noms que apareixen en el radar de Junts per ocupar Acció Exterior i Transparència és Neus Torbisco-Casals, doctora en Dret i veu amb ascendència en la internacionalització de la causa judicial dels presos polítics. Segons fonts consultades per aquest diari, Torbisco ha estat sondejada per ocupar el càrrec que no liderarà Rius. Resident a Suïssa, forma part de la cúpula del Consell per la República en representació d'Òmnium Cultural, de manera que és considerada propera a Carles Puigdemont.


Rius continuarà com a vicepresident de Junts al costat d'Artadi, Jordi Turull i Anna Erra, escollida fa dues setmanes presidenta del consell nacional de la formació. Ha format part de les negociacions amb ERC per la investidura d'Aragonès i per posar en marxa el nou Govern, tot i que el protagonisme principal l'ha tingut Sànchez. Rius ha estat integrant de totes les grans negociacions amb els republicans al llarg dels últims anys, i el seu perfil polític va créixer en el moment en què va ser escollit com a integrant de la taula de diàleg amb l'Estat. Com a director general d'Anàlisi i Prospectiva ha format part de l'estructura de Palau, on va entrar com a cap de gabinet de Carles Puigdemont el gener del 2016. Abans havia estat estret col·laborador de Quim Forn en l'etapa de Xavier Trias com a alcalde de Barcelona. No va militar mai a CDC, però sí al PDECat.

Fins ara, les dues tries de Junts han estat independents. Es tracta de Josep Maria Argimon, que es dona per fet que serà conseller de Salut en substitució d'Alba Vergés, i de Jaume Giró a Economia. Argimon va ser fitxat per la candidata Laura Borràs  -ara presidenta del Parlament- durant la campanya en el transcurs d'un dinar, mentre que Giró va rebre la proposta de ser conseller d'Economia aquest dilluns, just després que Artadi comuniqués a la cúpula de Junts la seva intenció de no ser a l'executiu. El nou titular d'Economia serà l'encarregat de convertir l'Institut Català de Finances (ICF) en una banca pública catalana, tal com consta en l'acord entre ERC i Junts.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació