La responsabilitat política d'un 'like'

“Sé quantes arrugues tinc als ulls, si us plau, torneu-les a posar”. Aquesta petició de Kate Winslet als productors de la sèrie Mare of Easttown de HBO, on interpreta el paper d’una detectiu que investiga l’assassinat d’una noia adolescent, circula aquests dies pels mitjans de comunicació com si es tractés d’un fet extraordinari. La veritat és que no és el primer cop que Winslet, que també s’ha negat a deixar-se retocar la panxa a les escenes de sexe de la sèrie, abandera el body positive dins del sector de la interpretació cinematogràfica. El 2015 Winslet ja s’havia negat a qualsevol retoc facial en el contracte amb la marca L’Oréal. Un “ja n’hi ha prou”, “sense filtres ni photoshop”, al qual algunes altres actrius de Hollywood, com Shannen Doherty, s’han afegit malgrat que, al meu entendre, són massa poques encara. És per això que la petició de Winslet té aquest caire de demanda fora del comú tot i ser, paradoxalment, la demanda de més sentit comú en una societat com la nostra, esclavitzada per la imatge, l’aparença, l’eterna joventut i uns cànons de bellesa inassolibles per al 99,9% de la població.