Rep El Despertador cada matí al teu correu
Pocs independentistes contradiuen l'afirmació que l'administració de la Generalitat té limitacions evidents en la seva autonomia política i financera. A un dèficit fiscal poc assumible i
a la baixa inversió de l'Estat s'hi suma una laminació constant de les competències, ja sigui a través de lleis de bases o dels tribunals, que fan una lectura cada cop més restrictiva d'un marc legal que fa anys que va deixar de respondre a les aspiracions polítiques de la majoria de catalans.
Tot això és tan cert com també ho és que una majoria social i política considera que cal aprofitar tant com es pugui el marge actual i usar totes les palanques de poder i de transformació de les que disposa l'administració de la Generalitat. D'aquí que, per exemple, el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, doni una importància fonamental al Govern per ressituar el seu projecte polític
"en un terreny de centralitat". Ho fa mentre no té inconvenient a recordar que Quim Torra, que ha abanderat el discurs d'assenyalar la Generalitat com
un "obstacle" per al projecte independentista, no forma part del partit.
Avui se celebra la primera reunió ordinària de l'executiu, ja amb acords per aprovar, sobretot en l'àmbit social, i amb nomenaments de secretaris sectorials i directors generals. Els consellers han dedicat aquests primers dies al càrrec a conformar els seus gabinets un cop triats
els respectius secretaris generals. El Govern té damunt de la taula diversos reptes i avui
els repassem en una informació molt completa. Des del periodisme n'haurem de fiscalitzar el compliment els pròxims anys. Són ambiciosos, però també inajornables i la majoria haurien de ser realitzables. Amb la majoria de la investidura, però també sumant altres forces polítiques per afrontar la posada al dia del nostre model industrial, l'equilibri territorial, la preservació del nostre entorn, l'impuls a la llengua catalana, la reforma de l'administració o la protecció dels col·lectius més vulnerables.
La resolució el conflicte polític,
aquests dies monopolitzada pels indults, ha xuclat aquests anys totes les energies polítiques i continua sent urgent. Però ara conviu amb la necessitat de donar una resposta eficient i justa a la crisi derivada de la pandèmia.
Estem resolent la urgència sanitària, però
el panorama econòmic s'albira com a mínim complicat.
Pere Aragonès parla als seus discursos de quatre revolucions: la democràtica, la social, la verda i la feminista. El seu Govern té competències limitades, però seria imperdonable que no tingués tota l'ambició i usés el seu altaveu polític. En els àmbits on té competències, des de la cultura a la sanitat, passant per l'ordenació del territori, no pot permetre que res n'aturi l'afany transformador i innovador.
I en els àmbits on no en té o els té limitats, com ara el mercat laboral, l'administració de justícia, les universitats o l'ordenació de la funció pública, li tocarà ser imaginatiu i córrer alguns riscos per omplir de contingut la "Generalitat republicana". La ciutadania no ha de percebre ni frustració ni impotència (ja no cal dir incompetència) sinó la clara imatge de tot allò que podria fer diferent, i segurament millor, una Generalitat sense límits en un país que demana ser ben governat.
Avui no et perdis
» De la reconstrucció social al desbloqueig del conflicte: tots els reptes del Govern d'Aragonès; per Oriol March i Bernat Surroca.
» Entrevista a Marta Madrenas: «A Girona, amb ERC, treballem sense compartiments estancs»; per Joan Serra Carné i Germà Capdevila.
» Indults reversibles: la maniobra de Sánchez per acontentar el Suprem; per Bernat Surroca.
» Què pensen sobre Catalunya els nous homes de Casado?; per Pep Martí.
» El TC aborda els recursos de Sánchez i Cuixart contra la sentència de l'1-O; per Bernat Surroca.
» Els municipis planten cara a la judicialització per la municipalització de l'aigua; per Anna Mira.
» Els crítics amb Gay s'aboquen a la mobilització per fer un tomb al Col·legi d'Advocats; per Pep Martí.
» Mapes | El 71% de comarques no ha tingut cap mort per coronavirus l'última setmana; per Roger Tugas Vilardell.
» Opinió: «Postcovid»; per Marina Geli.
» Fernando Simón planteja la fi de les mascaretes en exteriors al juny.
