Jan Gehl: "Durant molts anys s’ha fet tot perquè els conductors dels cotxes estiguessin contents"

Se’l considera un dels ideòlegs i responsables de la transformació de Copenhaguen durant l’últim mig segle cap a una ciutat cada cop més amable amb els vianants i els ciclistes. Jan Gehl (Copenhaguen, 1936) és arquitecte i urbanista, ha exportat un model de planejament urbà “humanístic” a tot el món i està darrere de la prohibició dels cotxes a Times Square de Nova York i al centre de Moscou. Copenhaguen està considerada una de les millors ciutats per viure-hi. Com s’ha aconseguit? Va començar a transformar-se el 1962, quan es van treure els cotxes de Stroget, el carrer principal. Copenhaguen va ser pionera, i justament als anys 60, en plena invasió dels cotxes a les ciutats. Jo feia poc que m’havia graduat i, amb la meva dona, que és psicòloga, vam començar a preguntar-nos per què el factor humà mai es tenia en compte en l’arquitectura i el planejament de les ciutats. Vam començar a estudiar la utilització de l’espai públic per part dels ciutadans. Vam utilitzar Copenhaguen com el nostre laboratori i vam poder aportar proves als polítics. Substituir aparcaments de cotxes per bancs per seure o voreres més amples acaba tenint un efecte molt més positiu en la ciutat. Hi ha més gent caminant, seient a les places. Hi ha més felicitat. I és el que recomanen els metges: fer ciutats que convidin la gent a caminar i anar amb bicicleta. Com definiria el model de Copenhaguen? Nosaltres li diem planejament urbà humanista, o orientat a les persones. No vol dir que sigui anticotxes, sinó pro persones. Esclar que es necessiten cotxes, però hi ha d’haver un equilibri. Durant molts anys i en moltes ciutats no hi ha sigut, sinó que s’ha fet tot perquè els conductors dels cotxes estiguessin contents. Aquí vam començar molt aviat a fer esforços per fer que els vianants i els ciclistes estiguessin contents. Creu que es pot aplicar a qualsevol ciutat del món? Mentre estigui habitada per Homo sapiens, es pot utilitzar aquest model. Tant se val si és un poble de 200 habitants o una gran ciutat de 50 milions. Durant el mig segle en què ha predominat el modernisme i la motorització tothom ha quedat molt confós. Pensàvem que tothom havia de viure en blocs de pisos i conduir un cotxe per ser feliç per sempre més, i ara veiem que les noves ciutats s’assemblen cada cop més a les velles ciutats medievals. O sigui que hem de tornar a 500 anys enrere. Les ciutats medievals estaven fetes a escala humana. Cal un canvi de mentalitat per poder canviar les ciutats. A Copenhaguen ho hem aconseguit a partir de les nostres investigacions, aportant dades. Ara la gent d’aquí, els polítics i urbanistes, simplement ho fan, sense discutir; saben que és el que cal fer. Demostrant que funciona, doncs. No només funciona, sinó que és bo per a l’economia. Veuen que la reputació de la qualitat de la ciutat és molt alta. És una marca molt potent. Creu que ara hi ha un context més favorable? He estat actiu durant més de cinquanta anys i he vist un interès creixent especialment els últims vint. Ara tenim un vent de cua molt fort. La gent s’ha cansat de les ciutats modernistes de cotxes, soroll i contaminació, i hi ha més preocupació pel medi ambient i la salut. La pandèmia ha sigut un moment interessant, perquè molta gent s’ha vist forçada a viure d’una manera diferent. El que cal és reduir la necessitat de mobilitat, avançar cap a les ciutats dels quinze minuts, en què puguis accedir a la majoria de serveis caminant o en bicicleta. Totes les ciutats medievals europees eren d’un quilòmetre quadrat, la distància que la gent podia fer a peu. Creu que l’urbanisme tàctic, les mesures temporals, és una bona solució? Si mirem la història de la humanització de les ciutats, la majoria de coses van començar sent temporals. Sovint s’ha començat dient: "Tancarem aquest carrer només durant dos mesos, tranquils". I mai més s’ha tornat a obrir. Si està ben fet i a la gent li agrada i ho fa servir, es queda així. Crec que moltes de les mesures implantades durant la pandèmia tendiran a convertir-se en permanents. A Barcelona, algunes mesures s’han criticat per ser confuses. Si són confuses és que estan mal fetes. Què en pensa, de les terrasses a les voreres? Crec que és una idea excel·lent. Si hi ha problemes, potser és que les voreres són massa estretes. ¿Algun consell per a Barcelona? Tanqueu la terminal de creuers. El turisme de masses és una de les amenaces més greus per a la cultura i la dignitat de les ciutats. És un tipus de turisme terrible, i no aporta res de bo a les ciutats.

Jan Gehl: "Durant molts anys s’ha fet tot perquè els conductors dels cotxes estiguessin contents"

El pare de les nenes de Tenerife va seguir un pla premeditat per causar "un dolor inhumà" a la mare

Ernesto Ekaizer: "Felip VI va fer el discurs del 3-O mentre era beneficiari de fons a l'estranger"

Xavier Sardà: "Es dona per fet que no hi ha un lloc a TV3 per a un programa meu"

Guia per als viatgers que vulguin sortir del país aquest estiu

Una història d'amor sorgida al pati d'una presó franquista

Joc de cartes

Xavier Sardà: "Es dona per fet que no hi ha un lloc a TV3 per a un programa meu"

Ernesto Ekaizer: "Felip VI va fer el discurs del 3-O mentre era beneficiari de fons a l'estranger"

Les Crocs de la Melero

“Sit and talk”