Pau Ricomà: «El canvi no s'acabarà aquest mandat, n'estic segur»

El primer mandat d'Esquerra Republicana al capdavant de l'alcaldia de Tarragona en 80 anys ha estat accidentat. Ja a l'equador, Pau Ricomà referma la voluntat d'ampliar l'executiu local i lamenta el llegat de l'anterior govern del PSC, a qui continua acusant d'haver creat una xarxa clientelar a la ciutat. En aquest sentit, considera que la cerimònia dels Jocs van ser una "vergonya" i aposta per crear un altre relat de ciutat basat en les entitats lligades a la cultura i les festes. Per això, però, creu imprescindible incorporar més grups, com ara la CUP.


En l'àmbit territorial, Ricomà s'alinea amb qui s'oposa a la proliferació massiva de parcs solars i eòlics a la demarcació, reclama una gestió directa de la planificació en infraestructures i impulsar el projecte d'hidrogen verd per garantir una transició no traumàtica de la indústria. Alhora, en el plànol nacional, demana escoltar les veus de qui durant el procés sobiranista ha sentit "por" o "rebuig" pel que podia succeir.

- En relació a l'ampliació del pacte de govern. Vostè va dir que no podia ser que les decisions no es prenguessin des de Tarragona. Creu que En Comú Podem i la resta de partits continuen amb aquesta dinàmica?

- Crec que tothom ho sap, que nosaltres volem ampliar el govern a quatre. Abans de les eleccions hi havia pràcticament un acord fet amb el qual poguessin entrar Junts i la CUP. Per a En Comú Podem, l'escenari va canviar, però per a nosaltres mai no ha canviat, és la ciutat de Tarragona i la importància de fer una bona gestió. Jo crec que l'estem fent, però amb més mans podrem arribar a més llocs. Ens agradaria que aquest tema es pogués desencallar ràpid i que la CUP, que sembla que està disposada a entrar, pogués entrar.

- En la política d’aliances a Tarragona quant hi pesa la política nacional?

- En Comú Podem ha d'acabar de saber què prioritzar. Per mi està molt clar, no són les eleccions d'aquí a dos anys sinó que Tarragona vagi el millor possible i això passa per incorporar més grups. A més a més, compromesos amb el canvi, recordem d'on venim: una situació que la majoria de la ciutadania entenia com una decadència del govern i que feia falta un canvi.

Aquesta idea és la que va agrupar els quatre partits que no estan al 155, que parteixen dels valors republicans des de diferents perspectives. Alguns ens estan ajudant des de fora, i de fet no ens podem queixar gens, ens han aprovat pressupostos tant Junts com la CUP. També crec que hi ha talent en aquests partits com per ser generosos i poder compartir el govern.

"Crec que hi ha talent a la CUP i Junts com per ser generosos i poder compartir el govern"

- Li va saber greu que Junts no s'afegís al pacte amb la CUP?

- Sí, evidentment, em sap greu.

- Sembla que són en una fase de repartiment de regidories i que En Comú Podem no en vol cedir cap. Li semblaria bé que només ho fes Esquerra?

- Crec que la informació que ha sortit publicada no és la posició del partit.

- Per tant, si s'amplia el govern, tots els partits cediran conselleries?

- És lògic, si ampliem el govern no serà per fer una disputa interna dels partits, sinó per compartir la màxima feina possible. I presentar-nos tots amb l'aval d'haver pogut fer avançar el canvi el màxim possible. Un canvi que està caminant i que no s'acabarà aquest mandat, d'això n'estic segur.

Necessitem un mandat més per poder-lo executar i desenvolupar-lo amb tota la seva potència. Tarragona estava bastant fora de moltes coses i ara estem posant el tren, que havia descarrilat, sobre les vies. Això demana esforços, solidaritat, generositat, i és aquesta línia en la que hem d'anar treballant.
  - En la política actual demanar temps no s'acaba d'entendre. La darrera legislatura del Parlament no s'ha ni esgotat.

- En aquest sentit jo crec que els mandats municipals tenen unes rigideses que van bé. De la mateixa manera que hi ha exigències a l'hora de nomenar alcalde, de poder fer la investidura, que obliga els partits a posicionar-se en aquest termini més aviat curt. També està clar que l'alcalde que es planteja només fer coses que ell pugui inaugurar fa molt mal servei a la ciutat.

