És la disciplina sense aval científic que investiga el caràcter i la personalitat, la manera d'enfrontar la vida, les capacitats i les actituds de les persones per medi de l'observació de les particularitats i generalitats del seu rostre.
A nivell morfològic i segons la teoría de la Morfopsicologia i el rostre humà pot dividir-se en tres àrees diferenciades i la prevalència de una o altra zona respecte a les demès pot ser un bon indicador del temperament i la personalitat de la persona. Així mateix, ens pot donar bones pistes sobre quin tipus d'intel-ligència té: CEREBRAL, SENTIMENTAL O INSTITIVIA.
CEREBRAL: la regió mès pronunciada és la quina comprèn el crani i la front. Aquesta zona ens parla sobre el pensament de la persona; quan major sigui l'àrea superficial del cap, major serà la capacitat de l'individu per processar informació i millor es desempenyarà en activitats que requereixen reflexió i càlcul.
SENTIMENTAL: La zona mès destacada és la que comprèn els pòmuls, nas, galtes. Solen ser persones que les emocions les embarguen, molt empàtiques i amb habilitats relacionades amb l'afecte i les cures dels demès.
Aquesta zona mitja de la cara ens indica doncs, el grau d'emotivitat.
INSTINTIVA: l'Àrea morfològica dominat és la mandíbula inferior, boca. Són persones que tendeixen a actituts i conductes dominants pels impulsos i els instints. En termes generals, s'associa la amjor prominència d'aquesta regió facial a una personalitat mès agressiva i temperamental.
Rebeu una abraçada de cor a cor.
M. Antònia Pujol
Psicòloga
