«Se'l poden fotre per on els càpiga»: què deien els presos sobre els indults?

L'indult, compatible amb no descartar la unilateralitat

El secretari general de Junts, Jordi Sánchez, va definir al maig els indults com "una oportunitat perquè el govern espanyol repari el dany que ha causat l'Estat". Tot i això, també defensava que el penediment no és una condició per aplicar la mesura, i que per tant, no ha de demanar perdó: "En tot cas són altres qui han de demanar perdó, no a mi, sinó al país", afirmava.

En la línia de Junqueras, l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), creu que el conflicte amb l'Estat "només es resoldrà amb l'amnistia i l'autodeterminació". En aquest sentit, apel·lava al president espanyol, Pedro Sánchez, a ser valent: "Si l'indult és una invitació honesta per resoldre el conflicte, que sigui valent i nosaltres no fallarem".

Mentre el president d'ERC sí que s'ha mostrat crític amb la unilateralitat, Sánchez, en la línia estratègica de Junts, no l'ha descartat com una via per arribar a la independència. Tot i això, la seva interpretació a l'Ara sobre l'1-O li va provocar crítiques d'alguns sectors de la formació que presideix Carles Puigdemont.

Negativa a l'indult

Jordi Cuixart, president d'Òmnium, va ser l'únic pres polític que va respondre a la petició del Tribunal Suprem sobre si acceptarien els indults. Cuixart va ser prou clar: "La prioritat com a pres polític no és sortir de la presó". La resta dels presos van optar per no respondre a Marchena entenent que la petició de l'alt tribunal responia a "qüestions merament polítiques". Cuixart va ser també el primer que va portar el seu cas al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH).

Ja al març, Cuixart advertia que l'indult era "una falta de respecte a la ciutadania" i defensava que l'única forma que l'Estat "reconegués que s'ha equivocat" era amb l'amnistia dels "2.500 represaliats". Tot just fa unes setmanes, en la mateixa línia, el president de l'entitat cultural reivindicava la presó com a "altaveu de denúncia internacional" i creia que l'indult només és un "gest" per evitar "la derrota que vindrà d'Europa". En tot cas, no té marge per no acceptar-lo.

"Els indults són una tireta, però no la solució"

Els indults començaven a intuir-se a inicis d'any, però només eren remor de fons. En una entrevista a NacióDigital el 3 de gener, Raül Romeva explicava que des del seu punt de vista els indults són "una tireta, però no la solució". Per això, el representant d'ERC recalcava que l'única forma de corregir "l'acte de venjança de la presó" passava per l'amnistia.

Romeva demanava reconèixer un empresonament "absurd, que s'han equivocat i que s'ha de corregir". El polític republicà enviava un missatge al govern espanyol: "Se'ls ha de recordar que els indults resoldran de forma circumstancial la situació de nou persones, però i les 2.800 processades i els exiliats?", es preguntava. A més, afirmava que l'executiu de Sánchez "ha de ser conscient que la solució no pot ser parcial, personal o circumstancial". Precisament, els indults són personals i parcials.


En la mateixa línia s'ha pronunciat més recentment, fent referència a la seva situació personal: "Potser dormiré a casa però la meva realitat judicial seguirà activa molt temps", en referència als casos oberts al Tribunal de Comptes -que pot acabar amb embargaments- i al jutjat 18 de Barcelona -per l'acció exterior de la Generalitat mentre era conseller-.

L'indult, segons l'exconseller d'Exteriors, és un "gest molt petit" respecte a una realitat complexa i ha avisat que si algú es creu que amb aquesta mesura es deixarà de recordar que hi ha 3.000 represaliats, és que "no ha entès res".

"No són acceptables si són per humiliar-nos"

L'exconseller de la Presidència, Jordi Turull, ha estat dels més escèptics amb la mesura de gràcia. Al febrer acusava el govern espanyol de jugar al "xantatge emocional" i d'estar allargant la concessió de l'indult: "Potser quan arribi ja s'haurà acabat la condemna", criticava.

La poca confiança en les institucions espanyoles l'ha portat a ser el segon dels presos polítics que envia el seu cas al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). En els últims dies ja ha advertit que els indults no el portaran a renunciar al compromís polític: "Si algú té la temptació d'utilitzar-lo com una humiliació no seria acceptable". Turull també creu que l'executiu espanyol els concedirà per frenar "la targeta vermella" d'Europa a l'Estat.

Realisme i un "pedaç" per si no arriba l'amnistia

L'expresidenta del Parlament, juntament amb Dolors Bassa, és una de les preses que s'ha mantingut més allunyada del focus mediàtic. Tot i això, mai ha amagat la seva voluntat d'acollir-se a qualsevol mesura per sortir de la presó. En una entrevista a l'ACN al febrer, Carme Forcadell demanava "valentia" al PSOE, i reconeixia que davant una llei d'amnistia que "no té la majoria al Congrés dels Diputats", els indults serien "pedaços", però una opció "realista".

De fet, els expresidents de la cambra catalana, Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert, van presentar una petició d'indult -la segona d'un pres polític, després de la de Bassa- al ministeri espanyol de Justícia, això sí, sense que ho demanés Forcadell, tot i que sí que n'estava informada i havia donat el seu consentiment.

"Si algú el demana, no diré que no"

L'exconseller de Territori i Sostenibilitat tampoc ha estat massa actiu en les aparicions en mitjans de comunicació. En una atenció als mitjans a finals del 2020, Josep Rull demanava al govern espanyol "no crear falses expectatives": "Demano que no es jugui més amb les nostres famílies".

A principis del mateix any ja descartava demanar l'indult, però afirmava que s'hi acolliria si un tercer el demanava: "Si algú el demana, no diré que no, però hi ha un element bàsic: mai renunciaré a les meves idees i mai renunciaré a defensar el que vaig fer aquells dies d'octubre". A principis de 2021, juntament amb Sànchez i Turull, va presentar un escrit al Suprem perquè accelerés l'informe sobre l'indult, que finalment va ser negatiu. Ha estat, després de Turull i Cuixart, el tercer dels presos en portar el seu cas al TEDH.

"Esperança" en la concessió de l'indult

L'exconsellera de Treball i Afers Socials, juntament amb Carme Forcadell, mai ha amagat les seves intencions d'adherir-se a qualsevol mesura que li permeti sortir de la presó. De fet, la primera petició d'indult tramesa al ministeri espanyol de Justícia va ser la seva, presentada per la Unió General de Treballadors (UGT). Bassa havia estat vinculada al sindicat des del 2000 i havia estat secretària general a les comarques gironines del 2008 al 2015.


En una entrevista a NacióDigital l'1 de gener feia aquesta reflexió sobre la mesura de gràcia: "Si mentre s'està treballant per l'amnistia podem trobar solucions parcials que ajudin al benestar, en el nostre cas l'indult, no vol dir que no hàgim de continuar pensant en els 3.000 represaliats".

Condició indispensable: no renunciar a la independència

Molt semblant al cas de Rull. Poques aparicions mediàtiques, sense renúncia als ideals i les conviccions, però acollint-se a la mesura de gràcia si un tercer ho demana. En una de les poques atencions a mitjans al novembre refermava l'aposta per l'amnistia però també valorava "les persones que treballen per l'indult i per la reforma de la sedició". També confirmava que acceptaria l'indult "si no comportava penediment": "No demanarem perdó, érem plenament conscients del que fèiem".