Hi ha coses que evidentment s'han de fer immediatament, com n'estem fent moltíssimes, hi ha coses que tindran un abast més llarg i hi ha coses que potser les estem fent a 10 anys vista, com per exemple treballar amb entitats i altres ajuntaments perquè les mercaderies surtin dels nuclis de les ciutats i passin per les zones menys poblades. Mercaderies perilloses que amb l'entrada en funcionament del Corredor Mediterrani es multiplicaran per 7 o per 8. Estem fent feines que algú altre acabarà rendibilitzant, o ho veiem impossible, però s'han de fer ara.

"L'alcalde que es planteja només fer coses que ell pugui inaugurar fa molt mal servei a la ciutat"

- Han fet balanç complet ja de la situació econòmica de l'Ajuntament, de les empreses municipals i de les fundacions? Per exemple, han passat 3 anys dels Jocs.

- Amb els Jocs, el superàvit famós que presentava l'anterior alcalde, que parlaven de 180.000 euros, resulta que és de 12 o 13.000 euros de dèficit. No hi va haver superàvit, hi va haver pèrdua. Després, sabem com es va omplir la cerimònia inaugural dels Jocs, sabem que va ser la vergonya més gran que es va viure a tot el país.

A mi em van arribar missatges dient que què passa a Tarragona. Va ser una cerimònia que va obviar a les entitats de la ciutat, que va donar una imatge absolutament espanyolista, que no es correspon amb el que és la ciutat, i van omplir les graderies d'una manera absolutament partidista. No va fer cap bé a la ciutat. - La cerimònia d'inauguració dels Jocs va ser una vergonya. Això va projectar una imatge de Tarragona que a vostè no li agrada.

- És que és falsa. - Quina és la imatge que li agradaria donar de la ciutat?

- Conèixer-se a si mateixa, tenir autoestima. Nosaltres de fet ara tenim una oportunitat de mostrar el que som realment. Fa poques setmanes s'ha commemorat litúrgicament els 700 anys de l'arribada del braç de Santa Tecla a Tarragona, que marca la festa major més antiga que hi ha al país. Amb Santa Tecla, el que hi ha abans i ara és una generació d'entitats no només del Seguici, sinó també activitats culturals, de presentacions de llibres, de concerts de música...

Hi ha tota una història en què el bo i millor de la ciutat s'hi posa. Jo crec que tenim la millor generació de creadors, d'intèrprets, que hem tingut mai. Entre d'altres coses, per la universitat, el Conservatori fa anys que funciona, l'Escola d'Art, etc. Hi ha tota una sèrie d'infraestructures, ara mateix hi ha per exemple una escena teatral molt interessant, que el que hem de fer és compartir-lo i fer sentir a tothom amb uns sentiments compartits.

A Tarragona tenim un problema que és que els equipaments culturals fora del centre no existeixen, per això volem fer biblioteques, centres cívics perquè siguin centres de programació cultural... Estem segurs que a cada zona d'aquestes hi ha gent potent per crear coses i qualsevol d'aquests barris pot ser la capital d'una història i que generi activitats. I això dona un sentiment de modernitat, d'autoestima, de tirar endavant, que és absolutament diferent del que vam veure als Jocs. - La primera part de la legislatura ha estat marcada per la pandèmia. En què ha afectat més als tarragonins i què considera que ha fet d’excepcional el seu govern?

- Afectats evidentment són les famílies que han perdut un dels seus membres, els sanitaris, Protecció Civil, la Guàrdia Urbana, el transport, l'alimentació... Sectors que treballaven quan no treballava ningú i que tenien risc personal. Recordem que estàvem en una època en què no hi havia mascaretes ni respiradors, eren moments molt durs. Després, els sectors que els ha costat molt obrir, l'hostaleria i oci nocturn, comerç, hoteleria... El que hem fet és prendre'ns-ho molt seriosament.

Durant molts mesos, a reunió diària entenent que Tarragona tenia complexitats pròpies per les seves condicions. És una ciutat molt més disgregada, al transport públic es belluguen 10 milions de viatgers l'any. Vam posar unes restriccions duríssimes, pràcticament només es feien servir per anar a treballar en feines essencials. A més, Tarragona ha estat de les úniques que no ha tingut un confinament especial, sí que vam tindre un punt molt alt, al novembre, però en general hem estat una mica per sota.

