El sentit comú ecologista no és suficient

És una novetat històrica l’existència d’un sentit comú ecologista present en amplis sectors de la nostra societat. Mai com avui tantes persones tenen una preocupació mediambiental i reclamen mesures que facin possible la sostenibilitat de la vida en aquest planeta. Les preocupacions ecològiques benintencionades les podem trobar arreu, des de les escoles als mitjans de comunicació, els partits polítics, les empreses...

Aquest sentit comú s’ha anant construint poc a poc per l’acumulació de fets, informacions, mobilitzacions... Des de finals de la dècada dels setanta podem trobar a Catalunya un moviment social que ha anat reivindicant i fent present la crisi ecològica que vivim. Un moviment que lentament ha anat aconseguint que unes idees que eren ridiculitzades, silenciades, obviades, atacades, ara siguin centrals en la nostra societat i no es pugui actuar en contra d’elles. Però el sentit comú ecologista no és suficient.

Des del conjunt dels mitjans de comunicació amb més audiència i des del conjunt de partits que governen les nostres institucions, també des de les empreses de més producció, s’emeten discursos ecologistes que contribueixen al creixement d’aquest sentit comú ecologista. Podem dir que hem superat la fase de negació del canvi climàtic, hi haurà qui recordarà aquella resposta de Mariano Rajoy el 2007 sobre el seu cosí per menystenir el canvi climàtic.

Quants tants altaveus parlen de la crisi ecològica, la feina que va començar el moviment ecologista acaba arribant a sectors de la població que potser no l’havien rebut per un altre via. L’ecologisme esdevé sentit comú, es fa mainstream, hegemònic, passa dels marges al centre... Però el sentit comú ecologista no és suficient.

El sentiment comú ecologista no és suficient perquè l’hegemonia del discurs no és una hegemonia efectiva, no és l’hegemonia de les polítiques. Podem trobar mitjans de comunicació o partits polítics que generen clars i contundents discursos en defensa de la sostenibilitat de la nostra societat, de la necessitat d’actuar davant de la greu situació en què estem, i a la vegada estan defensant projectes que resulten contradictoris amb aquest plantejament ecologista. Diferents casos actuals en són un bon exemple. En podem citar dos: l’ampliació de l’Aeroport del Prat i els nous parcs d’energia eòlica o solar.

Greenwashing o wishcycling? Rentat verd o il·lusió que tot es pugui reciclar? El concepte greenwashing fa temps que s’utilitza per denunciar pràctiques que presentant-se com a verdes o ecologistes no ho són i busquen un benefici que no és el de la sostenibilitat. El greenwashing s’aprofita d’aquest sentit comú ecologista. Per exemple, amplis sectors de la població estan disposats a comprar productes verds. Pot passar, però, que aquests suposats productes verds no suposin un benefici per a la sostenibilitat de la vida en el planeta.

El wishcycling potser encara està poc present en el nostre vocabulari, busca cridar l’atenció sobre la distància entre la il·lusió i la realitat. Pensem, volem, que tot sigui reciclable i no ho és. Això és wishcycling, una mena d’ecologisme il·lús. És un greu problema que posa de manifest el desconeixement d’allò que fem, de manera individual i com a societat. El wishcycling enllaça amb l’anomenat tecno-optimisme, la creença que arribarà una solució tecnològica als problemes que tenim.

Els grans parcs d’energia eòlica i solar són tecno-optimisme, poden caure en el wishcycling, el greenwashing i altres problemàtiques. Diferents especialistes energètics i des de la mobilització social a diferents comarques de Catalunya, i també en altres territoris, s’està denunciant les operacions especulatives que hi ha darrere d’aquests projectes, dels mals que generen als pobles on arriben (pèrdua de terres, despoblació...), de com de poc pensats estan i de les greus afectacions que generen. Aquestes grans operacions, tot i presentar-se com a verdes i sostenibles, no fan sostenible la vida al territori. Per això ressonen els crits de "Renovables sí, però no així".

En alguns dels arguments que estem escoltant a favor de l’ampliació de l’aeroport podem trobar també greenwashing i wischcycling. Ho podem veure en l’interessant debat organitzat per Nació Digital. Salvador Guillermo, secretari general adjunt de Foment del Treball, per exemple, deia: "Ens consta que cada cop hi haurà un ús més potent de les energies bio que de la utilització del querosè. També ens consta que s’estima que a finals de la dècada dels 30 pugui haver-hi proves amb avions d’hidrogen".

Quan a finals del 2019 el Parlament Europeu va declarar l’Emergència climàtica va destacar la necessitat d’intensificar la reducció de les emissions del transport marítim i l’aviació. Un any després la Comissió Europea feia públic un informe de l’Agència de Seguretat de l’Aviació de la Unió Europea (EASA) que demostrava que les emissions de gasos d’efecte hivernacle generats per l’aviació són tres cops superior a l’atribució que es feia. El mateix informe estableix que les polítiques ambientals no han aconseguit fer front als impactes de diferents gasos del sector aeri. Tant de bo la tecnologia ens oferís una solució, però no hi ha evidències concloents per poder-ho afirmar.

Fa dècades que ho sabem, fa dècades que anem tard. Ja estem vivint els efectes de la crisi eco-social que s’agreujarà en els pròxims anys. Ho veiem, per exemple en l'escalfament del planeta, en els milions de persones que cada any han de buscar refugi pels efectes del canvi climàtic, en l’extinció d’espècies i dels recursos, els millers de persones que moren a les nostres ciutats per efectes de la contaminació, en com canvia el clima i els efectes sobre les costes, els municipis...

Totes aquestes realitats fan augmentar el sentit comú ecologista, però no és suficient. Necessitem formar-nos, conèixer, debatre, buscar solucions, però no podem quedar-nos en un ecologisme de sentit comú que deixem en un segon pla en nom de la necessitat del turisme, la necessitat dels llocs de feina, la necessitat de créixer. Cal tenir present que la sostenibilitat de la vida en el planeta és la prioritat i a partir d’aquí necessitarem repensar com produir, com viatjar, com alimentar-nos, com comprar...

La pandèmia ens pot ajudar a pensar en el canvi de mentalitat que necessitem fer. La pandèmia va ser una emergència que ens va portar a decidir què era essencial per fer possible la vida i evitar la mort. En la tornada a la "normalitat", no podem deixar de pensar en l'emergència climàtica, en la necessitat de decidir què és allò essencial per fer possible la vida. Tenim capacitats i recursos per viure d’una altra manera, per autolimitar-nos, per redistribuir, per tenir cura de la vida. Sabem, i podem, viure millor amb menys.  

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor