Cibersexe, terror i literatura: les claus de les estrenes de la setmana

'PVT Chat': ¿El cibersexe enganxa més que el sexe real? Julia Fox en el paper de Scarlett, una dominatrix en línia que obsessiona el Jack (Peter Vack), el protagonista que hi manté una relació via web, és el principal ganxo d'aquest film d'ínfim pressupost i essència indie dirigit pel també cantant punk Ben Hozie. Fox es va donar a conèixer a Diamants en brut dels germans Safdie, i PVT Chat també se situaria, des d'una perspectiva molt més modesta, en l'òrbita d'un cinema que, com el dels Safdie, retrata la Nova York menys evident, aquí des d'una Chinatown de vida poc llustrosa, gairebé apagada. Segueix llegint. Disponible a Filmin 'Expediente Warren: Obligado por el demonio' La parella de demonòlegs sobreviu, un cop més, a un festival d'ensurts Quan anem a veure seqüeles de pel·lícules de terror sovint volem saber si assistirem a un espectacle més aviat canònic o a algun tipus de subversió o desviament de la premissa original. En aquest sentit, podem dir que Expediente Warren: Obligado por el demonio s'incrusta sense esforç en el motlle polit en les notables primera i segona entregues prèvies de James Wan, que aquest cop delega la direcció en el seu col·laborador Michael Chaves. La pel·lícula torna a partir d'un cas documentat pel matrimoni Warren, aquest força interessant a efectes judicials: el jove Arne Johnson, després d'assassinar el seu llogater el 1981, va al·legar estar posseït per un dimoni davant del jutge. Segueix llegint. Disponible a Filmin 'Sueños de una escritora en Nueva York' ¿Com seria tenir Sigourney Weaver com a cap? Durant una festa literària, el Don, l'insofrible xicot de la Joanna, la protagonista de Sueños de una escritora en Nueva York, llança uns comentaris despectius sobre la mítica revista The New Yorker: la seva ficció està passada de moda, una de les seves seccions és "cursi"... Tot plegat també podria aplicar-se a aquest film voluntàriament anacrònic. El Don és un personatge odiós, però té certa raó. Són els anys 90, la revolució digital està a tocar, sona el Connection d'Elastica i els escriptors joves citen amb reverència Thomas Pynchon i no J.D. Salinger ("¿No havia mort?", li pregunten a la Joanna els seus amics sobre l'esquiu autor de Franny i Zooey). La mirada reprovatòria de la jove cap al seu xicot condensa el punt de vista d'una pel·lícula que construeix una mirada nostàlgica cap a un món en vies d'extinció: la Joanna aspira a publicar (en paper) a The New Yorker, ha de fer un esforç per llegir autors vius i li agrada seure a la luxosa (i molt démodé) cafeteria del Waldorf per menjar-se un cheesecake que no es pot permetre. Segueix llegint. Estrena als cinemes