Ciència en societat

Reduir la contaminació per evitar morts

«Seguim esperant mesures per millorar la qualitat de l'aire davant de proves indiscutibles»

per Cristina Junyent , 26 de maig de 2021 a les 14:45 |
La C-58 a Cerdanyola del Vallès durant el confinament | Georgina Albreda
L'aparició de la pandèmia del coronavirus va obligar la majoria dels països a posar en marxa mesures de restricció de la mobilitat per frenar la transmissió del virus. La reducció sense precedents de la mobilitat dels vehicles de motor va comportar com a conseqüència una millora en la qualitat de l'aire; que, al seu torn, va minvar la mortalitat prematura per malalties associades. Només amb un any de perspectiva, s'ha pogut posar xifres a aquesta sèrie de reaccions en cadena.

La millora de la qualitat de l'aire va estalviar unes 150 morts prematures, només durant la primera onada epidèmica, a les 47 principals ciutats espanyoles. L'estudi, realitzat per l'ISGlobal i el Barcelona Super Computing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS), ha estat publicat a la revista Environmental Pollution.


Les mesures més estrictes de restricció de la mobilitat mentre durava la primera onada de la Covid-19 van ser vigents entre març i juny de 2020. En total 99 dies: 57 de confinament i 42 de desconfinament. Atès que la majoria de les emissions de NO2 procedeixen dels vehicles, especialment dels vehicles dièsel, l'estudi avalua la reducció de la contaminació atmosfèrica, en especial els canvis en els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) i ozó (O3).

Durant la vigència de les mesures restrictives, els nivells de NO2 es van reduir notòriament. Per a poder-hi posar números, es van valorar els nivells de contaminació anteriors a aquests períodes, i es van tenir en compte les condicions meteorològiques que hi poguessin influir. Les concentracions observades van baixar en un 51% i un 36% per a cada període respectiu —si bé algunes mesures donaven una reducció de fins al 60%.


Per valorar l'impacte que aquests canvis en la qualitat de l'aire van tenir en la mortalitat de la població l'estudi epidemiològic va prendre dades històriques de salut relacionant-los amb la contaminació atmosfèrica durant el període 2010-2018. Es va estimar l'associació específica entre els nivells de contaminants diaris a les ciutats i la mortalitat no accidental.

Pel que fa a la reducció de les concentracions de NO2, la mortalitat atribuïble associada va estalviar entorn 120 morts prematures durant el confinament i unes 50 durant el desconfinament. És a dir, hi va haver 170 morts prematures menys atribuïbles a la reducció dels òxids de nitrogen durant tot el període en què va millorar la qualitat de l'aire a les ciutats.


Pel que fa a l'ozó, la reducció no va ser tan elevada a les ciutats més poblades: es va establir entre 1,1% i un 0,6%, també en cada període. I, fins i tot, en algunes de les ciutats més poblades en va augmentar la concentració. Aquest fenomen pot succeir com a efecte quan es redueixen els òxids nitrogen en grans àrees urbanes on la contaminació és contínua. I aquest petit augment en la concentració d'ozó es va associar amb un increment també del nombre atribuïble de morts; que van ser de 14 durant el tancament i 8 durant el desconfinament.

En resum, durant les restriccions de la mobilitat durant el primer confinament per frenar la Covid-19, la qualitat de l'aire a les ciutats va millorar de forma notòria. Es calcula que a les ciutats espanyoles, similarment a altres xineses i europees, en un termini de temps molt curt, la mortalitat va baixar. El balanç total de defuncions seria de 150 morts menys associades a la contaminació, atribuïbles als canvis dels contaminants NO2 i O3.

Atès que les malalties associades a la contaminació afecten l'aparell respiratori i que les malalties respiratòries eren un factor de risc en els infectats pel SARS-CoV-2, la millora de la qualitat de l'aire també van contribuir a minvar el risc d'agreujament en els afectats per la pandèmia.

Quant a la diferent reacció obtinguda entre els òxids de nitrogen i l'ozó, l'estudi aporta també que en estudis posteriors cal valorar de manera separada els múltiples contaminants atmosfèrics a l'hora d'avaluar els impactes de les exposicions ambientals sobre la salut, per les possibles compensacions que poden provocar.

Pel que fa als efectes de la qualitat de l'aire que afecta els habitants de les ciutats, s'ha fet palès un cop més que la reducció de la contaminació atmosfèrica comporta beneficis importants per la salut quantificables pràcticament immediatament, i que redueix en un temps molt curt la mortalitat prematura per la contaminació atmosfèrica. Seguim esperant mesures en aquesta direcció davant de proves indiscutibles.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació