Partit dels Socialistes de Catalunya

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: PSC)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Partit Socialista Català.
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
President Isidre Molas i Batllori
Secretari general Pere Navarro i Morera
Portaveu Maurici Lucena
(portaveu al Parlament de Catalunya)
Eslògan Nou PSC
Fundació 16 de juliol de 1978 (1978-07-16)
Fusió de PSC-Congrés
PSC-Reagrupament
Federació Catalana del PSOE
Seu C/ Nicaragua, 75-77
08029 Barcelona
Publicació oficial Endavant Digital
Joventuts Joventut Socialista de Catalunya
Ideologia Socialdemocràcia
Federalisme
Catalanisme[1]
Posició política Centreesquerra
Afiliació nacional Partit Socialista Obrer Espanyol
Grup al Parlament Europeu Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates
Colors oficials Vermell i Blanc
Diputats al Parlament
Diputats al
Congrés
Senadors al
Senat
Eurodiputats al
Parlament Europeu
Lloc web
www.socialistes.cat

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), acrònim oficial i emprat en les diferents eleccions, és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata, creat el 16 de juliol de 1978 i radicat a Catalunya. A nivell espanyol està federat amb el PSOE.

D'ençà el 17 de desembre de 2011 el seu secretari general és Pere Navarro i Morera.

Història[modifica | modifica el codi]

El PSC (PSC-PSOE) va sorgir de la fusió entre el Partit Socialista de Catalunya-Congrés -PSC (C)-, el Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament -PSC (R)- i la Federació Catalana del PSOE a Barcelona el 1978. El partit va haver d'integrar una multiplicitat de tendències i des de bon començament restà sotmès a la tensió permanent entre la voluntat d'afirmar la sobirania del partit i el seu caràcter catalanista,[1] i la supeditació als imperatius de la política espanyola, marcada pel PSOE, però també es beneficià de la projecció estatal d'aquest partit, fruit de la qual és la seva condició de primera força de Catalunya pel nombre de diputats, però no sempre pel de senadors, obtinguts en les eleccions generals espanyoles, bé que al Senat sovint s'ha presentat en coalició amb altres partits d'esquerra i amb independents. Actualment al Senat forma part de l'Entesa Catalana de Progrés.

Legislatura 2012-2016[modifica | modifica el codi]

Oposició a demanar el traspàs de la competència per convocar una consulta[modifica | modifica el codi]

Tot i que el PSC-PSOE es presentà amb un programa electoral favorable a la celebració d'una consulta, tots els diputats del PSC al Parlament de Catalunya -excepte Joan Ignasi Elena, Núria Ventura i Marina Geli- votaren en contra de la proposició de llei per demanar el traspàs de la competència per convocar un referèndum d'autodeterminació. El Consell de Garanties del PSC suspengué cautelarment als tres diputats dels càrrecs orgànics del partit i la direcció del grup parlamentari els retirà llurs responsabilitats parlamentàries.[2]

Acords amb altres formacions[modifica | modifica el codi]

Durant la legislatura 2012-2016 el PSC-PSOE, juntament amb CiU i PP, votà a favor de l'externalització de la comercialització de la publicitat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals a grups privats. També arribà a un acord amb CiU per rebaixar del 55% al 10% els impostos al joc en els casinos del complex BCN World, tal com demanava l'empresa impulsora del projecte.[3][4]

Resultats electorals[modifica | modifica el codi]

A les primeres eleccions democràtiques als ajuntaments de Catalunya, l'any 1979, el PSC (PSC-PSOE) va aconseguir una gran quantitat d'alcaldies que el va consolidar com a un dels partits forts del nou marc polític català.

A les eleccions del 1980, i amb Joan Reventós com a candidat, va aconseguir uns resultats insuficients per aconseguir la presidència de la Generalitat de Catalunya, que va quedar en mans de Jordi Pujol (CiU), que va ocupar el càrrec fins a les eleccions del 2003, quan el PSC (PSC-PSOE) va signar un pacte de govern amb ERC i ICV-EUiA, que va donar la presidència de la Generalitat al socialista Pasqual Maragall, que va ocupar el càrrec fins al 2006.

El 1999, la coalició amb la plataforma Ciutadans pel Canvi (CpC) i IC-V (aquesta darrera només a les circumscripcions electorals de Lleida, Girona i Tarragona) li proporcionà 52 escons, encara quatre per sota CiU, malgrat haver obtingut el nombre de vots més alt.

L'arribada a la Generalitat[modifica | modifica el codi]

En les eleccions del novembre del 2003, la coalició PSC-Ciutadans pel Canvi conservà encara la posició de força més votada, però obtingué 42 escons, novament quatre menys que CiU. No obstant això, un acord dels partits d'esquerra possibilità la formació d'un govern de coalició amb Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya Verds, encapçalat per Pasqual Maragall, el qual el desembre esdevingué president de la Generalitat de Catalunya.

Després de tres anys Maragall es va veure abocat a convocar eleccions anticipades en quedar en minoria al parlament després d'haver expulsat els consellers d'ERC del govern. En les eleccions de l'1 de novembre del 2006, ara amb José Montilla com a candidat, la coalició PSC-Ciutadans pel Canvi passa a ser la segona força més votada i obté 37 escons, onze menys que CiU. El nou acord de govern a què arriba amb Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya Verds, fa José Montilla President de la Generalitat en la VIII Legislatura.

La davallada del PSC[modifica | modifica el codi]

Després del segon tripartit, a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010, el PSC (PSC-PSOE) presentà com a candidat a José Montilla, aleshores President de la Generalitat. El partit obtingué els pitjors resultats de la seva història amb 28 diputats al Parlament de Catalunya. La davallada dels socis del tripartit i la gran victòria de CiU (tot i que amb majoria simple) van impossibilitar la continuïtat del govern d'esquerres, aquest fet va provocar que José Montilla renunciés a la seva acta de diputat. Davant la renúncia, el càrrec de cap de l'oposició el va ocupar Joaquim Nadal. El PSC (PSC-PSOE) facilità la investidura d'Artur Mas donant-li l'abstenció en segona volta.

El PSC (PSC-PSOE) té un vot principalment urbà. Governa en ciutats com ara Lleida i Tarragona) i ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona (L'Hospitalet, Cornellà de Llobregat, Terrassa, Sabadell,...). Cal destacar la implantació que té a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Actualment el PSC-PSOE té al voltant d'uns 7.000 militants [5]

Recuperar el projecte federalista com a oposició al independentisme[modifica | modifica el codi]

Amb Pere Navarro al seu capdavant, el PSC-PSOE s'orientà cap a un projecte federalista clarament definit com a resposta a la independència després de la Manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa".[6] Les friccions amb alguns membres del partit, pertanyent a l'ala dita catalanista s'havien fet sentir abans, i tot i que el primer secretari havia dit que el PSC-PSOE no participaria en la manifestació, aquesta va comptar amb l'assistència de diversos integrants d'aquell corrent crític com ara Ernest Maragall, Marina Geli, Antoni Castells, Àngel Ros, Laia Bonet i Joan Ignasi Elena.[7]

La davallada electoral[modifica | modifica el codi]

A desgrat de l'optimisme manifestat pel seu líder Pere Navarro abans i durant els comicis, les eleccions del 25 de novembre de 2012 confirmaren la davallada i el desgast del PSC-PSOE que només obtingué 20 escons i en perdé 8, registrant així el pitjor resultat de la història d'aquest partit a Catalunya.[8]

Símbols[modifica | modifica el codi]

Bandera roja del PSC (PSC-PSOE)

Els primers anys va utilitzar banderes blanques o vermelles amb el logotip. Darrerament utilitza bandera vermella amb les lletres PSC (també usa quadrat vermell -amb les lletres PSC- sobre fons blanc, i altres variacions).

Organigrama[modifica | modifica el codi]

Primers secretaris[modifica | modifica el codi]

Presidents[modifica | modifica el codi]

Comissió executiva[modifica | modifica el codi]

Suport en tant per cent de PSC (PSC-PSOE) a les eleccions catalanes del 2010. En vermell les zones de major suport, en blau on el suport és menor.

Després del 12è Congrés del PSC celebrat els dies 17 i 18 de desembre de 2011, es va escollir la nova Comissió Executiva.

Seu del PSC-PSOE al carrer Nicaràgua de Barcelona

Altres líders històrics destacats[modifica | modifica el codi]

Organitzacions vinculades[modifica | modifica el codi]

El PSC (PSC-PSOE) manté vincles amb la Joventut Socialista de Catalunya, l'organització política juvenil que enquadra els joves militants d'entre 14 i 30 anys. Els Estatuts del PSC-PSOE recullen la participació de representants de la JSC als òrgans i congressos del partit, regulant entre d'altres la presència del Primer/a Secretari/ària de la JSC a la Comissió Executiva Nacional del PSC-PSOE, com a membre nat.

Moviments interns[modifica | modifica el codi]

Altres moviments interns han acabat dissolts o convertits en nous projectes polítics ja sigui en forma de partit o associació política. Plaça 21 fou una associació creada per militants del partit i impulsada per Ernest Maragall que es transformà en el partit polític Nova Esquerra Catalana.[17] Per la seva banda, Socialistes pel Dret a Decidir fou un col·lectiu impulsat per Toni Comín que no fructificà motiu per la qual s'acabà impulsant l'associació Socialisme, Catalunya i Llibertat.[18][19][20]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. ↑ 1,0 1,1 [enllaç sense format] http://www.elpais.com/articulo/espana/Montilla/refuerza/perfil/catalanista/PSC/niega/CiU/sea/cambio/elpepuesp/20101002elpepunac_4/Tes/Montilla refuerza el perfil catalanista del PSC y niega que CiU sea "el cambio"/MIQUEL NOGUER/2010/Barcelona
  2. ↑ El "sí" de Geli, Elena i Ventura posa en escac Navarro i aprofundeix la fractura al PSC, 324.
  3. ↑ El Parlament aprova, amb els vots de CiU, PSC i PP, l'externalització de la publicitat de TV3, 324.
  4. ↑ CiU i PSC rubriquen l'acord per BCN World, VilaWeb.
  5. ↑ «El Singular Digital». .
  6. ↑ Article a Vilaweb, 16 de setembre de 2012
  7. ↑ L'ala catalanista del PSC es desmarca de la direcció i va a la manifestació, Diari de Girona.
  8. ↑ [1]
  9. ↑ Esquerra Socialista de Catalunya
  10. ↑ Ágora Socialista
  11. ↑ Nou Cicle
  12. ↑ Avancem
  13. ↑ El moviment Avancem neix amb la idea d'aglutinar una alternativa d'esquerres, VilaWeb.
  14. ↑ Fòrum Cívic
  15. ↑ Neix Agrupament Socialista, un nou corrent crític que vol "redreçar" la "deriva" del PSC, 324.
  16. ↑ Crida Socialista pel Referèndum
  17. ↑ Nova Esquerra Catalana
  18. ↑ Socialisme, Catalunya i Llibertat
  19. ↑ Nou grup al PSC: Socialistes pel Dret a Decidir, El Singular Digital.
  20. ↑ 'Socialisme, Catalunya i llibertat', nova associació de militants socialistes crítics, VilaWeb.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit dels Socialistes de Catalunya
Vegeu aquesta plantilla
Coalicions i partits polítics de Catalunya amb representació parlamentària
Convergència i Unió (50) · Esquerra Republicana de Catalunya (21) · Partit dels Socialistes de Catalunya (20) · Partit Popular Català (19) · Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (13) · Ciutadans - Partit de la Ciutadania (9) · Candidatura d'Unitat Popular (3)
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Partit_dels_Socialistes_de_Catalunya&oldid=13300325»