En Sahid Kelfallah és de Port Loko District, a Sierra Leona. Va marxar del seu país amb 19 anys per motius polítics i va arribar a l'estat espanyol sol i en pastera. Actualment treballa en una hamburgueseria i forma part de l’Associació Esportiva Ramassà, de les Franqueses. L'Alí Chailat és de Rabat (Marroc). En el seu cas, ell va marxar del seu país amb 16 anys amb l’esperança de trobar a Europa una oportunitat per treballar. Va arribar sol, també en pastera i sense saber nedar.
Els dos nois tenen una cosa en comú: són actors. Formen part de
Frec a Frec, una companyia de la Garriga que, precisament, prepara una obra de teatre sobre què passa després de l'arribada a Catalunya de joves migrats.
El muntatge,
Siyahamba, compta també amb la participació de dos actors més, i va ser un encàrrec del Fons Català de Cooperació per explicar aquesta realitat. L'organització va conèixer Frec a Frec gràcies a La Garriga Societat Civil, amb qui van impulsar també una altra de les obres de la companyia:
Murs.
El codirector de la companyia, Joan Monells, explica a
NacióGranollers que el muntatge "no parla de les dificultats que tenen aquestes persones al venir, sinó de les nostres dificultats per relacionar-nos amb ells". Afegeix: "Tenim una sèrie de hàndicaps sobre aquestes persones, de què venen a fer i que si venen a prendre'ns la feina. Intentem fer trontollar tots aquests mites".
Monells destaca que tenen unes obres "interactives" amb el públic, i que aquesta característica també la tindrà aquest muntatge: "Li diem als espectadors que d'acord, que si penses el que penses sobre aquests refugiats els ho pots dir a la cara, perquè es podrà interactuar en certs moments amb qui hi hagi a l'escenari". El responsable de Frec a Frec es mostra contundent a l'hora d'explicar els motius d'aquests joves a jugar-se la vida per arribar: "Parlem de molts exemples. De com els grans vaixells dels països europeus poden anar a pescar a les costes africanes i com això afecta de ple la subsistència de les famílies. Però, en canvi, els fills dels pescadors arruïnats no els deixem entrar quan intenten emigrar a Europa", etziba.
Monells també recorda que, quan van començar a treballar en el projecte, es van endur la primera lliçó: "Teníem l’equip artístic, l’esquelet del guió i mig text escrit, però no comptàvem amb cap persona refugiada en el nostre equip, tot i que parlàvem d'ells". En aquest punt van contactar amb diverses organitzacions per mirar de trobar actors o gent amb inquietuds que es poguessin sumar al projecte.
En aquest punt, Monells reconeix que han tingut dificultats. Van trobar en Sahid i l'Alí, a qui la companyia els volia contractar per ajudar a regularitzar la seva situació. El problema és que la companyia treballa quatre hores a la setmana, i no les -com a mínim- quaranta hores o un any que marca la llei: "En el món del teatre, quan tens un
bolo sí que tens feina. I quan assages, assages. Però no estàs un any assajant". És per això que en Mamadou, un noi arribat de Senegal i que també formava part de
Siyahamba, va haver de marxar quan va trobar feina.
Una altra dificultat és el de l'idioma: "No dominen ni el català ni el castellà. Això és un problema, però estem treballant en aprendre'ns el guió i amb tasques de dicció i ho aconseguirem", explica, convençut.
A més, el fet que el muntatge parli -en part- de situacions que poden haver viscut ells, fa que el procés sigui més àgil: "Els personatges no són ells, tenen un paper diferent, però els papers els toquen perquè ho han viscut. Els dos ja sabien què es trobarien, però són reivindicatius i volen trencar mites", precisa.
Frec a Frec treballa per estrenar
Siyahamba el pròxim 15 d'octubre.
per