La primera reunió de la
taula de treball institucional sobre l'ampliació de l'aeroport del Prat ha evidenciat que l'Estat i Aena tenen pressa per tirar endavant el projecte, mentre que la Generalitat hi posa condicions i l'Ajuntament de Barcelona s'hi oposa, igual que el del Prat de Llobregat. Els dos consistoris els governen els comuns en coalició amb el PSC. La voluntat de consens expressada per president de la Generalitat, Pere Aragonès, d'ERC, es preveu difícil i el pla del gestor aeroportuari continua sense resoldre qüestions rellevants, com l'afectació mediambiental que l'allargament de la tercera pista tindrà a l'entorn.
La patronal i agents del sector econòmic insisteixen en la defensa de la proposta d'Aena, i moviments socials com la plataforma Zeroport mantenen la seva rotunda oposició. Els plans del d'Aena impliquen disposar del vistiplau a la proposta abans del 30 de setembre, quan està previst que el Consell de Ministres aprovi el pla quinquennal d'inversions als aeroports estatals. Amb el compte enrere activat, qui defensa què en relació a l'ampliació del Prat?
1. Aena i l'Estat: aprovació exprés. El govern espanyol va optar per un perfil baix a la primera trobada de la taula institucional. Ni el ministre de Transports, José Luis Ábalos, ni la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, hi van ser presents. El secretari d'Estat de Transports, Pedro Saura, va ser el representant de la Moncloa i va comparèixer davant dels mitjans al costat del president d'Aena, Maurici Lucena.
El govern espanyol i el gestor aeroportuari -que té un 49% de les accions en mans privades- han tancat files i insisteixen en
la urgència d'aprovar "de manera immediata" l'ampliació de l'aeroport. L'objectiu és tancar un acord abans del 30 de setembre, quan està previst que el Consell de Ministres aprovi el pla d'inversions quinquennal d'inversions als aeroports estatals. Després de la trobada institucional Aena ha centrat la pressió en l'Ajuntament de Barcelona, l'administració que més ha qüestionat els plans d'Aena. El president del gestor aeroportuari,
Maurici Lucena, ha demanat a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que concreti quin és el seu model per al Prat.
Lucena s'ha mostrat optimista amb la decisió final de les administracions involucrades. "Estem més a prop del sí però queda bastant. Els efectes positius que tindria aquesta ampliació són molt importants: més mobilitat, atracció de talents i competitivitat entre ciutats", ha expressat aquesta setmana en una entrevista a Rac1.
2. Generalitat: A la cerca d'un consens difícil. Pere Aragonès s'ha estrenat com a president del Govern d'ERC i Junts amb el repte de desbloquejar el debat sobre l'ampliació de l'aeroport del Prat. La postura inicial ha estat la de l'abordatge conciliador,
apostant per un consens entre administracions i la convocatòria d'una taula de treball.
L'objectiu és un
"acord transversal" que es preveu difícil, tenint en compte la celeritat que demanen Aena i l'Estat i l'oposició al projecte de l'Ajuntament de Barcelona. Això, sense tenir en compte la pressió de patronals i agents del sector econòmic i el rebuig a l'ampliació del Prat per part de col·lectius ecologistes i moviments socials. L'encarregat de donar explicacions davant dels mitjans després de la trobada de la taula institucional va ser el vicepresident,
Jordi Puigneró, de Junts, que va assegurar que la Generalitat "no bloquejaria" les inversions d'Aena. Això sí, condicionant el "sí" a l'arribada d'inversions estatals als aeroports de Girona i Reus i a la necessitat de trobar una "solució ambiental respectuosa".
El consens que cerca el Govern comença a nivell intern, per fer compatible la transversalitat que demana Aragonès i la demanda d'un "aeroport preparat per a l'economia del segle XXI" de Puigneró. La Generalitat també haurà de veure com enquadra en la solució al conflicte la resolució aprovada per la Comissió de Territori del Parlament el juliol del 2020 i que rebutjava qualsevol ampliació que impliqui un "augment il·limitat" de passatgers i del trànsit aeri o que provoqui un impacte sobre el medi natural o la biodiversitat de l'entorn del delta del Llobregat.
