Rep El Despertador cada matí al teu correu
No som a l'Amèrica Llatina, però aquí també es tracta de sumar com més voluntats millor per fer possible el canvi.
Pere Aragonès busca bastir un front ampli català. Ahir va explicar al Parlament que no es tracta d'una oferta electoral -a ERC no els agraden massa les llistes "d'unitat"- i que ha de permetre pressionar
Pedro Sánchez pel referèndum i l'amnistia. A les portes del 9-N primer i de l'1-O després, el Govern i els partits independentistes van animar el
Pacte Nacional pel Dret a Decidir primer i el
Pacte Nacional pel Referèndum després. Es tractava que partits, sindicats, patronals, ajuntaments i entitats donessin gruix i amplitud al projecte polític.
Es va aconseguir i l'experiència va ser positiva i va donar institucionalitat a les jornades de votació, però en el cas del
9-N la consulta es va quedar en procés participatiu i en el de l'1-O el seu resultat no va ser, finalment, vinculant. La millor prova que no en va ser, per més que es reivindiqui de forma retòrica i tingués una potència i simbolisme innegable, és que tot l'independentisme parlamentari busqui un
referèndum que pugui ser homologat i efectiu. En el primer, la repressió es va fer sentir un cop realitzat en forma d'inhabilitacions i sancions del Tribunal de Comptes. En el segon va ser més dura. Va arribar ja amb les detencions del 20 de setembre i després amb presó i exili. Encara hi ha desenes de persones a l'espera de judici o amb risc d'embargament pel
Tribunal de Comptes. Si hi ha un nou intent unilateral, la repressió també augmentarà un grau.
Arribar al setembre a la taula de diàleg amb el govern espanyol amb una bona colla de suports no és garantia de res perquè, per ara, Sánchez
no contempla atendre la voluntat dels catalans si contravé el marc legal espanyol. Però perquè del diàleg es passi a la negociació -o per passar a les irrenunciables
vies unilaterals arribat el cas- és més pràctic anar proveït de més unitat cívica i política al darrere. Això és ben lògic. Però també és un fet que aquest cop serà més difícil, sobretot perquè els
plans B no han funcionat i generen més temor. Entre altres coses perquè la negativa del govern espanyol a parlar d'un referèndum és total i l'amenaça de la
via repressiva no ha desaparegut.
Els comuns, que van acompanyar el 9-N (aleshores eren ICV) i van mostrar suport intermitent l'1-O, difícilment hi seran aquest cop. Entre fer pinya amb el govern d'Aragonès i
no incomodar el govern del PSOE i Podem no dubtaran quina és la seva lleialtat. El president de la Generalitat haurà de saber jugar amb molta habilitat les cartes que té ERC -i fins i tot de Junts si s'hi implica- en la negociació dels
pressupostos de Barcelona i de l'Estat per treure'n alguna cosa.
Aragonès ho ha de provar, en qualsevol cas. Sobretot en el camp de les entitats i els agents socials, per més que alguns,
com ara CCOO, siguin més refractaris. El cap de l'executiu
necessita anar més enllà dels 74 diputats que representen el 52% de vot independentista perquè el suport a l'amnistia i l'autodeterminació és superior. La idea de resoldre votant el conflicte polític català ha aconseguit en els darrers anys una important penetració en col·legis professionals, entitats, sindicats o patronals i ara se n'haurien de començar a recollir els fruits, gràcies també a la necessària
pressió del carrer.
Avui,
l'ANC, Òmnium i
l'AMI presentaran les concentracions de la pròxima Diada. Si el moviment popular es replega, serà encara més complicat sortir-se'n als despatxos. És una incògnita si el referèndum serà, com diu el partit del president, "inevitable". Ell ha d'aconseguir
que la idea sigui políticament invencible i el front ampli és una exigència.
Avui no et perdis
» Aragonès activa la «gran aliança» per l'autodeterminació i l'amnistia; per Lluís Girona i Oriol March.
» La cita Puigdemont‑Junqueras no atura el marcatge entre Junts i ERC; per Oriol March.
» Entrevista a Dani Gallardo: «He vingut a Catalunya perquè em vaig quedar sense suport polític a Madrid»; per Andreu Merino.
» Opinió: «D'independència i ideologies»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.
» Rivera planta Ciutadans i s'acosta a Casado; per Pep Martí.
» Jordi Martí es consolida com a home fort del govern de Colau; per Andreu Merino.
» Catalunya registra més de 7.000 contagis en una jornada sense cap mort per Covid; per Albert Vilanova.
» Unitats mòbils contra la Covid: on estan, qui hi pot anar i quina vacuna posen; per Sergi Ambudio.
» Les agressions homòfobes, entre l'odi i les traves judicials; per Pere Mercader i Andreu Merino.
» Més de 300 organitzacions visibilitzen l'oposició a l'ampliació de l'aeroport; per Andreu Merino.
» Ciència en societat | La reflexió a què ens condueixen les noves cares humanes; per Cristina Junyent.
El passadís
Dia de ple ahir al Parlament. I els diputats i consellers aprofiten també per veure's i posar-se al dia tot dinant. Un lloc habitual fins fa poc era, per la seva proximitat a la cambra però també a l'Ajuntament i el Palau de la Generalitat, el Senyor Parellada, del carrer Argenteria, que fa uns mesos va abaixar la persiana.
Ara s'ha posat de moda entre els polítics el Cafè Kafka (el lector pot fer les bromes que consideri), un bistrot just davant del Born ben decorat, amb terrassa i un menú correcte. Ahir hi dinaven cinc consellers (la presència d'escortes era ben visible) i també cinc diputats de Ciutadans. Eren pràcticament tots els del grup parlamentari unionista, que la passada legislatura no hi haguessin cabut al menjador. La consellera de la Presidència,
Laura Vilagrà, compartia taula amb la de Cultura,
Natàlia Garriga, i la de Justícia,
Lourdes Ciuró, amb el seu equip. Al fons del local dinaven els dos pesos pesants de Junts a l'executiu, el vicepresident
Jordi Puigneró, i el conseller d'Economia,
Jaume Giró. Al final de l'àpat va treure el cap el diputat Joan Canadell. Ningú va tenir la temptació de compartir taula com a Waterloo. Deu ser cosa de la cinquena onada...
Vist i llegit
Una de les formes més populars (i també econòmiques) d'anar de vacances és el càmping. Ja sigui en tenda, amb autocaravana o en un bungalow. El
Sense Ficció de TV3 va retratar a
Camping life. La ciutat efímera l'estiu passat a Las Dunas, de Sant Pere Pescador, i va retratar amb gràcia com és el càmping i el personal, estrangers i nacionals, que s'hi pot trobar. S'hi afegia la singularitat pandèmica. Hi ha de tot... El reportatge era de
Josep Pérez.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1989, el polític, empresari i advocat argentí
Carlos Saúl Ménem arribava a la presidència del seu país. Nascut el 1930, era el candidat del partit Justicialista i va estar-se 10 anys a la Casa Rosada, la seu de la presidència, ja que va poder fer un segon mandat. Després ho va tornar a provar sense èxit. Les polítiques de Ménem van estar marcades pel gir dretà de l'economia i les privatitzacions massives per intentar reflotar l'economia del país, que va tenir alguns anys de creixement.
Aquest vídeo repassa la seva presidència, marcada per les privatitzacions i els indults a militars colpistes. Quan va deixar la presidència va tenir problemes amb la justícia.
L'aniversari
El 8 de juliol de l'any 1957 -en fa 64- va néixer a las Cuevas de Almanzora, a Almeria, el periodista
Carlos Herrera, que des del 2015 presenta el programa matinal de la Cadena Cope. Herrera va treballar a Ràdio Mataró i a Ràdio Miramar els anys que va viure a Catalunya. Ja a Madrid, va passar de la música als informatius i ràpidament es va convertir en un dels referents mediàtics de la dreta. A Herrera li agraden els toros i les processons de Setmana Santa. Era del Barça, però el va canviar pel Betis en considerar-lo massa independentista. El seu fill es perfila per succeir-lo als micròfons de la cadena dels bisbes.
Fa uns dies des dels seus micròfons va criticar Pedro Sánchez i també els bisbes pels indults.
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital
Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per rebre'l
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per