El coronavirus sembla que entén de classes socials al nostre país. I és que el seu impacte és diferent en funció de la riquesa de la ciutadania, com a mínim a Catalunya, on el 25% de ciutadans amb major nivell de renda ha patit una incidència un 42,9% inferior a la resta. Així ho indiquen els resultats territorialitzats de l'estudi de seroprevalença encarregat pel govern espanyol, segons el qual aquest és l'únic territori de l'Estat on els més rics han patit menys contagis que qualsevol altre grup, tal com s'observa en el següent mapa (passant el cursor o clicant cada comunitat, es poden consultar les dades concretes).
Les dades d'aquest estudi, que ha comptat amb la participació d'unes 70.000 persones i la quarta del ronda del qual es va presentar a mitjans de desembre, va concloure que
un 11,6% dels catalans tenia anticossos de la Covid, per sobre del 9,9% del conjunt de l'Estat. Fins al cap d'unes setmanes, però, no es van publicar
els informes territorialitzats amb tots els detalls de les conclusions i amb les dades filtrades per diferents variables com la renda relativa dels participants.
I l'anàlisi d'aquestes assenyala que, entre el 25% de catalans amb major renda, un 7,4% ha tingut anticossos en una o diverses rondes de l'estudi. Molt per sota que els altres grups de renda, malgrat que la reducció no és lineal, ja que, en el 25% amb menor renda, el percentatge d'anticossos és del 14%, en el següent quart de població, cau fins al 10,2%, i és el tercer grup -el que agrupa del 50% al 75% en nivell de renda- on el percentatge d'anticossos és més elevat, del 14,7%.
Aquesta incidència tan comparativament baixa en el quart de població més rica no es dona enlloc més de l'Estat. De fet, el 25% amb més renda és el que hauria patit més contagis a Andalusia, Galícia i País Valencià, mentre que a vuit comunitats seria el segon grup amb major incidència. A les altres cinc -incloent Madrid i les Balears-, aquest 25% més ric seria el segon grup amb menys contagis, però Catalunya és l'únic territori on se situa en darrera posició.
L'informe a nivell estatal permet observar de forma més detallada aquestes dades, aïllant també el 5% amb menor renda i el 5% amb més renda, i les conclusions són molt diferents a les de Catalunya. A tot l'Estat, és el 5% més pobre el que presenta més anticossos, però seguidament és el que 5% més ric el que se situa per darrere -tant si s'analitza a nivell global o per sexes-, mentre que, en els graons intermedis, la diferència és molt limitada, com es pot comprovar en el següent gràfic.
Aquestes dades són molt rellevants perquè deriven d'un cribratge massiu i són un reflex molt més fidedigne de l'impacte de la pandèmia que no els resultats oficials actualitzats diàriament. Aquests tan sols tenen en compte aquelles persones a qui se'ls detecta la malaltia mentre la passen, però en queden fora la majoria que, sense ser contactes de positius ni patir símptomes, no es fan cap prova. Els pitjors estats de salut previs de les persones més pobres, de fet, podien derivar en casos més greus i, per tant, a una ràtio de detecció major, mentre que l'estudi de seroprevalença salva aquests biaixos.
Alguns elements que podrien explicar la menor afecció en les rendes altes són l'ús del vehicle propi, el teletreball, la major mida de les cases i els millors hàbits sanitaris
Amb les dades dels PCR, en tot cas, alguns estudis sobretot circumscrits a Barcelona ja havien detectat abans de l'estiu de 2020 una major incidència als barris més pobres. Les hipòtesis per explicar-ho apuntaven a que les persones amb més renda usaven més el vehicle privat i menys el transport públic, feien més teletreball, tenien cases més grans -amb més opcions d'aïllament en cas de positiu-, o fins i tot segones residències on escapar de la densitat de la ciutat, i tenien millors hàbits sanitaris. Aquestes qüestions, però, no expliquen els motius pels quals la riquesa comporta menys contagis només a Catalunya.
Sense data per les següents rondes
Sigui com sigui, l'última ronda de l'estudi de seroprevalença es va fer entre el 16 i el 29 de novembre, al final de la segona onada, motiu pel qual no incorpora la distribució dels contagis posteriors i, en especial, els de la tercera onada. En un principi, el govern espanyol tenia previst fer una cinquena i una sisena rondes de testos la primera meitat del 2021 per completar l'estudi, però l'arribada del procés de vacunació ha fet saltar pels aires aquest calendari, per ara sense data.
Així mateix, el nivell de renda no és l'única variable que sembla que influeix en l'impacte de la Covid i l'estudi ofereix el percentatge d'anticossos segons diversos indicadors. La diferència entre homes (11,3%) i dones (12%) no és massa elevat, com tampoc no ho seria l'edat, amb una diferència de dos punts entre els menors de 20 anys (10,6%) i els majors de 64 (12,6%). Sí que n'hi ha entre els catalans amb nacionalitat espanyola (11,3%) i els que no la tenen (17,6%), amb feines més precàries i amb pisos més petits, de mitjana.
El percentatge d'anticossos entre el personal sanitari puja fins al 20,7%, essent també molt elevat entre els catalans de nacionalitat no espanyola
El col·lectiu amb un major percentatge de persones que haurien estat infectats és el de sanitaris, amb un 20,7% que creix fins a un contundent 27,8% en el cas dels homes del sector. Igualment, també hi ha una evolució força clara pel que fa al nivell d'estudis, amb un 16% dels que no van acabar la primària amb anticossos que es va reduint-se fins a 10,2% en els universitaris. Així mateix, les ciutats de més de 100.000 habitants tindrien més veïns infectats (13%) que els pobles de menys de 5.000 (10%). El següent gràfic mostra la majoria d'encreuaments entre percentatge d'anticossos i les variables tingudes en compte, també per sexe.
Altres notícies que et poden interessar
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per 
.jpg)
.jpg)