I crec que ha tingut molt a veure com de bé han treballat els departaments de la casa, fins i tot amb una cultura molt activa però no hem tingut un índex molt disparat, i sobretot la complicitat ciutadana. I aquí tornem a les associacions de veïns, amb actuacions solidàries de fer arribar menjar. Aquí no hi ha hagut grans botellons, fins i tot el dia estrany en què es va acabar el confinament de les 10 de la nit, a la platja hi havia quatre iaios, així com a altres llocs hi ha hagut concentracions. En general, la gent ha sigut molt conscient.

"O hi ha una reconversió terrible, o hi ha una adaptació que només pot passar per les energies renovables"

- Què n’espera del nou Govern?

- Hi ha situacions que estaven encallades i que falten acabar. Per exemple, el Palau d'Esports, amb un problema registral del qual tenia gran part de culpa l'anterior govern, resulta que busquem la solució, la fem saber a l'anterior govern, estan conformes i després al ple intenten bloquejar l'aprovació. Hi ha el tema iniciat de la Ciutat de Repòs i de Vacances, que tems enrere es va parlar d'un projecte vinculat a interessos privats.

No, treballant amb Joventut, recupera la seva idea original que és el turisme familiar i juveil. A més, el carril bicicleta connectarà amb Altafulla i més amunt. A banda, s'han de fer estudis de tecnificació a l'entorn de l'Anella Mediterrània. I també ens han d'ajudar amb la Tabacalera. Sabem que les dues grans infraestructures que hi han d'anar són la biblioteca i el Museu Arqueològic, que sí que és cert que el finançament ha de vindre de l'Estat però necessitem el seu acompanyament. I després l'hidrogen verd, Tarragona ha sigut durant molts anys el graner d'energia de tot el país i també tenim una indústria química que té futur.

Aportem una càrrega solidària molt bèstia. L'any 2050 hem d'arribar a la neutralitat climàtica i no es podrà treballar amb combustibles fòssils, ha de ser energia verda. Una de dos, o hi ha una reconversió terrible, o hi ha una adaptació que només pot passar per les energies renovables. I l'energia renovable prioritària que és capaç de ser emmagatzemada és l'hidrogen. Tenim molt clar que hem de tenir una transformació no traumàtica de la nostra indústria.
 
- Amb les energies renovables, s'està generant un debat sobretot a les comarques del sud i de l'oest del país.

- Amb tota la raó. El que no podem ser nosaltres és el rebost del país, que qualsevol projecte de vida, turístic o paisatgístic es vegi abocat per aquesta concentració que realment quan tu veus numèricament quants projectes toquen aquí i quants en altres llocs del país et poses les mans al cap. Sembla que alguns llocs siguin una zona preservada i aquí hi càpiga tot. S'han de buscar fórmules, com poder generar l'energia més a prop dels llocs on s'acaba utilitzant, pot passar per altres coses, però no pot ser posar-ho tot a la Ribera, a la Terra Alta i al Priorat, perquè això és insuportable.

- Una fórmula més imaginativa pot acabar sent una fórmula més cara, que això acabi repercutint en el rebut de la llum.

- Al final, els sacrificis no els ha de fer la ciutadania, els ha de fer el conjunt de la societat, sabent que hi ha autovies que són gratuïtes i d'altres que són de peatge. Qui reparteix els costos, pot repartir-los de moltes maneres. El que no pot ser és que els costos els acabin pagant sempre els mateixos i això és el que s'ha de canviar. -Què implica que Tarragona hagi de ser una àrea metropolitana, més enllà de definir conjuntament les infraestructures?

- Ara amb l'Àrea del Transport Metropolità del Camp de Tarragona segueix passant que a diferència de Barcelona i altres llocs les nostres infraestructures s'acabin decidint fora del territori, sempre, presentant-nos un projecte al qual podem fer al·legacions. Ara, qualsevol jove tria on vol viure per les raons més dispars, no era com abans que la gent de Tarragona vivia a Tarragona i la de Reus a Reus. Per l'entorn, pels amics, pels serveis que té, pels impostos que ha de pagar...

Som en una zona en què la gent es mou a un lloc o a un altre, estudia a un lloc o a un altre, es diverteix a un lloc o a un altre, etc. Tot això ha de tenir una governança, un ordre. Nosaltres estem a favor del tren-tram o un tramvia que s'articuli com a transport col·lectiu del Camp de Tarragona.

