Verge reivindica un Reus «feminista, antiracista i acollidor»

La consellera de Feminismes i Igualtat de la Generalitat, Tània Verge, ha donat aquest vespre de dijous el tret de sortida a la Festa Major de Sant Pere 2021. “Reus és una part indestriable de la meva identitat: soc dona, feminista, d’esquerres, independentista, professora universitària... i ganxeta”. Així s’ha definit la pregonera al començament d'una intervenció en què ha volgut compartir experències i records. També ha repassat les polítiques públiques del consistori en el seu àmbit i ha reivindicat finalment un Reus “feminista, antiracista i acollidor”.

Reus, sempre present

Ha estat el batlle, Carles Pellicer, qui ha introduït la pregonera Verge tot posant en valor la seva tasca en la docència i la recerca. Agraïda, Verge ha assenyalat "l'orgull" que suposa poder obrir la Festa Major i tot seguit ha recordat algunes de les vivències que la lliguen a la ciutat, si bé fa anys que no hi viu. Des de les classes a l'ARCE i el Gabriel Ferrater a les tardes al cinema Palace, la consellera ha dibuixat la ciutat de la seva joventut. La família, actualment, la fa tornar sovint. Quan ho fa, ha admès, gaudeix tot comprovant els petits canvis que s'hi han pogut produir des de l'anterior estada. 

En el seu pregó, Verge ha teixit un relat en què, tot i la llunyania un cop va deixar la ciutat per estudiar i fer les seves primeres passes professionals, Reus sempre hi va ser present. "Soc d’aquí perquè ser d’algun lloc no és només la mera descripció geogràfica d’on vius en un moment donat, sinó també el lloc on has crescut", ha indicat. La pregonera s'ha referit també al seu punt de vista feminista per entendre la ciutat, l'entorn i la seva trajectòria. Tot descrivint la ciutat com el seu "campament base", ha assenyalat que des de l'exterior ha assumit que "no hi ha país sense el territori".

I aquesta consciència es reafirma, ha detallat, "des de la responsabilitat que tinc l’honor d’exercir actualment al Govern de la Generalitat. Fer territori va molt més enllà de realitzar visites. Implica vertebrar el país a través de l’equitat territorial, tot garantint l’accés a recursos i serveis amb independència d’on es visqui". Tot elevant el discurs, centrada ja en la igualtat entre les persones, la pregonera ha explicat que "no puc deixar de mirar-me la ciutat amb aquests ulls, els de la garantia de drets, els de la defensa dels drets humans. No és pas el lloc ni el moment de fer-ne cap avaluació", si bé ha repassat algunes de les iniciatives impulsades a la ciutat en l'aspecte social. 

Alerta contra l'extrema dreta

D'aquesta manera, ha posat en valor un espai "referent" com és el Casal de les dones, ha celebrat que Reus sigui una ciutat feminista segons l'acord al plenari i ha destacat que s'hagin impulsat programes per acollir refugiats. "Són polítiques indispensables", ha dit, i més en un context en què "el masclisme" no dona treva. També ha carregat contra l'extrema dreta, "que malauradament coneixem tan bé en aquest país i que la mateixa plaça del Mercadal en té el record gravat, i que sembra discursos negacionistes, i atia l’odi contra les minories". 

Per tancar el pregó, i de tornada a la Festa Major, Verge s'ha referit al fet de no poder encendre la Tronada en un Mercadal ple de gent. En aquesta línia, ha apuntat que això ens ha de fer entendre que la pandèmia "ho ha trasbalsat tot" i que els seus efectes encara duren. Una Tronada, doncs, "simbòlica i que no peta", i que ha servit per citar Ovidi Montllor i Maria Mercè Marçal, de la qual ha recuperat les primeres estrofes de la seva Cançó de fer camí.

Durant el pregó s'ha repartit la postal de la Festa Major, la número 46, protagonitzada en aquesta ocasió per la imatge del bust reliquiari de Sant Pere, amb motiu del seu 325è aniversari. Tot l'acte s'ha interpretat en llengua de signes en el marc de la Festa Major accessible i per a tothom. Un cop acabat l'acte, des del campanar, s'ha pogut sentir el Toc General que anuncia l'inici de la Festa Major de Sant Pere. A banda, el Tro de Festa s'ha lliurat a l'activista cultural Helena Sardà.