Com et canvia la vida conviure vuit hores al dia amb un quadre de Tàpies

Sophie Köhler (Essen, Alemanya, 1977) és una amant dels museus. Li agrada l'art, però no les visites llampec ni veure els quadres com qui va omplint caselles d'un formulari. Sobretot, li agrada passar-hi temps i gaudir de l'atmosfera de recolliment que s'hi respira en els dies tranquils. Durant una època de poca feina, va aprofitar per anar-hi tant com podia i es va acabar fent amiga d'alguns treballadors dels museus. Fins i tot es va plantejar buscar feina com a auxiliar de sala, però va acabar bolcant la seva fascinació per aquesta figura en Vuit hores amb Tàpies, un projecte artístic que va guanyar el Premi de Fotografia 2020 de la Fundació Vila Casas i que ara s'exposa al Museu Can Framis del 15 de juny al 19 de setembre. Les fotografies de Köhler es divideixen dos grups: un de retrats d'estudi dels auxiliars de sala de quatre museus de Barcelona (Macba, MNAC, Fundació Mapfre i Fundació Tàpies) i un altre de fotografies dels seus llocs de treball que posen el focus en la cadira que tenen per descansar. “En realitat no la fan servir gaire, gairebé sempre estan passejant, però és un símbol de la seva feina –explica Köhler–. De fet, quan els treballadors del Macba marxen de vacances i visiten algun museu de l'estranger envien als seus companys fotos de les cadires dels altres museus”. El col·lectiu més vulnerable La cadira ha sigut també un element de lluita i dignitat laboral per als treballadors dels museus, dels quals Köhler assenyala que passen per una situació “especialment difícil després de la pandèmia” i que són “el col·lectiu més vulnerable dels museus”, el més visible i alhora invisible. Ella s'hi veu reflectida i espera que els visitants de l'exposició també, sobretot gràcies a les entrevistes amb auxiliars, que formen la part sonora del projecte i que se senten de fons a la sala del museu on s'exposen les fotografies. Després de moltes converses amb treballadors, Köhler conclou que “passar vuit hores al dia al costat de certes obres d'art et canvia la vida d'alguna manera” i també que tots comparteixen “l'amor per l'art”, alguns perquè han estudiat belles arts o història de l'art, però d'altres perquè la feina els ha canviat la manera de mirar les obres: “Un d'ells, el Pablo, sempre diu que per mirar art t'has de posar uns altres ulls, que no ho pots mirar amb els mateixos ulls amb què vas pel carrer. Però hi ha canvis que van més enllà de la relació amb l'art. El Manolo, per exemple, em deia que, gràcies a la feina, ha après a respectar més la gent”. Del cinema a la fotografia Vuit hores amb Tàpies és el primer projecte fotogràfic de Köhler, que prové del cinema documental. Va optar per la fotografia cansada de no poder aixecar els seus projectes de documental. “Sense diners és complicat reunir un equip –explica–. En canvi, jo tinc una càmera de fotos i una gravadora d'àudio, això ho puc fer jo sola sense equip. I així m'he pogut prendre el meu temps i estar-m'hi tres anys”. Part del temps se n'ha anat esperant que els museus responguessin a la seva petició per treballar en les instal·lacions. “No és per mala fe, el problema és la burocràcia”, diu, tot i reconèixer que hi va haver un museu de Barcelona, el Picasso, que sí que li va negar el permís. “No volien participar en el projecte, simplement”, diu fugint de la polèmica. La lliçó final de Köhler és que tots els auxiliars de sala s'estimen el seu museu. També que el més dur de la seva feina és estar drets tot el sant dia i la soledat. “T'has d'encarregar d'ocupar la ment tu mateix, perquè pots arribar a estar vuit hores sense parlar amb ningú, sobretot si és un dia tranquil”, explica Kohler. “No tothom pot passar vuit hores cada dia en una feina que t'obliga a estar tantes hores a soles amb els teus pensaments”. Ella, tanmateix, no descarta treballar-hi. “Potser algun dia”, diu amb els ulls brillants.

Com et canvia la vida conviure vuit hores al dia amb un quadre de Tàpies

Can Framis acull una exposició de la fotògrafa Sophie Köhler on els protagonistes són els auxiliars de sala dels museus

L'assassí de la Rambla de Figueres diu que volia matar "un català"

Una cobla es disfressa de militars i desafina l'himne espanyol davant una paradeta de Vox

La meitat dels que volen ser mestres no aproven les proves d'aptitud

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Els indults són per als toros'

El Barça fitxa la nutricionista de Guardiola

La Fiscalia demana 6 anys de presó per a Buch per haver fitxat com a assessor l'escorta de Puigdemont

La meitat dels que volen ser mestres no aproven les proves d'aptitud

Un home se suïcida quan el desnonaven del seu pis de Barcelona

El preocupant nivell dels futurs aspirants a mestres

José Montilla: “L’indult no és la solució, però pot ajudar a resoldre una part dels problemes”