El problema és que el projecte ha de funcionar. Si el que se'ns ofereix és que la via que hi ha de tren, de Rodalies, de Regionals, d'algun llarg recorregut i a més a més de mercaderies que es multiplicaran per vuit, a més a més, hi posarem un tramvia, doncs deixem-ho córrer perquè no ens ho creiem, és impossible, no passarà. Si volem fer un tramvia, prenem-nos-ho seriosament, parlem-ho al territori, busquem a on ha d'arribar, quina capilaritat ha de tenir...

Era un tramvia que passava pels llocs on no hi vivia la gent, des de l'estació de Tarragona per totes les fàbriques fins a Vila-seca i a Reus passava una cosa semblant. Només a la zona de Ponent es deuen bellugar 6 o 7 milions de passatgers l'any. Per què serveix aquest tramvia? A Tarragona, a diferència de Lleida o Girona, hi ha ciutats potents al seu entorn. Tarragona, Reus, Salou, Cambrils, Vila-seca, etc. Avui dia aquest límit del municipi ha quedat absolutament superat.
 
- Creu que som en la legislatura de la resolució del conflicte?

- No és fàcil, cadascú fa la seva lectura de les coses. El que va passar va ser un moment col·lectiu d'il·lusió brutal i esperàvem la proclamació de la República. Vam veure la repressió i cadascú ha fet la seva lectura de com arribar abans a la independència. Jo no criticaré qui tingui altres lectures, però sí que estaré molt d'acord en què hi ha una part del país -i a Tarragona es nota molt, igual que en altres llocs- que encara no hi veu l'avantatge, que encara ho mira amb desconfiança i amb por, o se sent rebutjada pels que són independentistes.

I aquesta gent mereix molt de respecte, al final són ciutadans de Tarragona i se'ls ha d'escoltar. Com amb el tema de la seguretat, quan algú té por que passi alguna cosa, el primer que has de fer és escoltar-lo i intentar que no tingui por, explicar-li que no vols que se'n vagi, vols que es quedi, que tingui un millor futur, ell i els seus fills. Que tinguem una majoria social consolidada? Aquests processos històrics sabem que tenen arrencades i aturades, però el que tinc clar és que necessitem més gent que vegi que no ho fem contra ells sinó a favor d'ells i que els necessitem.

"Hi ha una part del país -i a Tarragona es nota molt, igual que en altres llocs- que encara no hi veu l'avantatge, que encara ho mira amb desconfiança i amb por, o se sent rebutjada pels que són independentistes"

- Potser un dels problemes és que no s'ha fet pedagogia de com de difícil era això, de quants meandres podria tindre el procés.
 
- Sí, jo crec que tots ens vam enganyar, ens vam autoenganyar, ens ho vam creure. Jo crec que una de les coses que més van influir és que des de la part jurídica se'ns va explicar que tot estava súper-lligat, sentíem teories de molts tipus.

- De la llei a la llei.

- Sí. Suposo que quan una cosa et fa il·lusió mentalment fas un exercici mecànic d'esborrar allò que no t'interessa. Tots sabem que la llei a la llei del 78 va ser senzillament un canvi mínim, trencant uns juraments per fer-ne uns altres, però algú va vendre que era de la llei a la llei. Va ser una entesa entre els poders. De la llei a la llei amb un poder en contra és molt difícil arribar-hi, a no ser que tinguis una força social molt bèstia. Es compara amb unes majories com les balcàniques o bàltiques, del 80 o el 90%. N'estem lluny encara.
 
- Però pensar que per la via del diàleg s'aconseguirà un referèndum potser també és autoenganyar-nos.

- No sé on s'arribarà ni com de ràpid s'arribarà. Segur que no és fàcil, vaja, dubto que això es tanqui en no res, al contrari, sabem que les pressions són molt fortes i també crec que el que pot alimentar a la taula de diàleg és tenir majories fortes socials. Al final, tots els processos que han acabat bé s'han acabat en una taula. Fins i tot, amb alguna lluita armada que ha sortit, normalment ha sigut que hi ha hagut un context internacional que ho ha facilitat, a Irlanda en el seu dia. Però sense això no hi ha cap altra via que l'acord, ja veiem el cas del País Basc, una lluita que no ha sigut per la via de la negociació, que ha sigut d'una altra manera, dècades i dècades, i no s'ha avançat al final. No n'hi ha d'altra. Que serà complicat? Sí. Que serà difícil? Sí. Que podem fallar? Sí, segur. Però és que no n'hi ha d'altra.

- Ha passat ja aproximadament mig any des que es van reprendre les negociacions per ampliar el govern local, quatre mesos des de les eleccions autonòmiques. Hi ha partits de l'oposició que opinen que mentre dura tot això no estan treballant al 100% per la ciutat. Per què costa tant posar-se d'acord? Ni tan sols hi ha calendari, pel que sembla.

- Aquí l'important és que la feina es fa. Que hi pot haver ampliació de govern? Fantàstic. Que no hi és? Ho assumim igual. Nosaltres estem fent actuacions quotidianament a curt, mig i llarg termini. Ara mateix estem treballant en temes importants com prevenció d'incendis forestals, com arreglar moltes qüestions d'asfalt, de voreres, estem tirant endavant un objectiu per nosaltres importantíssim com les dues biblioteques municipals als barris, estem treballant amb equipaments esportius no megalòmans sinó molt de base... Com el club de rugbi, que no tenien camp, ara tenen camp, la gent que patina tenen el patinòdrom, estem fent actuacions als camps de futbol tan senzilles com tenir aigua calenta.

Estem fent una feina de supervisió i d'eficàcia amb la neteja i a més a més amb el tema de donar una imatge agradable a la ciutat. Per exemple, amb la jardineria, les viles florides. I no ho fem per una qüestió només estètica, sinó que entenem que hi ha temes molt de fons com per exemple el del comerç que tenen solucions difícils. Una possible ajuda és la digitalització del comerç, però l'altra molt important és que doni gust anar pel carrer. Per uns carrers bruts, mal endreçats, no dona gust anar-hi i, en canvi per uns carrers enjardinats i amb activitat cultural, sí. Semblen actuacions tangencials però acaben provocant canvis, que és el que volem.

"Les derrotes són orfes, no tenen pare, i quan algú fa un ridícul tan gran com el que es va plantejar tothom l'esquiva"

- Ballesteros nega que hi hagués cap intent real de moció de censura i deixa anar que va ser invenció de Dídac Nadal.

- Les derrotes són orfes, no tenen pare, i quan algú fa un ridícul tan gran com el que es va plantejar tothom l'esquiva. Però és cert, ho sabem per diverses línies, que hi va haver negociacions. I és molt curiós que, després del fracàs, el següent pas fos que Rubén Viñuales anés de número 2 de la llista del PSC. Trobo que ha de ser molt frustrant per als militants del PSC, que recordem que té una estructura des dels anys 80 amb la mateixa gent al darrera, hi ha un moment que es jubila algú i que hi ha una possibilitat que algú de diferents generacions pogués haver optat per rellevar-lo, doncs resulta que possiblement posin un militant de Ciutadans al capdavant. Si hagués sortit bé, seria un èxit col·lectiu, però ara mateix ningú vol reconèixer-ho.
 
- I quina és la factura econòmica de l'anterior govern amb les empreses municipals?

- Pràcticament no hi ha hagut cap empresa en què no hi hagi hagut situacions entre irregulars o èticament discutibles. I això no vol dir que siguin qüestions penalment perseguibles. Per exemple, que a mi una presidenta d'una empresa faci viatges per Europa anant a congressos mundials de dones empresàries, que de tot l'Estat només hi havia la senyora Ana Botella i ella, per tant, un dispendi absolut perquè era presidenta d'una empresa d'autobusos, no era empresària ni molt menys, probablement legalment no és reprovable, però èticament això i moltes altres coses, aquesta manera de gastar-se els diners, quan no porten cap bé a la ciutat ni cap contrapartida... I així hi ha moltes coses: la utilització de targetes, coachings...

La història és bastant llarga. Pagar subvencions de manera encoberta, no a través de les bases de l'Ajuntament sinó de les empreses municipals. Tenim un seguit de coses que aquí hi ha un abans i un després, és una dinàmica que de cap manera nosaltres farem. És una part molt important del canvi. Quant a herències, només cal veure com estan els equipaments municipals.

El Teatre Tarragona, que va tindre un problema important ja fa temps, que va caure una part important de la graderia, i ara resulta que hi ha una sèrie d'elements que van saltant, el que s'ha de fer és un informe complet dels llocs amb més risc. I resulta que el fals sostre del vestíbul està en una situació molt delicada. Evidentment el que no podem fer és una inspecció de tot, perquè és que només tindríem diners per fer inspeccions, però a mesura que veiem un mínim detall hi intervenim. - S'han demanat explicacions a la constructora del Teatre Tarragona després d'haver-lo de tancar temporalment?

- Els serveis jurídics tenen l'ordre que facin el que hagin de fer i arribin on hagin d'arribar.
 
- En una entrevista del mes de març vostè va dir que IQOXE ha après la lliçó, amb el canvi de direcció, però CCOO denuncia que hi ha hagut 7 infraccions greus considerades així per Inspecció de Treball en l'últim any i mig. Encara continua pensant el mateix?

- Pel que es veu el que prometien no és real. A la majoria d'empreses químiques hi ha una cultura d'empresa. IQOXE era una empresa comprada per un empresari d'un altre sector i pel que sembla el seu objectiu era fer diners amb poc temps i això hi va posar molta pressió. Des de la direcció a mi se m'explica que tot això ha canviat, amb gent que ve del món de la química. Però després veig que no es fa això. Crec que Inspecció ha de ser absolutament rigorosa i també que tota la societat en el seu conjunt entén que la seva activitat comporta risc. Aquestes situacions no poden repetir-se de cap manera i en aquest sentit estem molestos amb IQOXE.

"Estem molestos amb IQOXE"

- A qui se li ha d'exigir?

- Aquí hi ha Inspecció de Treball, tothom ha de fer la seva feina i ser exigents. També s'ha de recuperar el Plaseqta, no avançarà tant de pressa com volíem que avancés, també Protecció Civil ha estat treballant amb la pandèmia, però jo crec que tots aquests marges s'han acabat. Fa pocs dies ho va dir el delegat del Govern, que ja es licitaven els sensors, i ara que sembla que el Departament d'Interior hagi d'esmerçar menys esforços a la pandèmia doncs ja desenvolupar amb tota la rapidesa tots els aspectes del Plaseqta. I també la informació continuada, les alertes i com es fan a la població.

- Què li sembla el moviment dels dos regidors no adscrits, Sonia Orts i José Luis Calderón, que han creat una nova plataforma ciutadana?

- Cadascú té la llibertat de fer el que li sembla. La manera com van deixar el grup em va saber greu des d'un punt de vista d'ètica política. Que en mig de campanya volguessin fer mal em va saber greu i mira que a Ciutadans no li tinc cap simpatia. Però, vaja, tenen tot el dret del món a fer les plataformes que els semblin.

- Dins el món veïnal, vostè va dir que el PSC havia continuat fent clientelisme. Ballesteros acusa a Esquerra d'haver intentat cooptar l'Associació de Veïns de Bonavista, i que d'aquí es va trencar la junta. És així?

- No ho sé. Si ell diu això és que per a ell és normal fer aquest tipus de coses, perquè ho han fet tota la vida. A mi em sembla que és molt nociu intentar manipular les associacions de veïns. Les associacions de veïns fan una feina molt bona i la faran en la mesura en la que tinguin distància amb els partits polítics. Això no vol dir que a les seves juntes no hi hagi gent de totes les opinions, més faltaria, però ens han de servir d'interlocutors. El que no té cap sentit és clientelitzar-les. Aquí va passar una cosa que em sembla que és molt greu, que la federació d'associacions de veïns va fer les seves eleccions i ells amb un membre de la seva executiva, ex-regidor, van intentar rebentar aquesta federació. I, després de perdre, fins i tot volien impugnar. Si ell diu això, deu ser perquè els seus paràmetres mentals donen per això, però de cap manera.
- En què es tradueix aquest clientelisme? Algun exemple?

- En moltes coses. Una entitat d'arts marcials ens demanen fer al pavelló vell de Campclar un campionat. I estaven súper-contents perquè durant molts anys no els l'havien deixat fer i a altres entitats sí. Diuen una cosa que és molt curiosa, que és que pel fet de ser independentista jo no puc ser l'alcalde de tots els tarragonins. Doncs jo penso el contrari: soc l'alcalde de tots els tarragonins perquè atenc a tothom indiferentment del seu pensament i de la seva orientació. Abans hi havia els que sí i els que no, ara qualsevol entitat té una proposta i si veiem que podem ajudar a canalitzar-la doncs endavant.

- La sensació d'inseguretat continua malgrat el desplegament de les patrulles a peu de carrer. Fins i tot veïns de Sant Pere i Sant Pau s'han organitzat per vigilar els caixers automàtics. Tenen pensada alguna acció més?

- Quan els veïns senten inseguretat ens ho hem de prendre seriosament. També he de dir que la resposta no és sempre fàcil. Nosaltres el que estem fent ara és un comandament compartit entre Mossos i Guàrdia Urbana i en aquest sentit hem millorat molt. S'estan fent dispositius especials a la Part Alta i a Ponent, als barris on hi havia punts més conflictius. Hem abordat punts que eren complicats com el Rancho Grande del Serrallo o el carrer Ferrers, on hi havia hagut ocupacions delictives.

No és cap excusa, però el que passa a Tarragona passa a totes les ciutats, és un problema general. Hi ha diversos factors: la crisi, que deixés de funcionar amb els confinaments tota l'economia submergida... Hi ha una feina a fer a través de Serveis Socials que estem fent. També és cert que hi ha conductes que són delictives que tenen un recorregut merament policial. I també tenim una qüestió que em sembla increïble, inhumana, que són els nois que tenint 18, 19, 20 anys als quals no se'ls permet ni treballar ni estudiar per no tenir papers. Això jo crec que és qüestió de falta d'humanitat i no s'arregla policialment, i socialment una mica, però també ha de canviar la llei, és impossible que castiguin tant aquest col·lectiu de persones.

"Tenim una qüestió que em sembla increïble, inhumana, que són els nois que tenint 18, 19, 20 anys als quals no se'ls permet ni treballar ni estudiar per no tenir papers"

- Hi ha partits que reclamen més dotació d'agents i també una major presència policial.

- Això ja s'està fent. El comandament compartit de Mossos i Guàrdia Urbana no ha funcionat mai com ara. Tot no és presència policial, si enxampen una persona i el delicte és menor no passarà res. Aquests problemes que són molt complexes quan es volen arreglar de manera senzilla és pura demagògia. Hi posarem tots els esforços, però les solucions màgiques no ens acaben de convèncer. - Últimament s'han ajuntat diversos municipis per plantejar alternatives tant a les pantalles acústiques d'Adif com al projecte de Tren-tram. Les administracions escolten Tarragona, quan aquesta es queixa?

- Tinc la sensació que Tarragona ha de jugar un paper de lideratge. I no ho dic perquè vulguem ser més que ningú, sinó perquè ajuntaments mitjans i grans ens ho diuen. Amb el tema del tren-tram vam fer un discurs que després ha sigut plenament compartit i amb el tema de les mercaderies per l'interior també ho estem assumint.

Estem fent un front ampli amb diverses plataformes i entitats econòmiques i socials. Hi ha sensibilització absoluta al territori que no poden passar mercaderies perilloses per la costa i a banda dels riscos ens hipoteca el transport de viatgers. Amb els ajuntaments estem anant a tot arreu i de vegades has de picar diverses vegades a una porta. Picant diverses vegades, se t'obre. Hi ha el cas de les carreteres N-240 i N-340 a Tarragona, que després d'una visita a la secretaria del Ministeri lligant una proposta nostra amb la seva, de fer el carril bici fins a Altafulla i l'ampliació del pont del Francolí que permeti connectar amb bicicleta i patinet el centre i Ponent són elements de cohesió molt importants. Ara tenim 5 milions i mig d'euros compromesos amb el Ministeri.

"Si les vacunacions van bé, com que tenim un equip de Festes que treballa sempre per estirar al màxim les possibilitats que tenim, doncs segur que si podem fer més coses les farem"

- L'obertura de restriccions pel que fa a les festes majors afectarà a l'organització de Sant Magí i Santa Tecla?

- Estem esperant. De moment, amb el que es diu, ens permet fer el que vam fer nosaltres l'any passat. Jo crec que vam ser un ajuntament que va mostrar respecte a la cultura i que funcionés. Per aquest any, assegurem uns mínims i a més a més hi afegim que el Seguici Popular es pugui representar amb les limitacions evidentment de gent asseguda. Però si les vacunacions van bé, com que tenim un equip de Festes que treballa sempre per estirar al màxim les possibilitats que tenim, doncs segur que si podem fer més coses les farem.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor