Aquest dimecres fa dos anys de la celebració de les últimes eleccions municipals. A la nostra ciutat, el batlle Carles Pellicer i Junts per Reus van repetir la victòria a les urnes assolida a les cites de 2011 i 2015 (llavors al capdavant de CiU). La participació, en aquest tercer triomf electoral, va ser superior al 60%, quasi cinc punts més que quatre anys enrere. La llista de l'alcalde va sumar un total de 9.643 vots (el 21,43% dels emesos i set regidors), més de 2.000 més que ERC Reus, la segona força amb més suport de la jornada, frec a frec això sí amb els socialistes (7.434 vots els republicans pels 7.328 del PSC). La creu va ser el Partit Popular de Sebastià Domènech, qui es va quedar sense representació en perdre els dos regidors de 2015. D'unes eleccions a les altres, la llista de Pellicer va rebre més d'un miler més de suports (de 8.306 va passar a 9.643).
L'aritmètica permetia l'alternativa
La campanya va estar marcada per la coincidència en les propostes programàtiques dels tres aliats al capdavant de la ciutat en l'anterior mandat. Equipaments al Carme, la connectivitat entre el sector nord i el centre o l'habitatge, entre altres, van centrar l'actualitat de la prèvia al moment de la veritat. De les candidatures que s'havien presentat per primer cop a les eleccions, cap va obtenir representació.
Vistos els resultats, i ja la mateixa nit de les eleccions, el PSC d'Andreu Martín va instar Esquerra a plantejar una alternativa a Pellicer. Una de les incògnites dels pactes electorals, en efecte, va ser la de la futura decisió de la llista encapçalada per Noemí Llauradó, precisament una de les aliades de Pellicer al costat d'Ara Reus durant el mandat anterior. Els republicans, però, tenien la paella pel mànec. L'espectacular creixement d'uns comicis als posteriors (de dos regidors van passar a la mitja dotzena) van fer preveure més d'un que a l'horitzó reusenc s'hi albiraria una nova etapa de gestió política.
Al mateix temps, la CUP de Marta Llorens (que va poder mantenir tres dels sis regidors obtinguts el 2015) va estendre la mà a Llauradó "per liderar la ciutat". De fet, socialistes i anticapitalistes estaven disposats a entendre's tot i les no poques diferències ideològiques i en clau nacional. Durant els dies posteriors a la cita a les urnes, en essència, l'atenció es va centrar en els moviments d'ERC Reus. Al seu torn, Pellicer va reiterar en diverses ocasions la seva voluntat de reeditar el pacte de 2015, tot fent popular la màxima
El dia 15, un govern de 15 en al·lusió a una sessió de constitució de ple i d'investidura cada cop més a prop i que es va celebrar el 15 de juny.
Un camí planer fins la irrupció de la Covid
Finalment, però, els republicans van apostar per obviar les ofertes del PSC i la CUP i per consolidar l'entesa amb Junts, en el marc d'un acord "d'abast nacional" amb aquest partit, segons va exposar llavors Llauradó, qui setmanes més tard va ser nomenada presidenta de la Diputació de Tarragona. Efectivament, el 15 de juny Pellicer va ser investit amb 15 vots (a l'anterior mandat el govern en tenia 11, de regidors), el que va permetre dibuixar aviat com s'estructuraria el repartiment de la gestió política local. Dies després, amb tot, ERC encara va obrir la porta a la CUP per formar un govern independentista al consistori, però l'alcalde sempre es va sentir molt més còmode amb el municipalisme d'Ara Reus, amb Daniel Rubio com a líder.
Amb una majoria més àmplia al ple, tot feia pensar que el mandat seria plàcid per a Pellicer i els seus socis. Aprovat el cartipàs abans de Sant Pere, a finals de juliol de 2019 es va aprovar el pressupost, i els expedients dels comptes i les ordenances per al 2020 van tirar endavant a posteriori sense complicacions per a l'equip de l'alcalde. Amb el Pla d'acció municipal (PAM) com a full de ruta fins al 2023, el camí va ser prou planer fins la irrupció de la covid-19, el març de 2020.
