Ús i abús dels termes 'psicosi' i 'esquizofrènia' (i 2)

BarcelonaEn un article anterior comentava com els mitjans afavorim, sense proposar-nos-ho, la identificació dels trastorns psicòtics i l'esquizofrènia amb la violència. I oferia una estadística colpidora: una de cada tres notícies traça aquest lligam, segons l'estudi de l'entitat Obertament. Si ens fixem en notícies publicades a la premsa digital, el percentatge puja fins al 51%. Per fer baixar aquestes xifres, que distorsionen el retrat d'aquestes afectacions, podem fer dues coses. Primer, assegurar-nos que no atribuïm a un brot psicòtic o esquizofrènic un paper en la notícia, si realment no sabem del cert que hi juguen un paper. Que una persona tingui antecedents psiquiàtrics no vol dir que qualsevol acció posterior s'expliqui per aquests trastorns. I massa cops la policia justifica haver reduït algú amb violència argumentant que estava patint un brot, quan els agents no disposen de la formació necessària per fer aquest diagnòstic. Potser no era psicosi, sinó que senzillament la persona estava molt alterada per la mateixa presència de la policia. La segona mesura, encara més necessària, és la d'abaixar el divisor. Si 30 notícies de cada 100 vinculen malaltia mental i violència –quan és evident que no pas un terç de les persones amb aquests trastorns representen perill per als altres–, amb 100 notícies més que parlessin de la salut mental des d'altres enfocaments es rebaixaria automàticament el percentatge a la meitat.