Rep El Despertador cada matí al teu correu
L'arribada de
l'extrema dreta explícita a les institucions genera contradiccions i incomoditats als partits de tradició democràtica i també als mitjans a l'hora d'afrontar-ne la cobertura. Ahir mateix, al Parlament,
Pere Aragonès instava els grups a no tenir cap mena de vincle o relació amb Vox després que el PSC reclamés que si s'havia de fer una
cimera de partits sobre el català de l'escola, es fes sense "excloure a ningú". Fa unes setmanes, arran de l'obertura d'un procediment per part de la mesa al president del grup de Vox,
Ignacio Garriga, per vincular immigració i delinqüència al faristol
vaig escriure sobre les contradiccions d'aquest assumpte i el dilema no resolt entre
ignorar l'extrema dreta o confrontar-la, si cal recorrent també a la seva emocionalitat.
D'això, ahir en vam viure un nou episodi al marge de la crida d'Aragonès. Era en una altra cambra legislativa, en aquest cas el Congrés dels Diputats, on
Vox té 52 escons gràcies a la fuga de votants tradicionals del PP. Aquesta extrema dreta té també terminals mediàtiques. Hi ha mitjans, grans i petits, que han alimentat a cor que vols el seu discurs en els darrers anys i que li donen una
àmplia cobertura en l'intent d'atreure's lectors que els voten explicant-los les
"veritats" que volen escoltar o llegir. Aquests mitjans fins ara han conviscut amb normalitat amb la resta i també amb els representants dels partits. A vegades amb preguntes incòmodes o fins i tot agressives, però res que formi part d'una certa normalitat en el marc de
la llibertat d'expressió i de premsa.
Passa, però, que n'hi ha que no només trepitgen alguns
valors democràtics i la convivència sinó que aprofiten les compareixences per
faltar al respecte, trolejar els portaveus o fins i tot enfrontar-s'hi amb l'únic objectiu de buscar
notorietat i fer que la seva audiència s'esbravi per via interposada. D'atacs d'aquesta mena en els darrers mesos n'han rebut, per exemple, els diputats catalans
Gabriel Rufián, Míriam Nogueras o Mireia Vehí, que no els contestaven amb l'argument de no alimentar "
la bombolla mediàtica de l'extrema dreta". Mitjans com EDA TV -que dirigeix l'ex del diari
El Mundo Javier Negre, condemnat diverses vegades per inventar-se entrevistes o per difamacions- es fan notar a la cambra baixa i han protagonitzat també enfrontaments amb responsables de comunicació dels partits.
Ahir, els caps de premsa del
PSOE, Unides Podem, ERC, PNB, CUP, Junts, Bildu, PDECat, BNG, Compromís, Més País i Nova Canàries van demanar a la secretaria general del Congrés que prengués mesures per garantir un cert retorn a la correcció entre periodistes i polítics. El servei de premsa del Congrés va decidir en el seu dia
acreditar aquesta mena de mitjans mentre que, apel·lant a la proliferació de capçaleres, ha estat restrictiu amb altres. Les credencials per ser en alguns o en tots els espais accessibles a la premsa no es donen amb criteris clars de notorietat, audiència o dedicació a la informació parlamentària.
La petició va ser ràpidament replicada i criticada per dirigents de Vox -era previsible- i també del PP, amb
Pablo Casado i Teodoro García-Egea al capdavant. Feien notar que el PSOE "s'aliava" amb Bildu i altres grups que consideren radicals. Apel·laven a la llibertat dels
suposats periodistes d'aquests pseudomitjans ultres per preguntar. Hi ha, com deia, diaris que alimenten i aplaudeixen l'extrema dreta i altres, a Madrid però també a Barcelona, se situen als antípodes
més moguts per l'activisme que pel periodisme i cada dia escriuen no per fer saber sinó amb el de saber fer creure. Els lectors jutjaran quin tipus d'informació volen.
El que no és acceptable, però, és
enfangar el terreny de joc i el debat públic fins al punt de convertir-lo en un circ de baixes passions amb objectius polítics o comercials. Els partits democràtics no van, tampoc en això, a l'una i és una mala notícia que posa les coses fàcils a Vox i als que vindran. Però el periodisme i els professionals de la comunicació en el sentit més ampli hauríem de ser capaços
d'autoregular-nos, evitar-ho i pressionar les administracions per protegir l'exercici de la nostra professió.
La qualitat del periodisme és un termòmetre de la qualitat d'una democràcia.
