Rep El Despertador cada matí al teu correu
Ahir vaig titular
El Despertador "Pim! pam! pum! contra Junqueras". Em referia a la tempesta política que ja havia desencadenat el seu article a l'
Ara i a la Sexta sobre els indults i les vies per les quals hauria de transitar el procés.
Va ser polèmic dilluns i ahir el debat no va fer més que fer-se encara més gran. El que deia -o el que se li volia fer dir perquè molts piulen o opinen d'articles que no han llegit o confiant que qui tenen a l'altra banda no ho hagi fet-
va centrar les declaracions del dia a Barcelona i a Madrid, i també articles de resposta, tant de la CUP com de Junts, que advertien de les "renúncies".
Tot plegat ens va situar, doncs,
davant les primeres hostilitats dins del bloc independentista des de la formació del Govern.
Junts va afirmar que el president d'ERC volia "tutelar" el de la Generalitat. Era la torna de les acusacions de tutela que, durant la negociació, havien fet els republicans contra el Consell per la República que presideix
Carles Puigdemont. Junqueras és el polític més ben valorat a Catalunya, segons les enquestes, el seu partit presideix ara la Generalitat i és el que té més diputats a Madrid. És
l'objectiu a abatre pels seus adversaris i la rectificació de l'estratègia política seguida per ERC fins al 2017 alimenta aquest pim!, pam!, pum! Més o menys com li passa a Puigdemont -que, per cert, encara no s'ha pronunciat sobre la darrera polèmica- per la contundència de la seva veu a l'exterior i per les
victòries jurídiques de l'exili. Al seu article, Junqueras deia que la
via unilateral no era desitjable i que era necessari prioritzar la pactada. De l'article, encara que ERC ho negués, se'n podia inferir que es desentenia de la via unilateral, que, com deia ahir, és un error enterrar. Si es deixés de banda, l'Estat mai tindrà un incentiu real per acordar el referèndum que demana la majoria de catalans.
Jordi Sànchez ho va aprofitar per respondre'l, amb l'acusació de la tutela però també de les renúncies.
El que no crec que fes Junqueras és renunciar a l'1-O en el sentit de menystenir-lo o afirmar que no era necessari tornar-hi. Seria un contrasentit, una estupidesa amb un punt d'humiliació autoinfligida. Entre altres coses perquè ERC és qui, seguint les seves ordres, més
es va implicar en la seva convocatòria i organització: el transport i la distribució de les urnes, l'estructura de recompte de vot a Palau, els punts de votació, la impressió de materials...
Marta Rovira apareix, amb
Josep Maria Jové, com el cervell de l'organització d'un referèndum que aquell dia va defensar la gent, sí, però que abans es va preparar des del Govern i des dels partits encara que a alguns els sembli menys èpic d'explicar i de reivindicar. Va ser la implicació institucional la que ha tingut més conseqüències penals i la que li va donar la necessària institucionalitat.
Per això el 20 de setembre la comitiva policial va anar a la conselleria d'Economia, per això Junqueras és qui té
la condemna més alta del Suprem i per això Rovira va haver de marxar a l'exili malgrat que no tenia formalment cap responsabilitat executiva ni institucional. I els republicans encara ho paguen ara. Ahir mateix, la nova conselleria de Cultura, la republicana
Natàlia Garriga,
va comparèixer als jutjats com a investigada pels preparatius de l'1-O quan era la directora de serveis d'Economia i Vicepresidència. De tot això,
Jordi Sànchez n'és plenament conscient perquè també hi era.
La discussió sobre qui puja o qui baixa l'1-O dels altars o qui n'és més pare, mare o fill
no fa avançar políticament l'independentisme, com tampoc ho fa la confrontació entre la presó i l'exili com si hi hagués una estratègia de rendició i una de confrontació obviant els condicionants i com uns i altres es complementen. El nou Govern no vol entrar en polèmiques i, de fet, ha triat una portaveu,
Patrícia Plaja, que intentarà excel·lir a l'hora d'evitar-les.
Ahir mateix es va constatar en el seu debut a la sala de premsa.
El pacte de govern d'ERC i Junts preveu
mecanismes de coordinació i de resolució de conflictes. No havien previst, però, que tot comencés amb articles creuats dels líders dels partits, dos dels protagonistes de la tardor de 2017. La manca de diagnòstic compartit sobre què va fallar aquell octubre per no convertir Catalunya en una República i l'absència d'un full de ruta compartit apareixen a l'horitzó del Govern i del moviment d'alliberament nacional com el gran llast. Ho he escrit molts cops, però els fets i les trifulgues ho confirmen un cop i un altre. Més aviat del que voldrien els líders independentistes. L'única sort que tenen és que posar-hi remei
depèn encara només d'ells.
Avui no et perdis
» Junts obre hostilitats amb ERC i acusa Junqueras de «voler tutelar» Aragonès; per Lluís Girona.
» Fil directe: «El salt més difícil d'ERC»; per Pep Martí.
» Aragonès repesca Joan Ridao i situa Ester Capella a Madrid; per Ferran Casas i Bernat Surroca.
» Illa revela que vol indultar els presos, però veta l'amnistia: «No té cabuda»; per Víctor Rodrigo.
» El PP avança cap a Colón tenallat pels dubtes i la divisió; per Pep Martí.
» Dos magistrats del TC veuen vulnerat el dret de reunió dels Jordis; per Víctor Rodrigo.
» Opinió: «La prosperitat»; per Josep Huguet.
» Entrevista a Olga Arnau, alcaldessa de Vilanova i presidenta de la FMC: «Quan Barcelona fa polítiques, sempre es mira a ella primer»; per Ferran Casas i Andreu Merino.
» Així s'ha tornat a la càrrega amb els Jocs d'Hivern; per Pep Martí.
» La xifra d'estudiants que demana fer la selectivitat en castellà no creix tot i la decisió del TSJC; per Lluís Girona.
» Aprovaries l'examen de castellà de la selectivitat?
» Opinió: «La planxa»; per Alba Carreres.
» Ja està disponible el passaport Covid: descarrega'l aquí.
El passadís
La nova portaveu del Govern,
Patrícia Plaja, va debutar ahir a la sala de rodes de premsa de Palau amb l'ànim de professionalitzar al màxim aquesta funció. Els periodistes que assistien a la convocatòria es van trobar amb una sorpresa.
La ja ex cap de comunicació dels Mossos va aparèixer abans d'hora i ho va fer per presentar-se personalment i saludar a tots els periodistes abans que obrissin foc. Va fer-ho amb els que eren a la sala de premsa, però també amb els que eren a l'auditori de Palau per respectar les distàncies de seguretat o a les cabines. "No us passeu el primer dia, doneu-me una setmana de gràcia", els va comentar entre bromes. A Plaja l'acompanyaven Marçal Sarrats, cap de premsa d'Aragonès, Carles A. Foguet, director general de Comunicació, i Sergi Sabrià, director de l'Oficina del President.
Vist i llegit
Encara falten uns dies per saber els resultats definitius de les eleccions al Perú. El recompte és molt ajustat entre els dos candidats a la presidència, l'esquerrà Pedro Castillo i la dretana Keiko Fujimori. El servei internacional de
l'Agència Efe, que té una àmplia xarxa de delegacions als països de Llatinoamèrica, va explicar ahir en cinc claus ben entenedores quina és la situació electoral en un país molt dividit políticament.
Podeu llegir-ho aquí.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1462 començava
la Guerra Civil catalana, que va enfrontar durant deu anys el rei Joan II, conegut com el "Sense Fe", i alguns nobles amb les institucions catalanes, amb la Diputació del General, la Generalitat, al capdavant. El rei, que defensava un model absolutista i no de pacte, es va imposar, però va ser generós amb els seus adversaris.
Aquí us deixo un
En Guàrdia! de l'any 2002 a Catalunya Ràdio sobre els remences i la Guerra Civil catalana.
L'aniversari
El 9 de juny de l'any 1930 va néixer
Jordi Pujol, que va ser president de la Generalitat entre 1980 i 2003. Pujol, fundador de CDC i líder de CiU fins que en va prendre el relleu Artur Mas, es va forjar en l'antifranquisme d'arrel cristiana i, gràcies a la seva constància i fortuna, es va fer un lloc a la Transició. Contra pronòstic, es va convertir en el primer president de la Generalitat escollit democràticament després de la Guerra Civil i el seu paper va ser clau -sempre buscant els pactes amb Madrid però sense renunciar al discurs nacionalista abrandat quan calia- per construir l'autonomia.
Pujol va optar per una ideologia conservadora i, un cop enretirat, va virar cap a l'independentisme i es va centrar en la defensa dels valors. Un discurs que va quedar en evidència quan els poders de l'Estat van fer aflorar nombrosos casos de corrupció de la seva família que fins aleshores havien estat només rumors i pels que serà jutjat a l'Audiència Nacional. Fa uns dies, va publicar un llibre-entrevista per afermar el seu relat però obviant assumptes clau sobre la seva fortuna a l'estranger.
Recupereu-ne aquí les parts més sucoses.
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital
Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per rebre'l
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per