3. Ajuntament de Barcelona: una solució "híbrida". El consistori ha mantingut viva la seva oposició al projecte d'ampliació de l'aeroport i aquesta setmana ha presentat un informe de l'empresa pública municipal Barcelona Regional que aposta per un model "híbrid". A grans trets, la proposta planteja millores infraestructurals de l’aeroport, una major intermodalitat entre tren i avió i
reforçar la funció complementària de l’Aeroport de Girona.
L'informe també insisteix en l'impacte ambiental que tindria l'ampliació i assegura que la proposta d'Aena suposaria un 33% més d'emissions de diòxid de carboni. En les conclusions, l'estudi veu "poc probable" que la Unió Europea donés llum verda al projecte, tenint en compte que afecta part d'una àrea -La Ricarda- protegida per la Xarxa Natura 2000.
A més de repensar conjuntament la gestió aeroportuària de Barcelona i Girona, Barcelona Regional també assenyala diverses millores que Aena podria tirar endavant per millorar el Prat i fer més eficient la infraestructura. Per exemple, garantir la connexió elèctrica als avions, per a evitar el funcionament de motors auxiliars de combustió, canviar la il·luminació a les pistes per sistemes de baix consum i apostar per les energies renovables.
La postura al govern municipal, però, no és unànime i tot just el passat dijous el primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, defensava l'ampliació del Prat en unes jornades del Cercle d'Economia.
4. Moviments socials: una oposició rotunda. El 12 de juny mig miler de persones es van manifestar al Prat de Llobregat contra l'ampliació de l'aeroport. La protesta es va centrar en la denúncia de
l'impacte mediambiental que el projecte d'Aena tindria sobre el delta del Llobregat. Des de la plataforma Zeroport, Jaume Osete es mostra crític amb el paper de les administracions i veu la taula institucional com "una eina més" per convèncer la ciutadania de l'ampliació.
Osete recorda que el juliol del 2020 la Comissió de Territori del Parlament va aprovar una resolució i recorda que els partits que ara integren el govern -ERC i Junts- hi van votar a favor. La plataforma considera un
"xantatge" la postura d'Aena i la pressió de l'Estat per aprovar el projecte d'ampliació amb celeritat i insisteix que els plans del gestor aeroportuari significarien la vulneració de directives europees de medi ambient.
5. Patronals: una ampliació lligada al model de ciutat. La patronal catalana Foment del Treball i els principals actors del sector empresarial s'han posicionat des de l'inici a favor de l'ampliació de l'aeroport del Prat. El seu president, Josep Sánchez Llibre, va defensar-la en les jornades del Cercle d'Economia del passat dijous, fent una clara
vinculació entre el projecte d'Aena i el model de ciutat i país en què s'emmarca.
Foment vincula l'ampliació a una aposta pel "turisme de qualitat" i pels hotels de "gran envergadura".
Foment ha liderat la pressió del món empresarial per a l'ampliació de l'aeroport, al costat de la Cambra de Comerç, Pimec, el Cercle d'Economia, Barcelona Tech City, UFEC i Barcelona Global. Totes aquestes veus argumenten que l'ampliació contribuiria a la reactivació econòmica de Catalunya i asseguren que generaria 83.000 llocs de treball, ampliada a 350.000 comptant els llocs indirectes.
Divendres passat, en el Fòrum de Diàleg Espanya-Itàlia que se celebrava a Foment -amb assistència, per cert, del presdient d'Aena, Maurici Lucena-, el tema de l'aeroport hi era present. Salvador Guillermo, secretari adjunt de la patronal, es mostrava optimista sobre el futur del projecte. Després de la reunió institucional de dilluns, considerava que el debat sobre el projecte havia passat d'un "sí o no" a una fase de plantejar en quines condicions es pot culminar i amb quines compensacions per part d'Aena.
Però en sectors empresarials no es dona pas per guanyada aquesta batalla que han convertit en essencial. Fonts econòmiques assenyalen que la clau és l'ampliació de la pista mar, que és el que ha de permetre que els avions puguin enlairar-se amb el dipòsit ple i fer realitat el hub de vols transoceànics.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per 