Avui no et perdis
» El Govern i els comuns refermen la seva aliança; per Sara González.
» El Govern aprova amb els comuns el decret de renovables per descarbonitzar Catalunya; per Sara González.
» Fil directe: «El miratge plurinacional»; per Sara González.
» El Suprem desafia la justícia europea i insisteix que Puigdemont serà detingut si trepitja Espanya; per Bernat Surroca.
» Crònica | Álvarez de Toledo crida de bracet d'Arrimadas a refundar el constitucionalisme; per Pep Martí.
» Opinió: «Memòria de la repressió franquista»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.
» Brussel·les planteja estendre la vacunació obligatòria contra la Covid a tota la Unió Europea.
» T'has de posar dosi de reforç? Quan et tocarà? Guia sobre la nova fase de vacunació.
» Enquesta | Estàs d'acord amb la vacunació obligatòria contra la Covid?
» Opinió: «Òmicron no és l'última lletra»; per Montserrat Nebrera.
» El VIH passa de puntetes pel mig de la pandèmia; per Josep Maria Llauradó.
» Rumbes i flors: Encara no sé si m'agrada l'estel de la Sagrada Família; per Paula Carreras.
El passadís
L'ampliació del passaport Covid entra demà en vigor. I també es farà notar al Parlament, concretament al bar que comparteixen diputats, treballadors i periodistes. Es preveu tancar la porta de sortida a un dels patis exteriors, que servia per escurçar el camí des dels despatxos fins al plenari i també per sortir a fumar. S'ha descartat situar-hi un control per demanar el certificat. Es demanarà, això sí, a la porta d'entrada principal de la cafeteria. Divendres passat, quan s'havia de començar a aplicar la mesura fins que el Departament de Salut la va suspendre pel col·lapse informàtic, ja es van formar cues a la cafeteria per mostrar el certificat. Ara,
els serveis de la cambra estudien que es demani només als passavolants i que per al personal de la casa (treballadors i se suposa que també diputats i potser periodistes amb acreditació permanent) tinguin un distintiu que els permeti entrar al bar
sense que els calgui mostrar el passaport.
Vist i llegit
Què aportarà de nou la
coalició semàfor (roig socialista, verd ecologista i groc liberal) que fa uns dies que ha aconseguit el poder polític a Alemanya? Ho intenta respondre, en
aquest article a El País Jeremy Cliffe, que és editor internacional de
The New Statesman i col·laborador d'
Agenda Pública. És optimista sobre com es poden complementar uns i altres i afirma que "vivim una època de crisi davant la qual cap escola ideològica té totes les respostes. Per això, la coalició social-ecologista-liberal pot servir d'exemple per navegar els nous reptes de les democràcies". La política ha de ser coherent però també fugir els dogmatismes.
L'efemèride
L'efemèride ens porta a Cuba perquè tal dia com avui de fa 65 anys, el 1956,
arribava a les costes de l'illa des de Mèxic el iot Granma. A bord, 82 revolucionaris del moviment guerriller 26 de juliol que, amb ànim d’acabar amb la dictadura de Fulgencio Batista, del control de l’illa per part del govern americà i de la mala situació dels camperols, es proposaven enderrocar el règim. Des de la Sierra Maestra, a la part oriental de l’illa, van anar guanyant posicions i suport popular fins a entrar a l'Havana i, liderats per Castro i Ernesto Che Guevara, prendre el poder. L'embarcació va donar nom al diari que és òrgan oficial del Partit Comunista de Cuba. Sempre que penso en l'aixecament popular de la revolució cubana em ve al cap
Y en eso llegó Fidel, la cançó de Carlos Puebla que
podeu recuperar aquí amb imatges de l'època.
L'aniversari
El 2 de desembre de l’any 1940 naixia a Xàtiva, a la Costera, el cantautor valencià
Raimon que avui fa 81 anys. Va ser una de les veus de la Nova Cançó, que es va alçar contra el règim de Franco als 60 i 70. Cançons com
Al Vent o
Diguem no! van ser la banda sonora de la protesta. En els darrers anys ha musicat poetes com Ausiàs March. Raimon és premi d'Honor de les Lletres Catalanes i en els darrers anys ha rebut al País Valencià els reconeixements que se li havien negat. Fa cinc anys que es va retirar dels escenaris amb 12 concerts al Palau de la Música.
Us deixo el seu brutal Veles e Vents del valencià Ausiàs March en un d'aquests recitals.
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital
Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per rebre'l
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per