Patiments Conjunts SA

No podrem ser mai els pares autoritaris i llunyans de la nostra infantesa, però tampoc aquella caricatura divertida de mare (la mare que diu “ni mama ni mumu”, la que ho troba tot, la que ho endevina tot, la que cuina, la que es treu la xancleta). No ens hem fet “adults” de la mateixa manera i hem tingut els fills d’una altra manera. Els nostres pares patien pels suspensos i potser nosaltres patim perquè siguin acceptablement feliços. Patim perquè pateixen, tot i que sabem que és inevitable. “Que tinguin amics, sisplau, que a les colònies no estiguin sols o no se’n riguin...”