El passadís
Un polític constitucionalista que està sent molt actiu aquests dies és Santi Fisas. Exdirigent del PP català, exregidor de l'Ajuntament de Barcelona, ha estat eurodiputat, secretari d'Estat d'Esports i exconseller de Cultura i Esports de la Comunitat de Madrid. Després va abandonar el PP i és ara militant de Lliga Democràtica, que fa uns dies va posicionar-se en favor de l'indult als presos. De tarannà liberal,
Fisas manté molt bons contactes amb el PP madrileny i aquests dies fa saber a molts dirigents del que va ser el seu partit la seva posició favorable a indultar els presos i a la necessitat de reconduir el conflicte polític a Catalunya. Per ara sense massa èxit. Fisas va coincidir a Estrasburg amb Oriol Junqueras i amb Raül Romeva, amb els qui forjar una bona relació personal.
Vist i llegit
La guerra freda amaga grans històries de serveis secrets i espies... I la República Democràtica Alemanya, pel seu enclavament estratègic, és un dels països que n'ha generat més. Fa pocs dies TV3 va emetre
La vida dels altres, una pel·lícula sobre com funcionava l'Stasi, el ministeri de la seguretat. En podrien sortir desenes de pel·lícules i novel·les com les de John le Carré. I ara hem sabut que, com a mínim, hi havia un català. Ho explica la revista
Sàpiens d'aquest mes de juny.
Es tractava de Jordi Banqué, que feia anar el pseudònim Martí i que era un fill d'exiliats catalans. Va entrar al servei secret de la RDA el 1962 i s'hi va estar 30 anys "per convicció, per combatre el capitalisme i l’imperialisme". Banqué, que encara és viu però s'estima més no compartir en primera persona els seus secrets, va infiltrar-se als cercles francesos de Berlín Occidental i la revista d'història reprodueix parts del seu expedient.
Podeu llegir-ne aquí un avançament. L'article és de
Maria Coll i
Caterina Úbeda amb l'assessorament d'
Andreu Mayayo.
L'efemèride
Tal dia com avui de fa 69 anys, l'1 de juny de 1952,
es clausurava a Barcelona el XXXV Congrés Eucarístic Internacional. Convocat per l'Església catòlica, l'encontre massiu de bisbes i teòlegs per tractar de temes com la litúrgia i les sagrades escriptures, va esdevenir una gran oportunitat propagandística pel règim de Franco, que ho va saber aprofitar. Durant quasi una setmana, la capital de Catalunya va esdevenir un escenari del nacionalcatolicisme triomfant, mostrant l'aliança entre dictadura i Església. Un any després de la vaga de tramvies que va suposar una primera victòria de l'oposició, el règim va saber capitalitzar un esdeveniment internacional en una ciutat grisa i vençuda. Eren els temps de Pius XII, un Papa molt conservador, però que, sorprenentment, no va esmentar Franco en el missatge que va enviar.
Així ho van explicar al No-Do. "L'alternativa del món és o comunió o comunisme", deien.
L'aniversari
L'1 de juny de 1926, avui hauria fet 95 anys, va néixer
Marilyn Monroe, nom artístic de Norma Jeane Mortenson o Norma Jeane Baker. Va ser una actriu estatunidenca, la sensualitat de la qual, sumada a la seva misteriosa mort a l'edat de 36 anys, van convertir en mite de l'erotisme, un dels
sex symbol més importants del segle XX, i posteriorment una icona pop, interpretada en l'art d'Andy Warhol. Malgrat la seva enorme reputació, la seva vida privada va estar plena d'insatisfaccions i es va suïcidar, tot i que hi ha moltes especulacions. El 1999 va aparèixer com la sisena actriu femenina més important de tots els temps en les llistes de l'American Film Institute.
Va interpretar pel·lícules tan mítiques com
Niágara,
Els senyors les prefereixen rosses,
Com casar-se amb un milionari o
La temptació viu a dalt. Un dels seus moments més mítics va ser la sensual i històrica felicitació al president dels Estats Units, John Fitzgerald Kennedy, en el seu 45è aniversari, en un acte multitudinari que es va fer al Madison Square Garden i que va comptar amb més de 15.000 convidats. Es va especular molt sobre una relació entre tots dos.
El podeu veure aquí.
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital
Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per rebre'l
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per